CRONOLOGIA 260 ( 19 de setembre)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Diada 2024. Per què ens hem de manifestar?
Segurament, si la República Catalana proclamada pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre del 2027 s’hagués fet efectiva, dimecres que ve fóra un dia laborable normal i corrent de cada dia perquè totes les humiliacions i opressions patides d’ençà de 1714 haurien quedat superades amb l’arribada de la independència de Catalunya;
CRONOLOGIA 257 ( 29 d’agost)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
CRONOLOGIA 256 ( 22 d’agost)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Carles Puigdemont
Com segurament a moltes d’altres persones, a mi em semblava obvi que l’entrada del president Carles Puigdemont a territori espanyol —per als qui no ho sàpiguen encara, hi ha una part de Catalunya fora de la jurisdicció espanyola i ací, com és lògic, Puigdemont hi va sempre que vol— portaria, d’una manera inevitable, a la seva detenció.
CRONOLOGIA 253 ( 1 d’agost)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
El turisme a Barcelona
Les Olimpíades de 1992 van situar Barcelona al mapa però no pas com ciutat industrial o d’innovació tecnològica sinó com a centre d’oci i d’ací vénen els mals ocasionats per la saturació turística
Setanta mil persones
En la Diada de 1977, un milió de persones va manifestar-se sota el lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.
CRONOLOGIA 258 ( 5 de setembre)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
La Casa dels Països Catalans, la Fac de catalan à l’Université.
La ‘fac de català’ – l’IFCT – torna a ser en ordre de marxa aquest final d’agost per rebre els estudiants, donar totes les informacions necessàries i respondre a totes les qüestions dels alumnes i persones interessades per fer estudis superiors de català a la Universitat de Perpinyà.
La França post olímpica
Els jocs olímpics de París han estat una meravella, una autèntica demostració de la grandeur francesa, per més que rondini l’atleta que, a causa de la calor insuportable que feia al seu apartament de la vila olímpica, dormia al carrer,
CRONOLOGIA 254 ( 8 d’agost)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Cròniques dels anys grisos
Fa 7 anys que cada dilluns publiquem l'opinió de Xavier Deulonder i Camins, una mirada sobre la política de Catalunya, la Catalunya gran, la que no coneix fronteres internes.
CRONOLOGIA 251 ( 18 de juliol)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
CRONOLOGIA 259 ( 12 de setembre)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Revolució lampedusiana a ERC
Els partits independentistes no han d’esmenar cap error perquè no n’han comès cap; simplement, després de l’aplicació del 155, Junts, ERC i la CUP van optar per respondre a la repressió espanyola emprenent una política neoautonomista de marxa enrere.
La meva declaració
Si actualment al Principat es parla de situació d’emergència lingüística arran del retrocés de l’ús social del català és només perquè, per sort, ja s’ha acabat la comèdia d’haver de creure, com si fos un dogma religiós, que amb la política de normalització lingüística engegada ara fa més de quaranta anys per la Generalitat de Catalunya
CRONOLOGIA 255 ( 15 d’agost)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Quatre anys de coll
El pitjor pronòstic que m’aventuro a fer sobre el proper govern de Salvador Illa és que no serà pas gaire diferent del de Pere Aragonès.
CRONOLOGIA 252 ( 25 de juliol)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Hi havia una vegada una amnistia de pega
El 1977, totes les persones vinculades als aparells de l’estat espanyol i tots els sectors polítics —excepte, com és natural, els quatre caps calents de l’extrema dreta irredempta que acabarien aplegant-se en la Fuerza Nueva de Blas Piñar— comprenien, més que res perquè era de sentit comú, que si es volia dotar d’una mínima credibilitat el procés de transició democràtica aleshores iniciat i d’un sòlid fonament el nou sistema constitucional que es pretenia instaurar després de la fi del franquisme no quedava més remei que concedir no pas un el perdó —indult— sinó l’oblit penal —amnistia— a tots els presos de l’oposició antifranquista,