CRONOLOGIA 174 (26 de gener 2023)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
divendres 20 de gener
- el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín presenten un recurs contra la decisió del jutge Pablo Llarena de processar-los per malversació i desobediència i d’ordenar-ne la detenció a l’estat espanyol, a més de voler emetre contra ells una nova euroordre si així ho permet la justícia europea. En el recurs exigeixen al jutge espanyol que retiri l’ordre de detenció estatal contra ells perquè vulnera la seva condició d’eurodiputats i la seva immunitat, i perquè s’ha fet sense el preceptiu suplicatori al Parlament Europeu.
- tuit d’Esborrem la frontera: Mentre els responsables polítics de mantenir tancats els passos transfronterers es reuneixen i no fan res, són els veïns que obren el Coll de Banyuls. Diumenge 22 de gener, tothom és benvingut a la 26a. Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla, a l’Alt Empordà.
Els de Catalunya Nord trobareu el camí obert per acostar-vos-hi. I, si us ve de gust, podeu deixar el vostre missatge sobre una de les pedres que fins ara impedien el pas del Coll de Banyuls
diumenge 22 de gener
- tuit d’Esborrem la frontera : Fira de l’Oli d’Espolla. El roc que divendres va baixar del Coll de Banyuls s’ha transformat en una icona reivindicativa. Centenars de missatges escrits pels visitants a la Fira, molts d’ells arribats per un accés que insisteixen en tancar. Tants cops com ho tanquin, ho obrirem.
dilluns 23 de gener
- el sots-prefecte de Ceret fa tornar a tancar el pas pel Coll de Banyuls,operació que fan els serveis municipals de Banyuls de la Marenda. Esborrem la frontera fa aquest tuit : "Han tornat a tancar el Coll de Banyuls. Tothom es pregunta "per què es tanca?". Però pocs "qui fa la feina de tancar?"
Algun dia s'haurà de parlar dels càrrecs públics que diuen que volen els passos oberts però que fan un paper d'estrassa quan reben ordres."
dimarts 24 de gener
- l’advocat de diversos dirigents d’ERC com Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, demana l’absolució total i “immediata” pels condemnats pel ’procés’, just el dia en què finalitza el termini perquè acusacions i defenses indiquin la seva opinió sobre la revisió de la sentència després de la reforma del Codi Penal.
- la defensa de l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart adreça un escrit al Tribunal Suprem espanyol on rebutja que es revisi la sentència del judici per l’1-O, en considerar que això “no reconeix, ni repara, ni estableix garanties de no repetició de la vulneració de drets fonamentals” per part de l’Estat espanyol cap a ell.
dimecres 25 de gener
- el president Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, eurodiputats de Junts i Lliures per Europa, envien una pregunta escrita a la Comissió Europea denunciant el cas d’Óscar Valdés Gatell, el treballador que el 9 de novembre de 2022 va ser acomiadat de manera fulminant per Ryanair contra la voluntat de la pròpia companyia aèria. Teòricament, el motiu d’aquesta decisió era que la companyia que gestiona els aeroports, AENA, li havia negat l’acreditació necessària per poder desplaçar-se per zones restringides de l’aeroport, una condició indispensable en la feina. El cas és que, en realitat, el veto venia de Madrid en clau de represàlia política: estava sent investigat pels talls de l’autopista del 2019.
- el magistrat de Barcelona Francisco Miralles, després de cinc anys investigant les càrregues policials del referèndum de l'1 d'octubre a Barcelona, ordena seure al banc dels acusats 45 policies espanyols. Segons la interlocutòria, Miralles cita els agents de policia per les intervencions violentes que van dur a terme contra els votants a les escoles. Més de cinc anys després del referèndum, encara no hi ha cap policia condemnat per lesionar un votant, i, en canvi, sí que hi ha votants condemnats per agressions a agents.
- el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, publica el decret per unificar criteris d'actuació després de la reforma dels delictes de malversació. En el decret, el fiscal general afirma que es pot acusar de malversació agreujada els acusats de desviament de diners públics i sense que hi hagi ànim de lucre o enriquiment personal. És a dir, la Fiscalia General de l'Estat comparteix el criteri del jutge Pablo Llarena i els fiscals del Suprem, que aposten per acusar els líders de l'1-O de malversació agreujada, que pot implicar penes de presó de fins a 12 anys de presó.
dijous 26 de gener
- el Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebut una quinzena de demandes que tenen a veure amb el procés independentista de Catalunya i el referèndum d'independència del 2017, que considera "extremadament importants" i a les quals donarà prioritat. "Com a casos d'impacte, se'ls donarà prioritat", ha subratllat aquest dijous en conferència de premsa la presidenta del Tribunal d'Estrasburg, Síofra O'Leary.
- L’Advocacia de l’Estat aposta per reduir la pena d’inhabilitació dels presos polítics condemnats pel judici de l’1-O. En el seu escrit, demana al Tribunal Suprem rebaixar les penes a la meitat en aplicació de la reforma del Codi Penal que va derogar el delicte de sedició i va modificar els de malversació i desordres públics agreujats. L’Advocacia de l’Estat vol que la inhabilitació del líder d’ERC, Oriol Junqueras, quedi en 7 anys –la seva condemna és per 13–, mentre que la del secretari general de Junts, Jordi Turull, que té una pena d’inhabilitació de 12 anys, baixaria fins als 6 anys i 9 mesos. La situació de Raül Romeva i Dolors Bassa és idèntica a la de Turull i veurien rebaixada la seva pena d’inhabilitació a poc menys de 7 anys, mentre que Joaquim Forn i Josep Rull veurien reduïda la seva pena a 6 anys i tres mesos, mentre que la de Carme Forcadell quedaria en 6 anys i les de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en 4 anys.
Berenguer Ballester
Recordem que
- el MHP Carles Puigdemont, els Consellers Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig són a l'exili des de fa 1914 dies
- Marta Rovira és a l'exili des de 1771 dies
Comentaris (0)