La Diada de Mallorca
Al PP i Vox no els agrada la Festa de l'Estendard i no ve pas d’ara.
El 5 de maig de 1997, el Consell Insular de Mallorca, amb majoria del PP mentre que aleshores Vox no existia ni tan sols en avantprojecte, va decretar que la Diada de Mallorca s’havia de celebrar no pas el 31 de desembre, aniversari de la conquesta de Jaume I el 1229, sinó el 12 de setembre. Naturalment, que la celebració de la Festa de l’Estendard, en què es commemora la conquesta de Mallorca per Jaume I, sigui una festa arrelada socialment, documentada des de 1313 i, segons l’acord del Ple del Consell de Mallorca de 5 de novembre de 2007, declarada bé d'interès cultural immaterial, no hi fa res, igual com no té tampoc gens d’importància que la llengua pròpia de Mallorca i del conjunt de les Illes sigui el català i no pas el castellà. Ben mirat, és força comprensible que als defensors descarats del nacionalisme espanyol, del tot decidits a continuar el genocidi cultural del franquisme, no els vingui gaire de gust recordar que la societat mallorquina tal com és ara té el seu origen en la conquesta catalana d’una illa on, fins aleshores, hi vivia una població àrab i musulmana que en fou exterminada; al capdavall, si per a ells és una mena de dogma el rebuig a la idea de Països Catalans, els deu fer venir basques saber que la decisió d’iniciar la conquesta Mallorca la prengués Jaume I en una reunió amb magnats catalans que va tenir lloc a Tarragona i que les naus de l’expedició salpessin del port de Salou com també que la immensa majoria dels repobladors cristians establerts a Mallorca a partir de 1229 fossin catalans. Òbviament, totes aquestes coses els abelleix més de recordar-les als que, des de 1986, al vespre del 30 de desembre, organitzen cada any a Palma una manifestació per reivindicar el dret a l’autodeterminació de Mallorca i la seva identitat catalana. Com és lògic, suposo que enguany la manifestació del 30 de desembre se celebrarà com sempre i que la presència d’unes autoritats disposades a eradicar tots i cadascun dels trets identitaris de Mallorca no la trobarà pas a faltar ningú, ans al contrari. Una altra cosa és que a la Guàrdia Civil se li pugi acudir investigar com a terrorisme la Festa de l’Estendard igual com ho ha fet amb el concert de Sant Esteve del Palau de la Música Catalana.
El 12 de setembre de 1276, Jaume II de Mallorques, fill i successor de Jaume I, va jurar els furs del Regne, cosa que va donar origen a una monarquia mallorquina independent de la Corona d’Aragó que va durar fins que el 1343 Pere el Cerimoniós va emprendre la conquesta dels territoris mallorquins. Commemorar l’existència de l’antic Regne de Mallorques no representa pas cap problema perquè és un fet que no entra pas en contradicció amb la idea de Països Catalans. En primer lloc, el Regne de Mallorques era una monarquia independent mentre que, com tots sabem, al PP i Vox li repugna la idea que Mallorca, o el conjunt de les Illes, pogués separar-se d’Espanya i constituir-se en estat independent. D’altra banda, la llengua que feien servir tant el rei com les institucions del Regne era el català i cap d’altra i, sobretot, el Regne de Mallorques tenia uns dominis continentals que eren els comtats de Rosselló i Cerdanya. Durant anys, els sectors gonellistes, defensors de l’existència d’una suposada llengua balear diferent del català i practicants d’un regionalisme espanyolista basat en un furibund anticatalanisme, s’aplegaren en Sa Fundació Jaume III. Com sabem, Jaume III fou el darrer rei de Mallorques, vençut i mort el 1349 a la batalla de Llucmajor en què intentava recuperar el seu antic regne ocupat pocs anys abans pel rei d’Aragó Pere el Cerimoniós; ara bé, tornem-hi de nou, a Jaume III segur que no li va passar mai pel cap posar en dubte que la llengua que ell parlava era el català, la mateixa que parlava també el seu enemic Pere el Cerimoniós; d’altra banda, m’imagino que als responsables de Sa Fundació Jaume III no se’ls va acudir mai celebrar un acte al Palau dels Reis de Mallorques que, vés per on, és a Perpinyà, on sempre havien acostumat a residir els sobirans mallorquins: Jaume II (1276-1324), Sanç I (1311-1324) i Jaume III (1324-1349). Potser deu ser per tot això que ara l’associació gonellista ja no es diu “Fundació Jaume III” sinó només “Sa Fundació”.
Si el PP i Vox busquen una Diada de Mallorca totalment d’acord amb el seu espanyolisme desbocat, penso que hi ha una data que els aniria força millor que no pas el 12 de setembre: el 2 de juliol de 1715, les tropes de Felip V va prendre Mallorca, aleshores el darrer reducte austriacista de la Corona d’Aragó. Igual com als altres regnes catalano-aragonesos, el nou règim borbònic va abolir tots els furs, lleis i institucions de Mallorca i va substituir-los per un nou sistema basat en l’absolutisme monàrquic, com també va prohibir l’ús institucional del català. I si el 2 de juliol no els agrada, sempre poden optar per celebrar el 18 de juliol, el dia de 1936 que els militars colpistes dirigits pel general Manuel Goded es van apoderar de Mallorca i hi van iniciar una sagnant i brutal repressió, que, a hores d’ara, la dreta i l’extrema dreta espanyolistes no han volgut condemnar mai, sinó que al contrari la justifiquen i fins i tot la celebren.
Xaviier Deulonder i Camins
Comentaris (0)