cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Què significa ser català segons els catalans?

Escric aquest article arran de les reflexions del diari electrònic Crónica Global —portantveu de l’espanyolisme més radical del Principat— sobre les dades de la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya.

Segons les dades del CEO, haver nascut a Catalunya no és pas un fet decisiu per ser verdaderamente catalán; fins ara jo creia que de català, se n’era o no se n’era però no m’havia imaginat mai que poguessin haver-n’hi que ho fossin veritablement per oposició a d’altres que ho fossin falsament o només en aparença; de totes maneres, que el naixement a Catalunya no el consideri determinant un 62’4% dels enquestats indica una bona predisposició per a integrar persones vingudes de fora. Sobre si saber parlar en català és necessari per poder ser definit com a català, un 24’6% ho va jutjar molt important i un 39’3%, bastant important; tal com ja ens ho podem figurar, aquests percentatges serien força més baixos si entre la mostra de població seleccionada hi hagués hagut gent de la Catalunya Nord; evidentment, si al Principat el català fos una llengua plenament normalitzada, la proporció de gent que no consideraria saber parlar en català un requisit indispensable per ser català seria exactament la mateixa que la de gent que pugui considerar que parlar en francès no és pas una condició imprescindible per ser francès; malament rai si arrela la idea que parlar en català no és pas un tret que distingeixi clarament qui és català i qui no, perquè les conseqüències d’aquesta actitud es poden veure i comprovar a la Catalunya Nord. Un 21’9% dels enquestats troba molt important compartir costums i tradicions catalanes i un 43’1% ho considera força important; m’imagino que, ací, la possible inclusió de nord-catalans dins l’univers del sondeig no faria canviar gaire les xifres, però, com sabem precisament a la Catalunya Nord, participar en celebracions catalanes no implica, necessàriament, parlar en català. En opinió dels responsables de Crónica Global, les enquestes del CEO han mostrat que la majoria dels ciutadans —del Principat— sempre s’han sentit tan espanyols com catalans, però, segons aquest diari electrònic, als darrers dos anys ha augmentat l’índex dels catalans que només se senten espanyols; naturalment, si el CEO actués també a la Catalunya Nord, ens sortiria molta gent que es consideraria tan francesa com catalana. Dels 1.200 entrevistats, un total de 555 asseguraren que la seva llengua era el castellà mentre que 402 es definiren com a catalanoparlants i uns 234 més explicaren que usaven ambas lenguas indistintamente; com és natural, ja sabem com és que entre els enquestats no va sortir-ne cap que digués que la seva llengua era el francès o que quan es referís a “les dues llengües” no volgués dir el català i el castellà. Un 55’4% dels catalans que contestaren a les preguntes s’estimaren més ser entrevistats en castellà, un 33% va triar el català mentre que un 11’6% s’hi va mostrar indiferent; “curiosament”, no va demanar ningú que l’entrevistessin en francès. Segons els entrevistats, el catolicisme no és pas un fet determinant per ser català, però més de la meitat s’hi identifica; s’ha avançat força, doncs, en matèria de llibertat de cultes i de tolerància; evidentment, ací la línia del Tractat dels Pirineus no hi marcaria cap diferència significativa. Un 68’7% dels enquestats ha nascut a Catalunya, un 25’1% en d’altres comunitats autònomes espanyoles, principalment a Andalusia, i un 5’5% en la resta de països del món, és a dir, fora d’Espanya; la meitat explica que, dels seus avis, no n’hi havia cap de nascut a Catalunya; evidentment, a la Catalunya Nord, caldria preguntar sobre si s’ha nascut en d’altres departaments francesos i “a la resta de països del món” voldria dir fora de França, com també ens hauríem de trobar bastants catalans nascuts a l’Algerie française; d’altra banda, caldria preguntar, a més, si es tenen familiars emigrats a París o a d’altres llocs de França. Sobre aquestes dades, es confecciona una mena de perfil mitjà de català com una persona casada, assalariada, amb estudis secundaris, de classe mitjana amb uns ingressos familiars situats entre els 1.200 i 4.000€ i votant d’ERC, el partit que la majoria dels enquestats deia haver votat el passat 21 de desembre; naturalment, no hi ha hagut ningú que votés al Front National ni a Les Républicains.

Com podem veure, la resposta a la pregunta “Què significa ser català?” és molt plural i més que ho seria si es considerés la totalitat de Catalunya i no pas únicament el Principat.

enquesta llengua 

En un ranking del 1 al 10, el 25% de los catalanes sitúa su nivel de catalanismo en un 5, mientras que un 15,9% lo otorga un 10 y un 8,9%, le da un 0.
Que la mayoría de los ciudadanos siempre se ha sentido tan español como catalán ha sido una constante en el CEO en los últimos dos años, pero en el último barómetro, ha aumentado el número de catalanes que se sienten solo españoles.

Catolicismo

El catolicismo, afirman los entrevistados, no es determinante para ser considerado catalán. No obstante, más de la mitad se identifica con esa religión.
Un 68,7% de los encuestados ha nacido en Cataluña, frente a un 25,1% procedente de otras comunidades autónomas –principalmente llegaron de Andalucía en los años sesenta– y un 5,5%, del resto de países del mundo. La mitad de los entrevistados explica que ninguno de sus abuelos nació en Cataluña. En cuanto a la procedencia de los padres, 581 dicen que su padre procede de otras comunidad autónoma y 546, que su madre también nació en alguna otra región española.

Lengua materna

De los 1.200 entrevistados, un total de 555 aseguraron que su lengua propia es el castellano, frente a las 402 que se consideran catalanohablantes. Otras 234 explicaron que utilizan ambas lenguas indistintamente.

Las cifras a favor del castellano se disparan cuando se les pregunta qué lengua hablaban en casa cuando eran pequeños: 681 lo hacían en castellano y 430 en catalán. Otras 75 dicen que utilizaban ambas. En cuanto a la lengua habitual, 542 indican que es el castellano; 391 el catalán; y 262 ambas lenguas.
Así, el 55,4% de los catalanes que atendieron la llamada de los encuestadores prefirieron que les formularan las preguntas en castellano, frente a un 33% que eligió el catalán. A un 11,6% le resultaba indiferente.
Casada, asalariada, clase media...
Atendiendo a este reciente barómetro del CEO de la Generalitat, el perfil del catalán es el de una persona casada, asalariada, con estudios secundarios, de clase media, cuyos ingresos familiares se sitúan entre 1.200 y 4.000 euros. Y votante de ERC, pues la mayoría de los encuestados dijo que había votado a ERC en las elecciones del 21D.
En el momento de realizarse la encuesta, 616 entrevistados trabajaba, frente a 565 que no lo hacía (361 eran pensionistas) y 18 que estaban de baja temporal.

enquesta llengua2

 Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal