Sorpresa i incertesa
Fins dijous passat, estava del tot convençut que caldria repetir les eleccions generals espanyoles perquè la manca d’acord entre Junts i el PSOE impossibilitaria que, abans de la data límit del proper dia 27, les corts poguessin investir Pedro Sánchez president del govern espanyol.
Naturalment, llavors un escenari possible hauria estat que després de les noves eleccions que, segons es calculava, hauria calgut celebrar el 14 de gener del 2024, Junts incrementés notablement el seu nombre de vots i d’escons al Congrés dels Diputats però que la composició de forces a la cambra no li atorgués cap mena de paper decisiu ja fos perquè PP i Vox sumessin majoria absoluta o perquè Pedro Sánchez pogués optar a la investidura sense haver de pagar peatge a Junts. I què hauria calgut fer aleshores? Com és evident, aquesta és una pregunta que s’han de plantejar aquells que, des de l’independentisme, rebutgin, per principi, qualsevol tipus d’acord polític entre un partit independentista i forces polítiques espanyoles.
L’acord que Carles Puigdemont va anunciar des de Brussel·les el passat dia 9 inclou una llei d’amnistia. Si realment és això, podem estar-ne satisfets perquè una amnistia significa condemnar, per considerar-la del tot incorrecta, la persecució que les autoritats judicials van emprendre contra l’independentisme d’ençà no ja de l’1 d’octubre del 2017 sinó des de la consulta del 9 de novembre del 2014, cosa que, com és lògic, establiria un precedent que faria irrepetible una repressió com la patida en els darrers vuit o sis anys. És comprensible, doncs, el malestar entre l’espanyolisme més recalcitrant. Com és obvi, si Carles Puigdemont hagués volgut buscar només una solució personal, n’hauria tingut prou mirant de negociar un acord amb el jutge Pablo Llarena i així aconseguir un indult, però, és clar, la llei d’amnistia desautoritza, així de ras i curt, Llarena i tots els magistrats del Tribunal Suprem. Naturalment, hom pot recordar que, en teoria, la taula de diàleg d’ERC amb el govern espanyol també semblava una cosa seriosa, però, com és lògic, la manera com Pedro Sánchez ha aconseguit esbandir-la demostra que tot plegat era més aviat una cortina de fum per encobrir una política del tot neoautonomista de vol gallinaci; ara caldrà veure com reaccionen Puigdemont i Junts en cas que Sánchez no se’n recordi que va fer unes promeses i, per tant, les ha de complir. L’acord també inclou “la celebració d’un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat a l'article 92 de la Constitució”; ara la pregunta és què passarà si Pedro Sánchez o bé no accepta convocar el referèndum o bé a l’hora de preguntar als catalans sobre el futur polític de Catalunya exclou l’opció de la independència. L’acord preveu tot un seguit de mecanismes per garantir-ne el compliment però, lògicament, el més senzill de tots és retirar la confiança a Sánchez al Congrés dels Diputats. És de debò possible desplegar totalment l’Estatut del 2006 després de les retallades que hi va perpetrar el Tribunal Constitucional? No sembla gens forassenyat no veure-ho del tot clar.
L’amnistia de 1977 va sorgir de l’acord de totes les forces polítiques parlamentàries perquè aleshores no es tractava pas d’investir un president del govern sinó de donar credibilitat a un procés de transició democràtica. I d’ací és on plora la criatura perquè, com podem veure, el PP i Vox d’amnistia no en volen ni sentir parlar, i a més pot haver-hi fortes pressions per part dels poders de l’Estat. Acabarà sent investit Pedro Sánchez? Amb només set diputats del PSOE que trenquin la disciplina de vot n’hi haurà prou per engegar-ho tot en orris. Òbviament, ací el problema no són pas els brètols que, cada vespre, surten a esbravar-se davant la seu nacional del PSOE a Madrid, sinó que els mitjans de comunicació afins a la dreta espanyola poden emprendre una campanya de desgast i deslegitimació contra el govern de Sánchez molt més forta i intensa que la que va haver de patir Felipe González durant la seva darrera legislatura a la Moncloa. A més, si demà el Congrés dels Diputats aprova una llei d’amnistia és obvi que al PP i a Vox els faltarà temps per presentar-hi un recurs d’inconstitucionalitat que els magistrats del Tribunal Constitucional no tindran cap problema per admetre a tràmit; per tant, la qüestió no és tant la sinceritat i bona fe de Pedro Sánchez sinó de si realment té poder per assegurar el compliment íntegre dels seus acords amb Junts.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)