cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Balanç de la cimera a Barcelona

Si la República Catalana votada el 2017 pel Parlament de Catalunya s’hagués fet efectiva, dijous passat dia 19 a Barcelona s’hauria pogut celebrar una cimera catalano-francesa en què el president francès Emmanuel Macron s’hauria reunit amb el seu homòleg català i tots dos haurien tractat sobre les relacions entre Catalunya i França dins del marc de la Unió Europea.

Potser en aquest cas, el president Macron s’hauria trobat amb un cap d’estat o de govern català a qui no li fes gens de gràcia el tancament de passos fronterers com ara el del Coll de Banyuls entre l’Espolla (Alt Empordà) i Banyuls de la Marenda (Rosselló), l’acció punitiva del prefecte dels Pyrénées Orientales contra consistoris nord-catalans perquè en les reunions del ple municipal s’hi parla en català, els pals a les rodes que l’administració francesa posa a la creació de fileres bilingües a les escoles públiques de la Catalunya Nord, la manca d’oficialitat del català a les comarques del Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i Cerdanya, com també la inclusió d’aquestes contrades dins de la regió administrativa d’Occitanie, capital Tolosa. La Catalunya Nord, seria, doncs, un obstacle molt seriós a la bona entesa entre Barcelona i París. Ara bé, com que, dissortadament, vivim no pas en l’Any V de la República sinó en el cinquè any del neoautonomisme, dijous passat a Barcelona es va haver de veure un espectacle força grotesc, la prova fefaent i irrefutable que si l’autonomisme va ser tràgic, el neoautonomisme és còmic.

Per més que pugui ser una nació amb una història mil·lenària, fins que no es faci efectiva la República, Catalunya no passarà de ser una regió d’Espanya; per tant si un cap d’estat o de govern estranger acudeix a una reunió bilateral a Barcelona, el seu amfitrió i interlocutor haurà de ser necessàriament el president del govern espanyol, acompanyat, si es considera oportú, del rei d’Espanya. En aquesta mena d’acte, al president de la Generalitat de Catalunya només li pot correspondre un paper de segon nivell, del tot comparable al que li podria correspondre a l’alcalde de Barcelona o al president de la Diputació Provincial barcelonina. Com tots sabem perfectament, França és al·lèrgica als poders regionals; per tant, si la cimera hispanofrancesa s’hagués celebrat a Tolosa podem estar segurs que no se li hauria acudit a ningú convidar-hi la presidenta Carole Delga i que, a més, al Consell Regional d’Occitanie tothom ho hauria trobat del d’allò més normal i lògic perquè és de sentit comú que entre Espanya i França, Occitanie no hi té res a fer ni res a dir. D’altra banda, Pedro Sánchez sap que menystenir o humiliar Pere Aragonès li dóna vots a Espanya; per això, va fer-lo esperar vint minuts per parlar-hi només durant trenta segons mal comptats, encara una mica més, però, que el temps d’audiència que li va donar Macron. Naturalment, per les raons que abans hem dit, en una cimera hispanofrancesa a Barcelona, Jordi Pujol no hi hauria pogut tenir un paper de primer pla, però segur que Felipe González o, fins i tot, José María Aznar haurien procurat mantenir les formes perquè Pujol hagués pogut quedar bé de cara a la galeria. Alguns espanyolistes s’han esquinçat les vestidures perquè Pere Aragonès va marxar abans que sonessin els himnes dels dos estats que, els uns a la Catalunya Nord i els altres al Principat, malden per anihilar la llengua i la cultura catalanes; a part que ja comprenem perquè no estava pas previst que sonessin Els Segadors, podem preguntar-nos si dijous passat al matí Pere Aragonès no tenia res millor a fer que acudir a un lloc on segur que faria el préssec.

No era pas cap secret que Pedro Sánchez volia fer servir l’escenari de Barcelona per demostrar a Espanya que, amb la seva astúcia, sagacitat i mà esquerra, havia posat fi al procés independentista català. Per sort, això no li va sortir gens bé. Tant de bo l’ambient independentista que Pedro Sánchez va trobar-se a Barcelona, se’l trobi un dia Emmanuel Macron a Perpinyà. Com és natural, l’ANC i Òmnium no van convocar la concentració a Montjuïc per celebrar la política neoautonomista que hem hagut de patir durant el darrer quinquenni; per tant, si molta gent veu Oriol Junqueras com el pare del neoautonomisme, és lògic que els manifestants el xiulessin.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal