cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Una llufa molt bona

Enguany, un determinat col·lectiu ha volgut reprendre la tradicional celebració del Dia dels Sants Innocents, eclipsada a la Catalunya Nord per la importació francesa dels Peixos d’Abril,

i, per això, va publicar una suposada entrevista amb Louis Aliot, que, la veritat, mereix ser considerada la millor llufa dels innocents a Catalunya.

La primera innocentada de la llufa és fer creure que Aliot pugui avenir-se a rebre al seu despatx un mitjà vinculat al moviment catalanista; lògicament, per a un ultranacionalista franco-francès com ell, els catalanistes deuen ser uns individus que cal defugir com la pesta o, per dir-ho en termes actuals, com la covid. Bé, si hem de ser honestos, dins del catalanisme no hi tampoc ningú amb ganes de saber res d’un representant de l’extrema dreta xenòfoba i racista com ho és l’actual batlle de Perpinyà. Igual no resultaria tan inversemblant imaginar-se Aliot conversant al seu despatx amb Francis Daspe. Ja ho sabem que hi ha moltes diferències ideològiques entre el Rassemblement National (RN) de Marine Le Pen i La France insoumise (LFI) de Jean-Luc Mélenchon, però, fet i fet, tant els uns com els altres parteixen de la reivindicació de França com a valor suprem; no crec pas que a Le Pen li semblés malament que Mélenchon se’n rigués d’una periodista pel seu accent meridional. Potser Aliot no comparteix pas l’admiració de Daspe per la França revolucionària de Robespierre però tots dos són igual de franco-francesos, fins al punt que podem demanar-nos com aniria la qüestió del liceu de la Bressola a Perpinyà si al lloc d’Aliot hi hagués Daspe

Algú s’ho podria creure que, al seu despatx, Aliot hi tingués només la senyera, sense l’acompanyament de la tricolor? A mi ja se’m fa difícil de creure que, a més de la sacrosanta bandera francesa pugui tenir-hi també la catalana. Evidentment, ja és posar a provar la credulitat del lector explicar que Aliot ha passat de col·locar al Castellet de Perpinyà la bandera francesa a posar-hi l’estelada. Els pretesos entrevistadors del Col·lectiu 2 d’abril pregunten a Aliot si parla en català i, suposadament, ell els respon: “sí, de sempre, fins ara parlavi català dins la intimitat, la ideologia del partit me prohibia fer-ho públicament, però és una llengua rica, és la llengua de la ciutat, seria una llàstima perdre-la. Tinc ganes d'impulsar una real política lingüística”. Naturalment, ací devem tenir la prova que si l’entrevista hagués estat autèntica, el RN hauria expulsat Aliot immediatament i d’una manera fulminant. Una mostra de la imaginària conversió paulina de Louis Aliot, que en la llufa la justifica dient “hi ha que els imbècils que no canvien mai d'idea.”, ha estat fer-li dir que se’n penedia del lema “Perpinyà la radiant” i que es mostrava del tot disposat a recuperar l’anterior de “Perpinyà la catalana” igual com “També sem arreglat els rètols direccionals, els sem posats com Déu mana, en la llengua de la Fidelíssima”, és a dir, en la llengua gairebé desapareguda de l’ús públic a conseqüència de la pressió nacional de França i dels seus col·laboradors locals.

Ha passat més d’una setmana de la llufa i, com és lògic i natural, Aliot no s’ha reunit pas amb els presidents de les associacions Arrels, La Bressola, APLEC, Òmnium o Catalunya Nord per la independència, sinó que deu voler continuar mantenint-se del tot allunyat del moviment catalanista, els punts de vista i pensament dels quals coneix perfectament perquè no són pas cap mena d’arcà secret. Igualment, no li deu preocupar gaire que, abans del Tractat dels Pirineus, Perpinyà fos la segona ciutat en importància de Catalunya i que ara sigui la més pobra de França i, com que qüestionar la frontera establerta el 1659 ho deu trobar una mena de sacrilegi, per més potencial que ofereixi el Principat, ell ja està molt bé amb França i amb l’esguerro territorial denominat Occitanie. Segur que el deu amoïnar que algú consideri occitans els monestirs de Cuixà i Canigó? Ja veurem el proper Sant Joan com encendrà Aliot la Flama del Canigó i el respecte que li mereixen els valors del poble català o la unitat de la nació catalana.

Evidentment, l’Aliot de la llufa semblava una reencarnació política de Joan Pau Alduy, en boca del qual sí que serien creïbles les afirmacions que el Col·lectiu 2 d’abril ha atribuït a Aliot. Com sempre, ens cal pensar què hem de fer per aconseguir que el govern municipal de Perpinyà sigui presidit per algú que, en la recuperació de la catalanitat, vulgui anar més enllà que Joan Pau Alduy.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal