Francesc Bitlloch

Per Nadal, cada feda al seu corral!

Ho sap tothom i és profecia, a cal fuster hi ha novetat!

La setmana passada vaig prometre la segona part de "La rosa i el xiprer" sobre T.S.Eliot. Però els esdeveniments m'han tingut una mica capficat... i he decidit pagar tribut a la treva de Nadal, fent una cosa una mica més lleugera.
Per Nadal, per raons pedagògiques, familiars, o simplement pel plaer... és el moment d'acostar-nos a les Nadales, siguin cantades, recitades o llegides.

Just abans, ja que escric aquesta crònica el dia 21 de desembre, vull recordar que avui és el Solstici d'hivern, la nit més llarga, el dia més curt de l'any. No oblidéssim que la festa de Nadal no és res més que la superposició i la reinterpretació cristiana d'aquesta festa del Solstici d'hivern, molt més antiga que el Nadal. Valguin aquests versos meravellosos de Martí i Pol, trets del seu poema Solstici, per recordar-ho, i per fer ressonar en aquesta nit de reafirmació republicana, un cant d'encoratjament als qui se senten cansats en mig de tant de fang acumulat:

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú recollirà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.(Miquel Martí i Pol)

nadal mmpol

Tots tenim a la memòria alguns versos que parlen de Nadal. Un dels meus llibres més vells, és el Poema de Nadal de J.M.de Sagarra. L'exemplar està força desmuntat, prova que ha servit molt. Quan l'obri, a qualsevol pàgina hi ressona la meva infància. Gratant una mica, surten trossos de memòria:

Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d'esperit...

i aquell final:

I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,
i l'orgull de la nostra soledat,
al menys aquesta nit fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat.

nadal jp de sagarra

Del poema de Nadal, en molts pobles se'n fan representacions i lectures. Recordo que fa uns anys, em trobava a Andorra durant les festes i que a Ordino vam poder assistir a una lectura una mica escenificada de tot el poema acompanyada de cançons nadalenques. Hi ha fragments molt més coneguts, però recordi que m'agradava això:

I només els pastors precisament,
perquè no duien greix al pensament
perquè sabien les quatre paraules,
per dir el nom dels vents
i el nom dels torrents
i el nom de les herbes menudes
i el nom de l'ocell estantís
i el nom de les muntanyes del país
tan conegudes!
Però ells, lluny de tothom,
ells, no tenien nom!...
eren cossos a sol i a serena
bo i gronxant nostre somni d'infant
els pastors de Betlem, caminant
amb el sac de gemecs a l'esquena.

La poesia popular de Nadal sempre ha tingut aquesta tonalitat una mica infantil, a vegades infantilitzant. Perquè infantil és considerada la festa dels tions i dels reis i dels regals. I perquè infantils es consideren els valors com els motius i les excuses i sentiments que presideixen aquestes festes. I perquè infantil n'és tanmateix el protagonista principal!
Però alguns poetes hi han volgut donar un caire una mica més sever: Espriu, per exemple, té aquest poemet que segurament és més que un poemet.

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món,
ben juntes les mans.
Et porto sols el meu gran crit
Infant que dorms, no l'has sentit?
Guia'm la por de caminant,
aquesta por d'uns ulls de cec,
dintre la nit. (Salvador Espriu)

També Papasseit, l'inconformista social, va sortir del guió infantilitzant en la seva Nadala:

NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avancen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
vora el braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i els recullen els plomes
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres,
-i tan obres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos, arrancarà a plorar. (Joan Salvat Papasseit)

Miquel Martí i Pol, com molts altres poetes, escrivia cada Nadal un poema, una nadala, que enviava als seus amics.
Vet aquí el seu darrer, el de l'any 2002, just abans d'aquell enterrament, a Roda de Ter, que recordarem sempre:

Breu com un somni,
Nadal arriba i marxa.
si amb el misteri
recuperem el ritme
de l'esperança,

de tots nosaltres
dependrà mantenir-lo
contra els falsos
atributs dels que ens volen
imposar els seus designis. (Miquel Martí i Pol)

J.V. Foix té un llibre de poemes que es diu: "Onze Nadals i un Cap d'any". Aquest llibre és un tresor. Simplement perquè hi trobem el gran Foix, però d'una manera un xiquet més planera que de costum. D'aquella manera íntima i casolana que contrasta amb el versificar sovint molt enrevessat d'aquell que va escriure: "davant la mar, el meu goig és l'art clus".

Cada un d'aquests dotze poemes són peces mestres que a més són, sovint, molt musicals i fàcils de memoritzar. Hi ha per exemple aquell tan conegut: "També vindrem, infant, a l'hora vella" o "Si jo fos marxant a Prades" Però us donaré més aviat l'encara més conegut i entranyable: "Ho sap tothom i és profecia.... A cal fuster hi ha novetat!" perquè hi surten "els de Banyuls i els de Portvendres", i també "els traginers de Perpinyà"!

Pels despitats, aclarim que el fuster deu ser Sant Josep, pare "adoptiu" de la criatura... i que a imitació dels pastors de Betlem, ens trobem davant d'una munió de catalans que van a visitar el nou-nat amb regals ("Panses i figues i nous i olives i mel i mató" com diu la cançó). El poema és un xic llarg, però de la mateixa manera que ens fa plaer rellegir-los i memoritzar-los, també ho serà, reescriure'l per vosaltres, com a felicitació de Nadal:

nadal jvfoix

Ho sap tothom i és profecia,
la meva mare ho va dir un dia
quan m'acotxava amb blats lleugers;
enllà del somni ho repetia
l'aigua dels astres mitjancers
i els vidres balbs d'una establia
tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
i les rialles dels captaires
solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
dels anys revolts, a un cap de plaça,
i el mestre d'aixa riu tot sol.
el fum dels recs ja no escridassa
i els pescadors faran un bol.
Tot és silenci al ras de raça
quan els ho diu l'autoritat;
a cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
salten contents, a llur manera,
i els de la Selva s'han mudat;
amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-Saverdera
porten les mels de llur cinglera
i omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
entren amb llanes de mars tendres
i un raig de mots de bon copsar
pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà
amb sang barrada amb drap de cendres,
clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'adoba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
amb olis nous de llibertat;
una veu canta en recompensa:
que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
qui mor no mor, si el son és clar
quan neix la Llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
tots anuncien la ventura,
les Illes porten el saïm,
i els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
i no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat. (J.V. Foix)

No vull acabar sense fer esment a les nadales cantades. El nostre cançoner n'és ple. Menció especial, avui, a la nord-catalana "Sant Josep fa bugada", per remarcar el seu absolut feminisme abans del feminisme. Sant Josep ho fa tot en aquesta casa... mentre la mare es dedica al nadó... i a algun detallet per dir que participa també a la feina:

Sant Josep fa bugada,
A dintre del morter,
Hi posa la flassada,
També el travesser.

La Verge Maria hi posa el llençol,
l els àngels canten, la, do, re, mi, fa, sol.
Al·leluia kirie eleison.

Sant Josep fa sopada,
Posa l'ollada al foc,
Amb naps i cansalada
Ja bull a poc a poc.

La Verge Maria hi posa el llençol,
l els àngels canten, la, do, re, mi, fa, sol.
Al·leluia kirie eleison.

Sant Josep fa la pasta
Amb un tros de llevat,
I després ell la tasta
Quin pa ben encertat.

La Verge Maria hi posa el perol,
l els àngels...

Sant Josep fa l'endreça
Escombra els racons,
Amb cuita i a tota pressa
Neteja els fogons.
La Verge Maria hi posa el llençol,
l els àngels canten, la, do, re, mi, fa, sol.
Al·leluia kirie eleison.

Comentaris (1)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes

Oh què bonic! M'has fet cantar davant la pantalla...
Gràcies Francesc, passeu bones festes!,
Manuela

 
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal