Xavier Deulonder i Camins, 11S
Déu-n’hi-do quanta gent
Certament, el malestar , del tot lògic i comprensible, de molts independentistes amb les cúpules directives de Junts, ERC i la CUP i la situació de pandèmia que encara estem patint no auguraven pas un èxit de participació en la manifestació de la Diada,
però déu-n’hi-do de les quatre-centes mil persones que hi van assistir. Com és obvi, aquesta xifra queda bastant per sota dels dos milions d’altres anys, però els qui, des de certes posicions polítiques que tots sabem i coneixem, sostenen que a la manifestació només hi havia quatre gats mal comptats segur que s’estimarien més que a la Via Laietana s’hi hagués congregat un total de quaranta mil persones, o quatre mil, com en les diades testimonials d’abans del 2012. Ja veurem com els surt a ells la seva manifestació del dia de Santa Hispanitat, patrona dels genocides. El suflé de l’independentisme, doncs, no hi ha manera que es desinfli.
Quina valoració deuen fer Pere Aragonès i el seu entorn de la Diada d’enguany? Ho pregunto perquè els manifestants de la Via Laietana no cridaven pas visques a la Taula de Diàleg ni demanaven que el referèndum de la independència se celebrés abans del 2030 com no semblaven tampoc gaire engrescats amb el projecte d’uns jocs olímpics d’hivern, sinó que el seu clam era “1 d’octubre, ni oblit ni perdó”, com també si es victorejava un nom, aquest era el de Carles Puigdemont; igual passa que Pere Aragonès no porta pas prou rodatge com a president de la Generalitat perquè, fet i fet, aquesta és la seva primera diada del seu mandat. Precisament, Puigdemont és algú a qui certs dirigents polítics de l’independentisme institucional volen deixar de banda i, en tot cas, reservar-li un lloc al Museu d’Història de Catalunya, al costat de Pau Claris i de Rafael de Casanova. No sé pas per què, però em fa l’efecte que a la immensa majoria dels assistents a la manifestació de la Diada, veuen tan falsa i inútil la Taula de Diàleg que tant se’ls en dóna de si hi participarà o no Pedro Sánchez o si les reunions començaran demà mateix, d’ací uns mesos o la setmana dels tres dijous. Ben mirat, per parlar només d’autonomia no deu ser necessària la presència física del president del govern espanyol. Si els qui remenen les cireres a la Generalitat, cosa que, evidentment, no significa de cap manera que governin Catalunya perquè una institució autonòmica espanyola no és pas un govern, es creien que tot se solucionava amb acords pactats entre ells i Madrid, en aquesta diada se’ls ha demostrat que el principal actor polític del procés independentista català és la mobilització al carrer, la qual dóna a la Taula de Diàleg de Pere Aragonès el mateix valor que, en el seu dia, va donar a la proposta de pacte fiscal que va plantejar Artur Mas al govern espanyol.
Me n’he trobat alguns, masses per al meu gust, que em deien que no anirien pas a la Diada perquè ja n’estaven tips i cansats de tot plegat. Que en els darrers gairebé quatre anys l’actuació dels nostres dirigents polítics no ha estat a l’alçada és una cosa tan òbvia que no val la pena discutir-hi. Ara bé, si els quatre-cents mil manifestants que van sortir aquesta Diada s’haguessin quedat a casa, això hauria estat la fi de l’independentisme, el qual, convé no oblidar-se’n mai, va començar a ser determinant en la vida política catalana només perquè el 2012 la xifra de participants en la manifestació independentista de la Diada va poder comparar-se amb la de la mítica manifestació de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” de la Diada de 1977. Avui dia, la lluita dels independentistes contra Espanya consisteix únicament a assistir a les manifestacions que convoca l’ANC i després anar-se’n a casa tranquil; en canvi, entre juliol i novembre de 1938, no era pas que a Catalunya es convoquessin manifestacions contra Franco i el feixisme sinó que calia anar a lluitar a la Batalla de l’Ebre, i, a més, els qui s’estaven a casa seva es trobaven que l’aviació franquista bombardejava on li venia de gust. A la Via Laietana, hi havia l’ambient de lluita propi de les grans mobilitzacions independentistes, els qui es van quedar a casa, em sap greu per ells perquè s’ho van perdre.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)