cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Manifestacions a Perpinyà

Com que aquesta setmana he estat a Prada (Conflent) per participar als actes de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), m’he trobat que per entrar en qualsevol bar o restaurant em demanaven el passi sanitari,

és a dir, el document on consta que estic vaccinat contra la Covid-19. Lògicament, es tractava de fer-me mostrar una prova que la meva presència a l’establiment no significava pas cap risc per a la salut —o la vida— de ningú, ni dels treballadors del local o ni dels altres clients. Aprofito, d’altra banda, per deixar ben clar que si he gosat anar a Prada ha estat, precisament, perquè estic vaccinat, mentre que, en cas contrari, hauria considerat molt més prudent quedar-me a casa meva i procurar no sortir gaire al carrer. Es comprèn, doncs, que no comparteixo pas l’opinió dels milers de persones que, per sisena setmana consecutiva, s’han manifestat a Perpinyà en contra dels passis sanitaris i de l’obligatorietat de la vaccinació. Tanmateix, considero que hi pot haver molt bones raons, força millors que la protesta contra les mesures sanitàries de lluita contra la pandèmia que estem patint, per convocar manifestacions a Perpinyà i esperar que la seva assistència sigui no ja multitudinària sinó massiva. Ací em permetré exposar-ne algunes.

Un 76% de les famílies catalanes voldria que, a escola, els seus fills rebessin tot, o si més no una part, de l’ensenyament en català; ara bé, la majoria d’aquests pares i mares se n’han de quedar amb les ganes perquè l’administració francesa no vol crear les fileres bilingües necessàries a l’escola pública. Evidentment, si les tres quartes parts dels alumnes nord-catalans fossin escolaritzats en català, la nostra llengua superaria la precària situació en què es troba a la Catalunya Nord a causa, precisament, d’uns quants segles d’imposició del francès, una llengua que, ara fa tot just cent anys, eren molt pocs els nord-catalans capaços d’expressar-s’hi correctament. Comprenc, doncs, la negativa de l’administració franco-francesa de satisfer els desigs de la majoria de les famílies nord-catalanes; al capdavall, cada vegada que es crea una filera bilingüe, els ossos de Jules Ferry es remouen dins de la seva tomba.

Segons una sentència del Consell Constitucional, la Llei Molac, que es proposava reconèixer i protegir les llengües regionals, és incompatible amb l’article 2 de la constitució francesa el qual defineix el francès com a llengua de la República. Arran de la suspensió de la Llei Molac, no sols no es garanteix l’ensenyament immersiu de les llengües regionals sinó que, per exemple, continua vigent la prohibició de fer servir al registre civil noms que continguin símbols diacrítics que no existeixin en francès. Per desfer malentesos, crec convenient recordar que el francès no és pas res més que la llengua regional de l’Île-de-France, només que, a causa de l’acció del poder francès —antigament monàrquic i actualment republicà— ha esdevingut la llengua dominant a tot arreu de França, és a dir, dels territoris governats per l’estat francès. No crec pas, però, que abolir l’esmentat article 2, afegit el 1992, sigui la solució al problema perquè abans d’incloure’l a la constitució les coses es feien igual com ara. D’altra banda, buscar interpretacions de la constitució i de la legislació francesa que resultin favorables a les llengües regionals que no siguin el francès no crec que tregui cap a res perquè la interpretació que predominarà sempre serà l’hexagonal franco-francesa.

Constituir la Catalunya Nord en una regió separada de l’esguerro territorial denominat Occitanie no sembla pas que sigui una prioritat per als governants de París, incloent-hi Jean Castex; per tant, n’hi ha per a uns quants anys de continuar patint el centralisme regional de Tolosa, el lloc on aniran a raure la major part dels migrats recursos que el govern francès decideixi atorgar, graciosament, a la regió d’Occitanie. D’altra banda, com tots sabem, la Catalunya Nord és el departament de França amb la taxa més elevada d’atur, igual com no significa descobrir cap secret assenyalar que el centre de Perpinyà, especialment el barri de Sant Jaume, fa pena.

Evidentment, sí que comparteixo l’opinió d’aquells que, dissabte passat, es van manifestar a la Porta Catalana de Salses per reclamar el dret a l’autodeterminació de Catalunya, el respecte dels drets democràtics i la defensa de la cultura i la identitat catalana a la Catalunya Nord.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal