Després de l’aplicació de l’article 155 no es van convocar manifestacions en defensa de la República Catalana votada al Parlament per evitar que la fúria repressiva espanyola, aleshores del tot desfermada, pogués arribar a provocar morts.
M’agradaria fer boicot al Mundial de Qatar però no puc, de cap manera; com que no sóc pas aficionat al futbol, els partits ja no me’ls miro mai, siguin de la competició que siguin i es juguin on es juguin.
A principis de novembre, uns quants dies després de la castanyada i de Tots Sants, vénen els actes de commemoració —no pas de celebració, evidentment— de l’aniversari del nefast Tractat dels Pirineus, signat, com sabem, el 7 de novembre de 1659 a l’illa dels Faisans;
Si de debò calgués celebrar a Catalunya una reunió d’institucions o persones de la Francofonia, la ciutat més indicada per acollir-la fóra, sense cap mena de discussió possible, Perpinyà,
Òbviament, no és fer cap mena de gran i sensacional descoberta assenyalar que Joaquim Nadal, nou conseller d’Universitats i Recerca, i Gemma Ubasart, que s’estrena com a consellera de justícia, drets i memòria, són tan independentistes com Santi Vila, conseller d’empresa i coneixement en l’executiu de Carles Puigdemont;
Elna va ser saquejada per les tropes franceses en dues ocasions; la primera el 1285 perquè no va acceptar l’ordre donada per Jaume II de Mallorques de deixar passar els exèrcits que Felip III de França enviava a atacar Catalunya,
Si Espanya fos de debò un estat democràtic, fóra del tot inconcebible que s’hi considerés delictiu convocar un referèndum d’autodeterminació perquè els catalans puguin decidir si Catalunya ha de continuar formant part d’Espanya o bé si se n’ha independitzar;
L’11 de setembre de 1714, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes borbòniques, que va significar la fi de la darrera esperança de poder mantenir la sobirania de Catalunya malgrat la victòria de Felip V a la Guerra de Successió Espanyola, va començar un període d’opressió i d’humiliació, que lògicament arriba a la seva fi amb l’adveniment de la República Catalana perquè, com és natural, amb una Catalunya independent tota la sobirania perduda el 1714 ja queda recuperada.
El 1970, quan les autoritats educatives franceses van decidir que a Perpinyà hi havia d’haver universitat, primer supeditada a la de Montpeller i, a partir de 1979, ja independent, no se li va acudir a ningú establir-hi una llicenciatura de català.
Tal com va veure’s d’una manera del tot nítida en l’acte de commemoració de l’1 d’octubre de dissabte passat a l’Arc de Triomf de Barcelona, l’independentisme està profundament dividit, però no pas entre seguidors dels diferents partits —Junts, ERC i la CUP—
Durant la Revolució dels Somriures, aquell meravellós quinquenni en què tot era il·lusió, alegria i esperança, ens vam mentalitzar tots que aconseguir la independència era una cosa tan senzilla com convocar un referèndum i, en cas de guanyar-lo, iniciar les negociacions amb Espanya per constituir la nova República Catalana; al capdavall, així és com s’havia fet al Quebec i Escòcia.
Trobeu el Portal
El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici