A un any de les darreres eleccions autonòmiques, si algú portava en el seu programa electoral la promesa de prohibir un acte de reivindicació independentista com ho són els talls de la Meridiana, cal suposar que, en tot cas, deurien ser Ciutadans, el PP, Vox i, potser també, el PSC, però, de cap manera, ERC i Junts.
El 19 de gener en el ple municipal de la ciutat d'Elna en Pere Manzanares s'expressava en català i tot i haver traduït al francès la seua intervenció, els 4 elegits de l'oposició presents se van aixecar, protestar, van marxar abans de denunciar el perill que suposa parlar català!
Un any més, se celebra a l’acte reivindicatiu de la renovació de la Flama de la Llengua a Prada (Conflent), una localitat notable no pas —dissortadament— perquè s’hi hagi mantingut viu l’ús del català sinó perquè, un cop acabada la guerra civil espanyola, s’hi van refugiar, entre d’altres, Pau Casals i Pompeu Fabra.
Intentem imaginar-nos què hauria pogut passar si, en una de les edicions infantils del concurs de TV3 “Atrapa’m si pots”, Llucià Ferrer hagués preguntat “De quin cereal està feta la pasta més tradicional a Itàlia?” i al mainatge en qüestió li hagués sortit abans dir “blait” que no pas “blat”.
Enguany, un determinat col·lectiu ha volgut reprendre la tradicional celebració del Dia dels Sants Innocents, eclipsada a la Catalunya Nord per la importació francesa dels Peixos d’Abril,
Junil a les terres dels bàrbars de Joan-Lluís Lluís ha estat la guanyadora de la cinquena edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any del 2021.
El llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització, obra de Mireia Galindo, Carles de Rosselló i Francesc Bernat, és un estudi sobre la difusió del castellà a Catalunya que ens mostra un fet que molta gent ignora simplement perquè no se’n parla o, fins i tot, s’amaga: fins als voltants del 1900, el Principat va ser una societat monolingüe perquè els catalans amb un domini acceptable del castellà eren una ínfima minoria, igual com ho són ara els que debò parlen i escriuen bé l’anglès.
Si l’Estat pren una decisió, no pot fer-se’n enrere perquè llavors ell mateix es deslegitimaria i renunciaria a la seva autoritat; per tant, enfrontar-se a l’Estat només té sentit si es pretén derrotar-lo.
Catalunya Nord per la Independència i la Delegació del Consell per la República criden a manifestar-se aquest dissabte 15 de gener 16h a davant del Consolat d'Espanya - carrer Franklin - Perpinyà.
La nova circular sobre ensenyament de les llengües regionals publicada el 16/12/2021 inclou la disposició de la llei Molac segons la qual « la llengua regional és una matèria ensenyada dins el quadre de l’horari normal de les escoles, els col·legis i els liceus
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes