cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

 101 2 web

Xavier Deulonder i Camins

Dissabte, manifestar-nos pel català i alguna cosa més.

A l’acte que Som escola ha convocat per al proper dissabte a migdia a l’Arc de Triomf de Barcelona s’hi ha d’anar, en primer lloc, a protestar contra la sentència del Tribunal Suprem

que ordena fer el 25% de les classes en castellà a Catalunya, base, d’altra banda, de tot l’enrenou que s’ha viscut aquests dies a Canet de Mar (Maresme), arran de l’actitud dels pares d’un alumne de l’escola Turó del Drac que en perjudica tota la comunitat educativa. Ara bé, cal manifestar-se també, sobretot, per recordar als partits que formen l’actual govern de la Generalitat que la immensa majoria dels seus votants volen que es faci efectiva la República Catalana votada pel Parlament de Catalunya ara fa quatre anys. Les notícies de política catalana dels darrers mesos indiquen clarament que, malgrat dir-se independentistes, Junts i ERC —i també la CUP— semblen haver-se fet el ferm propòsit —o despropòsit— d’oblidar que va existir el procés independentista, a conseqüència del qual la realitat d’una república catalana independent va semblar estar a tocar fins que, després del cop repressiu de l’estat espanyol, els dirigents polítics independentistes van decidir tornar a la via de l’autonomisme i de la independència parlar-ne només en campanya electoral. I tot això, òbviament, fet amb la tranquil·litat que dóna saber que per al votant independentista no hi ha cap alternativa a ERC, Junts i la CUP. Dissabte, doncs, pot ser un bon moment per recuperar la consigna “República o Dimissió” per adreçar-la al govern de Pere Aragonés, el qual sembla haver-se endut més d’una —ben merescuda— escridassada en les manifestacions de Canet de Mar en favor de la immersió. Si és veritat que les mobilitzacions de Canet de Mar han permès recuperar l’esperit de l’1 d’octubre, ací tindrem la prova que tot té sempre el seu costat positiu.

Els polítics “nostrats” volen tornar a l’autonomisme i, vés per on, des de Madrid no es perden cap ocasió de recordar-nos que l’autonomia és un marc insuficient per resoldre els problemes nacionals de Catalunya. Si el conseller d’Educació, Josep González Cambray, diu que la Generalitat no té capacitat d'actuar per a defensar la immersió, el problema, precisament, és que té tota la raó del món; el Tribunal Suprem ha dictat una sentència i, com és lògic, aquesta sentència s’ha d’executar balli qui balli i peti qui peti perquè, en cas contrari, no tindria sentit l’existència del Tribunal Suprem. Naturalment, les coses serien del tot diferents si el senyor González Cambray no fos conseller d’educació de la Generalitat sinó ministre d’educació del govern de la República Catalana; per tant, tot es redueix a preguntar-li al senyor González Cambray com és que accepta ocupar un càrrec que no li permet garantir una cosa tan elemental com ho és garantir que a Catalunya l’ensenyament es faci en català; gust per la poltrona, potser? Imaginem-nos ara un conseller de medi ambient de la Generalitat dient que ell no pot fer res per lluitar contra els incendis forestals que puguin donar-se a Catalunya. Suposo que tothom entén que si demà canviessin el conseller d’educació per un altre, les coses no s’arreglarien pas. D’altra banda, en el cas, del tot hipotètic, que, malgrat la sentència del Tribunal Suprem, aconseguíssim mantenir, si més no en teoria, el sistema d’immersió lingüística, és obvi que a Espanya no es donarien pas per vençuts i d’ací un temps tornarien de nou a l’atac. Als espanyols, no els agrada gens que en una comunitat autònoma d’Espanya la llengua vehicular de l’ensenyament escolar no sigui el castellà; per tant, la immersió volen carregar-se-la i si no ho assoleixen ara ho tornaran a provar més endavant perquè no tenen res més a fer.

En conseqüència, ens trobem immersos dins d’una lluita que només podrà acabar-se de dues maneres possibles: o bé renunciant a la immersió o bé fent efectiva la República Catalana i ací no hi ha termes mitjans ni terceres vies que hi valguin.

Si ara fa deu anys vam arribar a la conclusió que l’autonomia no era pas suficient i actualment ens trobem que Espanya continua amb el seu centralisme i el seu uniformisme nacional castellà de sempre, oblidar-nos de la independència i tornar a l’autonomisme seria del tot absurd. D’altra banda, també hem de plantejar-nos arribar al dia en què puguem garantir un 100% d’ensenyament en català a Canet de Mar (Maresme) i també a Canet (Rosselló).

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal