Viticultors francesos al Voló
En uns temps afortunadament llunyans i que caldria desitjar que no tornessin mai més, un dia sí i l’altre també, als passos fronterers on, si més no actualment, dins de la ruta europea E-15 que uneix Algesires (Espanya) amb Inverness (Escòcia), l’AP-7 des de Estepona (Màlaga) fins a la Jonquera (Alt Empordà) es transforma en l’A-9 des del Pertús (Vallespir) fins a Orange (Vaucluse), pagesos francesos —i entre ells bastants de catalans, fóra estúpid pretendre negar-ho— es dedicaven a tombar camions carregats de fruita i verdura procedents de territori espanyol i a abocar-ne la càrrega a l’asfalt de l’autopista per assegurar-se d’aquesta manera que la càrrega no arribés pas al seu destí, amb el perjudici que això ocasionava a les empreses productores.
Lògicament, l’acció vandàlica dels pagesos, que com és natural, també afectava camions procedents d’explotacions agràries sud-catalanes o valencianes, era possible gràcies a un fet tan incomprensible i injustificable com ho era la complicitat passiva dels cossos policials francesos que deixaven fer als agricultors i si intervenien encara era per anar en contra de les víctimes, és a dir, dels camioners assaltats. Tan habitual va esdevenir aquesta situació que, el 1985, un dels èxits de la Trinca va ser una cançó titulada La Guerra de l’Enciam que s’hi referia. Doncs bé, dijous passat dia 19 vam tornar als “anys de plom”, és a dir a l’època fosca de la Guerra de l’Enciam, perquè al Voló (Rosselló), escamots de viticultors irats van dedicar-se a tombar cisternes de vi procedents de territoris espanyols perquè, segons ells, el vi a granel “espanyol” els fa la competència deslleial dins de França. Evidentment si dins del seu territori, el govern francès permet les accions violentes dels pagesos, llavors signar acords comercials amb França no serveix de res perquè no té pas cap mena de sentit. D’altra banda, es miri com es vulgui, resulta força grotesc que un estat amb ínfules de conservar la seva zona d’influència neocolonial a l’Àfrica i de ser una potència nuclear sigui incapaç de mantenir l’ordre públic per garantir el compliment efectiu dels Acords de Schengen sobre llibertat de circulació de béns i serveis dins de la Unió Europea.
Els pagesos concentrats al Voló procedien de l’Aude i un dels caps visibles de l’acció de protesta, preparada en gran part a Narbona, ha estat Frédéric Rouanet, el president del sindicat agrícola de l’Aude, però també n’hi havia de la Catalunya Nord i David Grille, el president del sindicat agrícola nord-català, ha participat igualment a la protesta. Thierry Bonnier, el prefecte dels Pyrénées-Orientales, va rebre una delegació dels viticultors als locals de la gendarmeria del Voló, tot i que, com a agent de l’autoritat francesa en terres catalanes que és, més aviat els hauria hagut de detenir pels seus actes vandàlics. Al Voló, van anar per terra caixes de cava de l’empresa Freixenet, és a dir, dins de Catalunya mateix, pagesos del Rosselló van destruir un producte agrícola del Penedès. Que l’amo d’aquesta empresa s’ha significat per les seves postures contràries al procés independentista, ja ho sabem però és evident que al Voló les coses no haurien anat pas d’una manera gaire diferent si l’empresa Freixenet comercialitzés els seus productes posant-hi l’estelada. Naturalment, hom pot demanar-se què han fet tant la Generalitat de Catalunya com el Consell Departamental dels Pyrénées-Orientales en aquest conflicte que afecta dues comarques catalanes; ara bé, qui llegeixi les notícies que n’apareixen de la premsa quedarà eixordat per l’estrident silenci de la Generalitat i del Consell Departamental; vaja, com si aquestes dues institucions ni tan sols existissin. O sigui, que en certs afers de Catalunya, a Barcelona i a Perpinyà no diu ningú res de res perquè per això ja hi són Madrid i París, que, tot cal dir-ho, ja se n’encarreguen tant a Espanya com a França de mantenir un model centralista amb un únic lloc de decisió.
Una vegada vaig veure com un representant de la Generalitat s’entrevistava amb una delegació de vinaters del Rosselló per mirar de facilitar l’entrada del vi rossellonès al Principat i, sobretot, aquesta va ser la part més interessant van arribar a un acord per engegar una campanya perquè a tot arreu de Catalunya hom es conscienciés que, per exemple, tan catalans són el Muscat de Ribesaltes (Rosselló) com el vi del Celler Scala Dei de la Morera de Montsant (Priorat). El problema va ser que em vaig despertar i em vaig adonar que tot havia estat un somni, cosa que em va saber molt de greu perquè si això es fes de veritat, en el cas que els vinaters de l’Aude volguessin assaltar carregaments de vi procedents de l’altra banda de la frontera i així obligar els consumidors a haver de comprar el seu producte encara que sigui de qualitat inferior, llavors no comptarien amb la solidaritat dels viticultors nord-catalans perquè estarien del tot integrats en el mercat català, i els actes vandàlics ja no es farien al Voló sinó passat el massís de les Corberes.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)