Érem feliços i ho sabíem pas… (5)
Escrits i reflexions dels dies de confinament. Dimecres 1A – dia 15
Tres dies que no havia escrit res... ni ganes. Diumenge 29, dilluns 30, dimarts 31... Tres dies en un dia o un dia en tres dies. Dies clonats, dies que s’assemblen a la Dolly aquesta. Te despertes, t’aixeques,esmorzes, fas un brí de neteja, te poses a la feina, menges, de cops fas una migdiada, tornes a la feina, mires un quelcom a la televisió, però un quelcom que et nodreix, un quelcom que et permet allunyar-se de la foscor del nostre entorn, tornes a menjar, a sopar millor dit, llegeixes, et fiques al llit tot sabent que el dia següent tornaràs a fer el mateix... És la serp que es mossega la cua. Nosaltres, sé pas el que ens mosseguem però ens en cal de paciència i de perseverança en aquests dies tan especials. Sort que tenim les xarxes ara per a conversar amb els amics i seguir treballant amb els nostres docents i el nostre alumnat. No goso imaginar com haurien anat les coses fa vint anys, si això hagués passat quan tothom tenia un Nokia 3310 d’aqueixos, amb només vint sms i dues hores de comunicació!! Quina passada hauria sigut!! Però el jovent d’ara ni ho pot imaginar això!! Segur que per a ells s’assembla a ciència ficció!! I tot i així, va ser la nostra realitat, als “vells” que hem esdevingut... Ja sé pas si coneixen la Dolly aquella, però segur que el Nokia aquest, per a ells és una peça de museu!! Per acabar la meva reflexió d’avui, ja que sem l’u d’abril i que a França és temps de bromes (de grosses i de petites), deixeu-me oferir-vos aquestes dues fotos que he trobat aquest matí a les xarxes, per fer arribar a cases vostres una mica de sol i de somriures. Companys, amics, família, optimitzeu el màxim possible aquest període de confinament que per cert marcarà un abans i un després...
Cristina MALET, estudiant de Llicenciatura de català de l’IFCT, Universitat de Perpinyà.
Il·lustracions maduixes,especial Sibeth Ndiaye / Llapic negre de Catalunya Nord.
Comentaris (0)