Un titular gens encertat
Segons els redactors del diari digital barceloní Crónica Global, com ja he dit més d’una vegada el butlletí del Vichy catalán, “ERC, Junts i la CUP expandeixen el seu nacionalisme a França: es manifesten els Països Catalans a Perpinyà”.
La veritat, aquest titular pot desorientar força el lector suposant, és clar, que el públic d’aquest mitjà de comunicació vulgui de debò orientar-se i arribar a entendre les coses. A primer cop d’ull, sembla com si els tres partits independentistes —secessionistes, tal com deu prescriure el llibre d’estil de Crónica Global— s’haguessin proposat catalanitzar els francesos, de tal manera que si a Perpinyà se’n sortissin, després continuarien cap a Narbona, Carcassona, Tolosa i així fins arribar a París i Dunkerke convertint d’aquesta manera tot França, comptant-hi segurament també Còrsega i els territoris d’ultramar, en un nou territori dels Països Catalans. Després, però, si llegim el cos de la notícia, resulta que “El nacionalisme català intenta expandir la seva àrea d’influència ideològica al sud de França” o sigui que, si més no de moment, París i Dunkerke les podem deixar fora de la cobdícia expansiva del catalanisme. Naturalment, els redactors de Crónica Global no tenen en compte la molt important diferència que hi ha entre Perpinyà i les ciutats del territori que de debò és el sud de França: a la capital de la Catalunya Nord —o del departament francès de Pyrénées Orientales com a ells els deu d’agradar dir—, la gent se sent i es defineix com a catalana i, malgrat la pèrdua, ara fa unes dècades, de l’ús social del català, encara hi ha qui el parla i, sobretot, també n’hi ha que malden per mantenir-lo present a l’àmbit públic i, fins i tot, per recuperar-ne l’ús social; és més, segons Guillem Nivet, president de l’associació la Bressola i membre de la junta d'Òmnium Cultural Catalunya Nord, ara a la zona francesa de Catalunya parlar en català és veu com una cosa de prestigi; com és lògic, res d’això ens ho trobarem pas a Narbona, Carcassona, Tolosa, Montpeller, Nimes o Marsella, on, que jo sàpiga, a cap partit catalanista se li ha acudit mai anar-hi a manifestar-se per res. Al mitjà que fou el portantveu oficiós de Ciudadanos i que ara que aquest partit va camí de fer la fi d’en cagaelàstics s’haurà de buscar un nou referent, assenyalen que els presidents de Catalunya acostumen a visitar Perpinyà “per reivindicar la llengua i cultura catalana a França” o que s’hi fan mobilitzacions “per aconseguir que el català sigui vehicular al sistema educatiu del sud de França”; tornem-hi de nou, a Catalunya no ho diu pas ningú que el català s’hagi de parlar a Narbona, Tolosa o Marsella; d’altra banda, només que coneguessin una mica França sabrien que no existeix pas cap sistema educatiu propi de les regions del sud sinó que, des dels temps de Jules Ferry, a França sempre han partit de la base que l’escola ha de ser una i la mateixa a tot arreu de l’Hexàgon.
Afirmen també que aspirar a esborrar o revocar el Tractat dels Pirineus és una “reivindicació del segle xvii”. Segur que tots els lectors de Crónica Global estan d’acord que Gibraltar és un territori espanyol injustament ocupat per Gran Bretanya i que cal lluitar sense descans per recuperar-lo encara que això pugui perjudicar les relacions entre Madrid i Londres i que no serveixi per a res perquè les possibilitats de recuperació espanyola de Gibraltar són nul·les; doncs bé, entre la signatura del Tractat dels Pirineus (1659), pel qual França i Espanya es repartiren Catalunya igual com el 1772, 1793 i 1795 Àustria, Prússia i Rússia van fer-ho amb Polònia, i la del Tractat d’Utrecht (1713), en què Espanya cedí Gibraltar a la Gran Bretanya, només passaren cinquanta-quatre anys; d’altra banda, estic disposat a fer la juguesca que sigui que, en proporció, hi ha molts més catalanistes a Perpinyà que no pas espanyolistes a Gibraltar, i si confio a ulls clucs que guanyaria l’aposta és perquè, tal com resulta obvi, si a Gibraltar hi hagués cap mena de moviment espanyolista, encara que fos un grupuscle de quatre arreplegats, els mitjans de comunicació espanyols no es cansarien mai de fer-ne propaganda a tort i a dret. Ara bé, com tots sabem, Espanya planteja la reivindicació de Gibraltar sense tenir en compte la voluntat dels habitants del Penyal, cosa que no ens ha de sorprendre gens vist com van les coses a Catalunya.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)