Francesc Bitlloch

Fes resplendir en la nit les paraules que ens calen...

...per atacar i ferir, per rompre i traspassar
perquè el meu poble, alçat, de nou torni al camí."

 #PiulemPoesia38

Pels qui s'ho van perdre,la setmana passada vam llegir cinc poemes (de l'u al cinc)
i avui en llegirem cinc més (del sis al deu!)

1. Margarit parla de Verdaguer
2. Ferrater parla de Carner
3. Riba parla de Màrius Torres
4. Foix parla de Llull i March
5. Akhmàtova parla del poeta de Tebes

6. Auden parla de Yeats
7. Espriu parla de Rosselló-Pòrcel
8. Vinyoli parla de Rosselló-Pòrcel i de Martí i Pol
9. Pessoa parla del poeta que és ell
10. Vinyoli parla de Rafael Alberti

El fil conductor d' aquest petit recull és que es tracta de poemes on el poeta parla d'un altre poeta, concret, o parla del poeta en general.

6. Auden parla de Yeats

Fa poc em van regalar "Irlanada indòmita" (150 poemes de W.B. Yeats) en l' acurada traducció de Josep M. Jaumà,(magnífiques edicions de 1985 poesia!) amb el text anglès en mirall. Decobreixi el gran poeta de la independència irlandesa i la seva relació complicada i conflictiva amb l'independentisme irlandès.
poesia2 far
Coneixia de fa temps l'emotiu poema d'Auden sobre la mort de Yeats però ara, mentre m'endinso en els meandres d'una poesia que desconeixia totalment, el cant de Auden se m'imposa com un monument i un poema a memoritzar. Per als qui tenen pressa transcric, aquí unes estrofes. Per als qui en tenen ganes, transcric el poema sencer a baix, en apèndix:(la traducció és de N. Comadira)

Terra, rep un hoste insigne:
William Yeats ve a descansar.
Deixa que el grial d'Irlanda,
buit dels seus versos , reposi.

Segueix, poeta, el camí
dret al final de la nit,
amb veu alliberadora,
convenç-nos que ens alegrem;

fes amb els solcs dels teus versos
una vinya d'aquest erm,
canta els fracassos dels homes
en un èxtasi de pena;

fes que en els deserts del cor
brolli la font saludable,
a la presó dels seus dies
ensenya l'home a lloar.

7. Espriu parla de Rosselló-Pòrcel

Una part d'aquest magnífic poema és molt coneguda per la versió que n'ha fet la Marina Rossell amb aquest títol: "La barca del temps". (hi ha molts altres enregistraments)

Només vull assenyalar dues coses:

La primera és que alguns lectors o auditors, ho he vist, es fan embolics quan escolten aquesta cançó. Quan senten "estimat Rosselló" s'imaginen que Espriu parla del nostre Rosselló i de fet està parlat d'un gran poeta mallorquí que malauradament va morir molt jove, com els seus contemporanis Salvat-Papasseit i Màrius Torres, que es deia Rosselló. És així.

La segons és l'amistat profunda i la gran admiració que Espriu tenia i demostrava cap al jove mallorquí. Espriu tenia raó. Poemes seus com "En la meva mort" o "A Mallorca durat la guerra civil" i d'altres que la Maria del Mar Bonet va versionar magistralment en aquells discos memorables sobre els poetes mallorquins en són exemples brillants.

Recordem dos fragments del poema que s'adreça directament a Rosselló-Pòrcel, com una mena de postal que li envia durant un viatge que Espriu fa a l'Alguer.

Estimat
Rosselló,
si podies
venir,
amb la barca
del temps,
amb el vent
de llevant,
a l'Alguer,
i senties
amb mi
com és viu,
i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre
parlar
català
de l'Alguer,
com et diu
el teu nom
i somriu
la ciutat
de l' Alguer
allunyat
amic meu
que ara ets
als xiprers,
a l'indret
on comencen a obrir
el record
i el veler
el camí
que et va ser
sempre car,
el camí
de la mar
de l' Alguer.

Però la "suite algueresa", que és així com s'anomena el poema, comporta també un altre fragment que no puc deixar al tinter per la seva rabiosa actualitat. Diu així:

poesia2 barca

Aquesta llengua esdevinguda a poc a poc
el just i dur suport de la meva ira,
de la nostra freda, obstinada, invencible passió.
(...)
I tu que mories jove i saps així somriure
alliberat del temps, en el fons del record,
fes resplendir en la nit les paraules que ens calen
per atacar i ferir, per rompre i traspassar,
perquè el meu poble, alçat, de nou torni al camí.

8. Vinyoli parla de Rosselló-Pòrcel i de Martí i Pol

Per comparació i potser per oposició, és interessant transcriure un petit fragment de Vinyoli, company de generació d'Espriu, que també té un poema que es diu ROSSELLÓ, DE SOBTE. En transcric el darrer fragment:

Rosselló-Pòrcel ple de crit.
Mal instal·lat en l'aspra nit,
rica la boca de paraula,

dius que més val créixer més
en dol, en foc, en foll excés,
que no seure amb els deus a taula.

En el seu magnífic llibre "A hores petites", Vinyoli té també un curt poema que es diu "A Miquel Martí i Pol", que tampoc necessita comentaris i que diu així:

Encenc el llum. Que bona la claror
que il·lumina la taula i els papers,
Miquel, amic. En cada llibre, tot.
que rics que som no tenint res. Tu parles
amb l'hoste insòlit. Jo, què hi faig aquí?
Cabdello mots: quin fil més llarg la vida!

9. Pessoa parla d'ell mateix com a poeta

Fa poques setmanes vaig passar uns dies a Lisboa. Pessoa hi és omnipresent. En els noms de cafès i carrers, en les estàtues,en els records i sobretot en les llibreries.
Fernando Pessoa té un poema que es diu AUTOPSICOGRAFIA. Com que no n'he trobat cap traducció al català, n'he fet una pel meu compte, fidel al sentit, lliure en la forma. Si voleu comparar, a baix de tot, en annexe, us doni el francès i l'original portugués.

El poeta és fingidor,
Fingeix tan superbament
Que ens fa creure que el dolor
és el seu, de veritat.

I els qui llegim lo que escriu
Sentim en el dolor llegit
No pas cap dels seus dolors
Sinó un altre que no té.

I en el nostre tren elèctric
Gira embolicant la ment
Aquest comboi de joguina
Que hem anomenat el cor

10. Vinyoli parla de Rafael Alberti

Vull acabar amb un altre poema de Vinyoli, (de "Vent d'aram") escrit l'any 1975, l'any de la mort de Franco i dedicat al poeta espanyol Rafael Alberti. El vull transcriure avui perquè aquell any, alguns pensaven que realment Franco havia mort. Nosaltres sabem ara que no era cert. I sabem també que avui encara, Franco i el franquisme són ben vius.

A RAFAEL ALBERTI, DES DE CATALUNYA

Ombres, records, paraules
des de molt lluny i sempre.

Mentre la dalla ens tingui marginats,
vivim, cremem, clamem.

Després tan sols ens cal
morir amb honor.

Aquí sovint ho fan
alguns herois.

Plou sang.

Barcelona, setembre 1975

----------------------------------------------------------------
Apèndix 1: Auden:

Terra, rep un hoste insigne:
William Yeats ve a descansar.
Deixa que el grial d'Irlanda,
buit dels seus versos, reposi.

Al malson de la tenebra,
lladren els gossos d'Europa;
tots els països esperen,
sol cadascú en el seu odi.

Intel·lectual vergonya
mira des de cada rostre,
i els mars de pietat jauen
closos, glaçats, a cada ull.

Segueix, poeta, el camí
dret al final de la nit,
amb veu alliberadora,
convenç-nos que ens alegrem;

fes amb els solcs dels teus versos
una vinya d'aquest erm,
canta els fracassos dels homes
en un èxtasi de pena;

fes que en els deserts del cor
brolli la font saludable,
a la presó dels seus dies
ensenya l'home a lloar.

poesia2 maria mar bonet

Apèndix 2: Pessoa

O poeta é un fingidor.
Finge tâo completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que de veras sente.

E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Nâo as duas que ele teve,
mas só a que eles nâo têm.

E assim nas calhas de roda
Gira , a entreter a razâo,
Esse comboio de corda
Que se chama o coraçâo.

----------------
Le poète est celui qui feint.
Et il feint si parfaitement
Qu'l fait enfin passer pour feinte
La douleur qu'il ressent vraiment.

Et le lecteur de ses écrits
Ressentent sous la douleur lue
Non pas les deux qu'il a connues,
Mais la seule qu'ils n'ont pas eue.

Ainsi, sur ses rails circulaires
Tourne, embobinant la raison,
Ce si petit train à ressorts
Que l'on a appelé le choeur

Francesc Bitlloch

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal