Escric aquest article arran de les reflexions del diari electrònic Crónica Global —portantveu de l’espanyolisme més radical del Principat— sobre les dades de la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya.
La primera idea que passa pel cap quan s'evoca les associacions: un club d'esport local o un grup de la tercera edat subvencionats (raonablement) pel municipi…
Si algú em diu que aquest article no és pas res més que un recital d’obvietats, hi estaré completament d’acord, però és clar, sempre hi ha coses que, precisament perquè són elementals i evidents, sovint s’obliden.
Anem bé perquè en el camí cap a la independència de Catalunya, mai el poble català i les seues institucions legítimes havien arribat tan lluny. Ja sem al sisè dia d’existència de la República catalana (proclama el passat 27 d’octubre de 2017 a les 3 i mitja de la tarda).
Molt dels nostres compatriotes han estat xocats pels comentaris parcials de periodistes francesos i dels seus convidats a propòsit de la situació catalana. Un exemple revelador de l'incapacitat mental (estupefaent) dels francesos a entendre les aspiracions catalanes. Per què? El xovinisme ben arrelat en la mentalitat francesa no ho explica tot.
Deia fa poc que la literatura nord-catalana anava bé i donava quinze títols recents d’autors de casa nostra per llegir. I clar, això no podia pas ser complet.
Qui controla Catalunya? Excel·lent qüestió plantejada per l’Indépendant. Al 3er dia de l’any 1 de la República Catalana proclamada el divendres 27 d’octubre 2017 a 15h30, Catalunya i el seu govern legítim i legal s’encara a un repte:
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes