cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

La Francofonia a Catalunya

Si de debò calgués celebrar a Catalunya una reunió d’institucions o persones de la Francofonia, la ciutat més indicada per acollir-la fóra, sense cap mena de discussió possible, Perpinyà,

però, vés per on, la reunió de treball de l’Assemblea Regional Europea de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia dels propers dies 24 i 25 d’octubre no tindrà pas lloc ni al Consell Regional dels Pyrénées Orientales ni al Palau de Congressos ni tampoc al Théâtre de l'Archipel sinó ni més ni menys que al Parlament de Catalunya, a Barcelona, doncs. Es miri com es miri, aquesta reunió, on la pruïja —o la fal·lera— de difondre a tot arreu del món el coneixement i l’ús del francès es trobarà amb la seu dels representants elegits del poble català, fóra un bon lloc per parlar-hi de de l’obra literària dels escriptors catalans Ludovic Massé, Henri Lhéritier, Claude Simon, Artur Conte, Henri Noguères, etc., o per convidar-hi figures catalanes de la Francofonia com, sense cap mena de dubte, entre molts d’altres, ho són Dominique Bona, Pierre Bosc, Hélène Legrais o René Grando. Òbviament, ací escriptors inqüestionablement catalans com ara Joan Lluís Lluís, Joan Daniel Bezsonoff i Joan Francesc Castex-Ey hi estarien del tot fora de lloc, com, en tot aquest tremblant esdeveniment tampoc no tindria sentit posar-se a evocar l’obra poètica de Josep Sebastià Pons. D’altra banda, potser hi escauria força una intervenció de Louis Aliot, que de tots els alcaldes de les principals ciutats catalanes segur que és el que millor deu parlar el francès i que, lògicament, amb els entrebancs que posa a la Bressola per obrir un liceu a Perpinyà està fent un innegable favor a la causa de la Francofonia. Amb tota seguretat, hi seria rebut amb una gran ovació l’actual prefecte dels Pyrénées Orientales, del tot implicat en una lluita contínua i implacable contra els municipis d’Elna (Rosselló) i dels Banys d’Arles (Vallespir) que han tingut l’extravagant acudit de permetre que a les reunions dels seus consistoris s’hi pugui parlar en català, cosa que tota persona amb el cap mínimament hexagonal deu considerar un sacrilegi. Per cert, què dirien els francòfons reunits al Parlament de Catalunya si se’ls mostressin imatges del Soyez Propes, Parlez Français, que encara es pot veure escrit a les parets de l’antiga escola d’Aiguatèbia (Conflent)?

Com és natural, vist el patètic espectacle que ha estat el Parlament de Catalunya durant els darrers cinc anys, digne molt sovint de ser qualificat de freak show, ja no queden motius per sorprendre’s de res. Ara bé, la mare dels ous de tot aquest despropòsit rau, lògicament, en l’oblit de la Catalunya Nord, una tradició dissortadament secular. En temps de la Guerra de Successió, esdevinguda, com sabem, unes quantes dècades després de la signatura del Tractat dels Pirineus, els partidaris de Carles d’Àustria encara van plantejar la recuperació de les comarques catalanes cedides a França el 1659, però, d’ençà de la derrota de 1714, al Principat tothom ha semblat acceptar com la cosa més natural del món que la frontera entre França i Catalunya és a Puigcerdà i a la Jonquera. Si no fos per això, el 2006 no se li hauria acudit a ningú plantejar que el Parlament de Catalunya s’adherís al consell de la Francofonia com a observador, una idea tan ximple com si les institucions de la Catalunya Nord haguessin demanat unir-se la Hispanidad. En fi, si la reunió d’aquests propers dies servís per deixar clar que si l’obra del barceloní Juan Marsé és literatura catalana, llavors la del rossellonès Henri Lhéritier ho és també, però molt em temo que ni això. Segurament fóra molt interessant que un dia s’organitzés un acte cultural on hi participessin Dominique Bona, membre de l’Académie française i Pere Gimferrer, membre de la Real Acadèmia de la Lengua Española; aleshores, aquests dos escriptors catalans tindrien una excel·lent ocasió per poder-se conèixer i intercanviar experiències, mentre que ara, Dominique Bona és tan desconeguda al Principat com Pere Gimferrer deu ser-ho a la Catalunya Nord.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal