Ja és nadal a Badalona
Des de fa uns quants anys, l’alcalde de Vigo, Abel Caballero, es vanta que les il·luminacions de Nadal del seu municipi són les més espectaculars del món i, certament, el rècord absolut de contaminació lumínica deu d’haver-lo batut ja i amb escreix en més d’una ocasió.
A part d’això, no crec pas que en aquesta ciutat tot funcioni tan magníficament bé que no vingui d’ací gastar-se diners a dojo en il·luminacions nadalenques, igual potser passa que, durant les festes de Nadal, la gent necessitada de Vigo s’alimenta menjant llums, que tot pot ser. Abel Caballero és un polític socialista que va ser ministre de Transport, Turisme i Comunicacions entre 1985 i 1988, en els governs de Felipe González; com podem veure, doncs, la manca de sentit del ridícul no és pas patrimoni privatiu de formacions extremistes que basen el seu missatge polític en la demagògia i el populisme.
Vigo és a Galícia, i per tant ens queda força lluny, però Badalona és tan a prop de Barcelona com Cabestany ho és de Perpinyà i ací ve la mare dels ous. A Xavier Garcia Albiol no se li ha acudit cap altra idea millor que la de pretendre emular la gesta d’Abel Caballero i, per això, ha abocat diners a cabassos en la construcció d’un gegantesc arbre de Nadal a Badalona que, segons ell, havia de ser el més alt d’Espanya, però, tanmateix, li han passat a davant Vigo, Cartes, un municipi de Cantàbria governat també per un alcalde socialista, i un d’un centre comercial de Granada. Li pot quedar el premi de consolació que el seu arbre és el més alt dels Països Catalans, però, és clar, si ho esbombés gaire, al seu partit —el PP— li tocarien el crostó, sobretot Carlos Mazón, president de la Barbaritat Valenciana, i Marga Prohens, la presidenta del desgovern balear, que més aviat tenen com a objectiu prioritari esborrar del mapa tot rastre de la identitat pròpia dels territoris que administren per així aconseguir que esdevinguin tan espanyols com la Meseta; com ja sabem, el conseller de cultura de la Barbaritat Valenciana és un torero. Tornant a Badalona, hi ha una biblioteca pública que porta uns quants mesos tancada a causa d’un problema tècnic i no se sap pas quan podrà tornar a funcionar; suposo que destinar-hi una bona part dels 1’7 milions d’euros que l’alcalde Albiol ha decidit gastar-se en el conjunt de les il·luminacions nadalenques hauria pogut servir perquè la biblioteca no hagués hagut de tancar per temps indefinit. Quant a la gent en situació de risc d’exclusió social que pugui haver-hi a Badalona, ja me’n faig càrrec que si són d’origen romanès, Albiol considera que n’hi ha prou amb un bon cop d’escombra per fer-ne una esbandida a fons; al capdavall, tots sabem que el 2011 va guanyar les eleccions municipals a Badalona presentant un programa polític gairebé idèntic al de Plataforma per Catalunya (PxC), un partit d’extrema dreta xenòfoba, precedent de Vox perquè, al Principat, aquest partit, del tot equiparable a la Reconquête d’Éric Zemmour, s’ha format amb gent de l’antiga PxC.
Albiol va guanyar les darreres eleccions municipals amb majoria absoluta, és a dir, si a Espanya es fes servir el sistema electoral a dues voltes, a Badalona no hauria calgut fer la segona volta, a diferència, doncs, de com va passar a Perpinyà el 2020 amb Louis Aliot, un polític amb molts punts en comú amb Albiol. Segurament, hi va ajudar força el desgavell de l’anterior legislatura municipal en què, en quatre anys van succeir-se quatre alcaldes i un d’ells va ser Albiol mateix. Així doncs, a l’oposició municipal badalonina, que, amb tota la raó del món ha criticat la despesa excessiva en il·luminació nadalenca, li cal bastir una alternativa sòlida i creïble per aconseguir que, si més no el 2027, Albiol desaparegui de l’escena política local. Vaja, igual com ho necessita el moviment catalanista de la Catalunya Nord per presentar davant de l’electorat una opció de debò més atractiva i interessant que els polítics franco-francesos hexagonals de sempre, tan desacreditats i gastats que l’únic argument raonable per votar-los és que pitjor són encara els estirabots del Rassemblement national o les estripades de la Reconquête.
Xaviier Deulonder i Camins
Comentaris (0)