Què ens podria portar de bo Aliança Catalana?
La independència? Això segur que no. Segons Jordi Aragonès, el candidat d’Aliança Catalana a l’Ajuntament de Barcelona i un dels teòrics del partit, si després d’haver-se proclamat independent, Catalunya no fos reconeguda per la comunitat internacional, llavors caldria fer com a Rhodèsia,
la colònia britànica de l’Àfrica que el 1965 es va proclamar independent d’una manera unilateral però que no va ser admesa per la comunitat internacional. Que a Aliança Catalana el racisme de Rhodèsia, tallat pel mateix patró que l’apartheid de Sud-àfrica, no repugni, ho comprenem i ens en fem càrrec perquè ja fa per a ells; ara bé, el model rhodesià demostra que a Aliança Catalana o bé són incapaços d’entendre res de res o bé quan parlen d’independència es dediquen a vendre fum i no sols perquè, a causa de la pressió internacional que en rebutjava el racisme, Rhodèsia hagués de tornar el 1979, ni que fos simbòlicament, a sotmetre’s al domini colonial britànic i iniciar el procés que la va dur a transformar-se en l’actual Zimbabwe. Lògicament, l’Imperi Britànic disposava de tot un aparell policíac i militar per fer-se obeir a Rhodèsia; per tant, si la independència unilateral proclamada el novembre de 1965 per Ian Smith, el primer ministre de la colònia, va reeixir fou només perquè els responsables de les forces armades i cossos de seguretat de Rhodèsia van decidir trencar amb Londres i posar-se de banda de Smith en comptes d’empresonar-lo i lliurar-lo a la justícia britànica sota les acusacions de rebel·lia, sedició i traïció. Com s’ho faria, doncs, un govern independentista d’Aliança Catalana per assolir el control efectiu de Catalunya si, òbviament, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil com també els Mossos d’Esquadra mateixos es mantindran fidels a Espanya? Enfrontant-s’hi amb una gran companyia catalana d’almogàvers formada pels Boixos Nois, potser? Ja ho sap Sílvia Orriols que si algú es presentés a la conselleria d’interior de la Generalitat no pas com a nou conseller sinó com a ministre de l’acabada de proclamar República Catalana, els comandaments policials allà presents en comptes de posar-se a les seves ordres, el detindrien i l’emmanillarien? Amb model rhodesià o sense, l’escenari d’una Catalunya independent no reconeguda per la comunitat internacional és del tot impossible. Fins que els EUA i la Unió Europea no acceptin la República Catalana, Espanya podrà continuar enviant a Catalunya tants “piolins” com vulgui o, també, ja posats, la Legión amb la cabra i tot; per tant, als independentistes els resultarà completament impossible assolir el control del país. La independència únicament s’aconseguirà mitjançant una mobilització popular contínua i persistent que acabi obligant les autoritats europees a reconèixer la República Catalana ni que sigui com a mal menor. L’independentisme d’Aliança Catalana és, doncs, tan “màgic” com el dels partits del procés —ERC, Junts i la CUP— que no ens expliquen de quins mitjans disposen per obligar Espanya a celebrar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya; i ací tots ens en recordem d’aquella fantasmagòrica taula de diàleg de Pere Aragonès amb el govern espanyol. D’altra banda, és de bojos creure que la República Catalana la implantarà un partit format per ex-militants de Fuerza Nueva; com tots sabem, un dels senyals d’identitat del partit de Blas Piñar, i de d’altres formacions semblants, era un nacionalisme espanyol agressiu i radical visceralment contrari a qualsevol manifestació de catalanisme per tímida i moderada que fos, els mateixos plantejaments nacionals que els del règim franquista, vaja. Una nova manera de fer política sense corrupteles, clientelismes ni amiguismes? Això tampoc, com ens ho ha demostrat Sílvia Orriols mateixa contractant la seva filla com a policia municipal a Ripoll; ja ho diuen que Aliança Catalana és un partit que defensa la família i esperem-nos a veure què passarà quan Aliança incrementi la seva presència als ajuntaments. Tolerància i diàleg? Quin alcalde s’ha mostrat més hostil amb els casals independentistes del seu municipi, Xavier Garcia Albiol a Badalona o bé Sílvia Orriols a Ripoll? Quin és el partit polític català amb més bona imatge a la premsa reaccionària de Madrid? Ho entén Sílvia Orriols que insinuar que si algú va al Senegal és per fer-hi turisme de sexe il·lícit no és correcte a no ser que hom disposi d’unes proves o d’uns indicis molt sòlids?
Però, malgrat tot, les enquestes són favorables a Aliança Catalana. Si com a alternativa al partit de Sílvia Orriols i Jordi Aragonès proposem ERC, Junts i la CUP, els partits que en el que havia de ser el moment culminant del procés independentista ens van abandonar i trair, llavors és obvi que tenim la batalla perduda des de bon principi. Evidentment, no es pot anar enlloc amb una gent que es van passar set anys, des de l’aplicació del 155 el 2017 a les eleccions del 2024, enganyant-nos fent-nos creure que feien República quan, en realitat, feien autonomisme. L’avenç d’Aliança Catalana en el proper cicle electoral —municipals, generals espanyoles i autonòmiques catalanes— significarà, com és lògic, la desfeta dels partits del procés que es trobaran havent d’optar entre renovar-se de dalt a baix, és a dir, enviar a casa els dirigents del 2017, o desaparèixer; d’altra banda, per més que pugui dir en campanya electoral, Aliança Catalana no portarà la independència ni encara que disposi de majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Una bona clatellada a ERC, Junts i la CUP a les properes eleccions, el desengany amb Aliança Catalana a la propera legislatura i l’arribada a la majoria d’edat d’una generació que no va viure els fets del 2017 poden ser la combinació necessària per reprendre el camí cap a la independència, aquesta vegada fins al final.
I Vox? Aquells rai. Podran anar a les eleccions del tot confiats que els veuran a ells com l’original i al PP com la còpia. I sempre que es tracta d’haver de triar entre l’original i la còpia ja sabem amb qui es queda la gent.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)