Érem feliços i ho sabíem pas… (1)
Escrits i reflexions dels dies de confinament. (25 M dia 8)
Dimecres 25M - dia 8
Són les 9 del matí un dia de març de l’any 2020… Avui, fa vuit dies que estem confinats a casa per culpa d’un virus d’aquells que ha aconseguit parar tot el planeta. Defora fa sol, el cel és blau, l’aire fresc i lleuger. Els ocells, indiferents a la cursa del món, fan ressonar dels seus crits un petit concert improvisat que ens fa bé. Fa poc, acabo de rebre un corrreu d’una de les meves professores de la Uni que me diu « és terrible el que està passant, ni m’ho crec… a l’Estat Espanyol no saben ni on posar la gent que ja ha perdut la vida… avui la veritat és que tinc els ànims pel terra. A Andorra els casos han anat creixent a poc a poc i ara ja despassem els 160. M’imagino que en pocs dies ja haurem superat els 200. Estem en les mateixes condicions de confinament que vosaltres. Tan de bo pugui parar més aviat del que ens pensem (…) ma mare m’ha dit avui: érem feliços i ho sabíem pas… » Cape Cod Morning / Edouard Hooper I és veritat… Érem feliços i ho sabíem pas… Però al mateix temps, tot anava ràpid darrerament, molt ràpid. Em recordo que tothom deia: “a vegades ens caldria dies de 48 hores per fer tot el que hem de fer“… i ara què ?? A esperar, només esperar… Ens en sortirem d’aqueixa, però segur que prendrà temps, molt de temps…
Cristina MALET, estudiant de Llicenciatura de català de l’IFCT, Universitat de Perpinyà.
Comentaris (0)