Cristina Malet

Érem feliços i ho sabíem pas… (7)

Escrits i reflexions dels dies de confinament. Diumenge 5A – dia 19 

 

Diumenge, dia de Rams... Aquest matí per començar el dia, se m’ha ocorregut mirar fotos de la meva infància, fotos del meu primer dia de Rams quan només tenia uns vint mesos. En mirar aquestes velles fotografies, uns versos em van ressonar al cap... Els mateixos que em van emocionar fa anys i anys, quan feia els meus estudis de castellà a la Universitat de Perpinyà. Els mateixos que em va fer descobrir el meu llavors professor de literatura, Jacques Issorel, gran especialista de l’obra machadiana; els mateixos que va escriure el mateix Machado, durant el seu exili republicà a Cotlliure... : «Estos días azules y este sol de la infancia...” ; “Aquests dies blaus i aquest sol de la infància...” ; “Ces jours bleus et ce soleil de l’enfance...” ; “These blue days and this childhood sun…”. Quina bellesa aquests versos!! Quina preciositat aquestes paraules!! I en totes les llengües!! Quin poeta més talentós per descriure amb només dos versos la màgia de la infància... Però quina tristesa, en llegir que aquests versos assolellats i plens de llum, el poeta els va escriure sobre un tros de paper arrugat, ficat a la butxaca del seu abric gastat... Quin dolor de pensar que aquests versos foren probablement els dos últims que don Antonio va escriure per la posteritat... Però quin alleujament de saber que fou el seu germà Manuel qui els va trapar després de la mort del poeta a Cotlliure, un dia fred de febrer de l’any 1939, quan recollia les seves coses a la pensió on Machado acabava de viure les seves últimes hores d’una vida autèntica i senzilla.

Ningú millor que Machado, va descriure de tan bonica manera aquest món de la infància. Ningú millor que ell va recordar amb tanta bellesa aquest moment suspès a l’aire que cada humà recordarà fins al seu darrer alè. Ningú millor que ell es va adreçar amb tant respecte al cor dels humils, dels petits i dels invisibles... La seva infància, diu el poeta a principis del poema “Retrato” (Retrat), eren records d’un pati de Sevilla, i d’un hort clar on madura el llimoner: “Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla, y un huerto claro donde madura el llimonero...”. I mentre em ressonaven aquests versos dins el cap, vaig pensar que per a mi, la meva infància varen ser tots aquests moments alegres i despreocupats que vaig tenir la sort de viure amb els meus pares. I aquests moments, en els instants que estem patint, jo els voldria dedicar avui a tots els nens i nenes del món.

Seguirà

Cristina MALET, estudiant de Llicenciatura de català de l’IFCT, Universitat de Perpinyà.

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal