Francesc Bitlloch

Cap d'any: Tot viu i mor i roda sens parar

Quan la poesia es fa paradoxal, contradictòria, provocadora... com la vida mateixa

 Fa poques setmanes vam llegir plegats uns fragments dels Quatre Quartets de T.S. Eliot.(La Rosa i el Xiprer, 1 ) I vaig prometre una segona part per estirar el fil amb uns fragments ben diferents d'altres poetes que poden explicar aquell text o poden ser explicats per aquell text, o poden ser posats en perspectiva per aquell text, o poden fer guspires en contacte amb aquell text, o poden encendre una foguera tots plegats!

Doncs,
a partir de la frase d' Heràclit que es troba en epígraf dels "Quatre Quartets": "El camí cap amunt i el camí cap avall és un i mateix camí", vam trobar en el text de T.S. Eliot frases semblants:

"les paraules aconsegueixen el silenci"
"en el meu començament hi ha el meu final"
"on ets és precisament on no ets"

I com aquestes, altres exemples del recurs a les imatges i a les fórmules que podríem classificar com a paradoxes, antítesis, contradiccions provocadores... Sem molt a prop d'allò que els experts en diuen un oxímoron: la presència d'una cosa i la seva contrària que es fan eco i fan guspira en la mateixa frase. Oxímoron seria parlar de "foscor clara", com ho seria evocar "alegres plors". Oxímoron és "la neu que crema" o, d'alguna manera, expressions com "tancar els ulls per veure-hi millor"...

En aquests exemples, com en les contradiccions i paradoxes que hem presentat més amunt, ens trobem en uns espais plens d'ambigüitat en els que l'objectiu és crear la guspira que fa foguera en el nostre esperit. I aquest recurs és present en mil poetes.

cap d any


Començant per aquest Foix tant conegut:
"És quan dormo que hi veig clar".

Continuant per aquest Emily Dickinson:
L'aigua s'aprèn per la set,
la terra, pels oceans navegats.
L'èxtasi per l'agonia

o en gent tan antiga com Pere March, (de la família del gran Ausiàs) que ens diu com n'és de paradoxal la vida mateixa:
Al punt que hom neix comença de morir,
e morint, creix, e creixent, mor tot el dia

 

Observem, però que no es tracta d'imatges gratuïtes com un recurs lingüístic simplement provocador i enlluernador sinó que es busca fer viva una realitat poètica que es presenta com la realitat profunda més enllà de les aparences que anomenem la realitat. Es tracta de veure més enllà de les ulleres fosques o tenyides que portem. Més enllà de l'escorça de l'arbre i de les ulleres, cert, però també, més enllà dels ulls mateixos. T.S.Eliot és un mestre en la utilització d'aquests recursos i ens en dona un exemple ben lluminós en aquest fragment dels Quatre Quartets:

Dius que em repeteixo? Doncs ara t'ho torno a dir.
Ho torno a dir? Per arribar-hi,
per arribar on ets, per sortir d'on no ets
has d'agafar un camí sense alegries.
Per atènyer el que no saps
has d' emprendre el camí de la ignorància.
Per abastar el que no tens
has d' agafar el camí de la pobresa
Per arribar a ser el que no ets
has d'agafar el camí on ara no et trobes
I allò que no saps és ben bé l'únic que saps
i allò que tens és ben bé allò que no tens
i allà on ets ara és on no ets. (traducció lliure)

 cap d any

Un dia més estirarem, doncs, a poc a poc un fil d'or penjat de branca a branca, de poema a poema, com la garlanda de Rimbaud penjada entre finestres, estrelles i campanars:

"He estès cordes de campanar a campanar,
garlandes de finestra a finestra,
cadenes d'or d'estrella a estrella, i ara danso!"

1. Al final dansarem junts, però de moment comencem amb Màrius Sampere, en un enigmàtic poema sobre la llengua catalana:

Com m'agrada escriure en una llengua
que diuen que es mor.
Quina sensació de pau i alleujament,
portar-la de baixada cap als aiguaneixos,
l'obaga, l'entrecuix, la santa dona
de les primeres clarors.
S'obre el sexe i jo obria els ulls
i vaig llegir, per les parets sagnants,
això: parlaré!
I ara dic, ara que ho sé tot
de l'amor i dels lladres:,
com més fonda la mort, més endins de la terra. (Màrius Sampere)

 

2. La segona referència serà molt breu. Papasseit en el seu bellíssim "Res no és mesquí" diu això:

"perquè per tornar a néixer necessiteu morir"

 

3. La tercera espurna és de Vinyoli, que no hi pot faltar:

les portes del ponent
de bat a bat se t'obren
per elles, riu amunt
cap a les deus penetres (Joan Vinyoli)

4. La quarta referència serà Riba (quan llegim Vinyoli, Riba no pot ser lluny).

D'on venim que no fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.

On tornem que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d'amor, i no s'hi pensa (Carles Riba)

cap d any3

5. I un poema de Josep M. Andreu que Jordi Barre cantava a capella en molts concerts:

Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquella
que han trepitjat molts.
D'aquella que encara
puc prendre i besar,
si un dia m'empara
més meva serà!

6. Una darrera referència, Josep Carner:

Res de vivent no serviré
sinó tan sols el que potser
podrà venir
quan jo no vegi dol ni dansa.
Una esperança vull seguir
sense esperança per a mi
sense esperança ni recança.
(...)
I aquesta sort em sigui dada:
passat el viure que em consum,
enllà de pols abandonada,
ésser en millor diada,
guspira anònima de llum.

7. I tanquem amb Francesc Garriga que deia que la poesia servia
"per disfressar la vida de mort,
de mort la vida"

 

CONCLUSIÓ PROVISIONAL (que no tanca la finestra sinó que l'obre un xic més):

Aquesta gent que hem llegit, parlen tots de lo mateix? O soc jo que em faig un curt-circuit vital de poetes i poemes?
Què són les deus de Vinyoli si no són els aiguaneixos de Sampere? I el començament que és el final d'Eliot i el camí cap amunt i cap avall d'Heràclit?

I Riba què diu quan diu "on morim que no fos naixença" si no diu el "per tornar a néixer necessitem morir" de Papasseit, i el "com més fonda la mort, més endins de la terra" de Sampere o el "si un dia m'empara més meva serà" d'Andreu? I què diu a l'hora del ponent, de l'hivern, de la mort, Vinyoli, proposant anar "riu amunt, cap a les deus penetres"? I Eliot amb "al meu començament hi ha el meu final"... deu ser que tot és fluència, naixença i mort, que vida i mort són el mateix riu... i que "tot viu i mor i roda sens parar" (Carner)

Ja ens va avisar l'altre dia Eliot, que tot és "un estat d'absoluta senzillesa":

De pressa, aquí, ara, sempre:
un estat d'absoluta senzillesa
i tot anirà bé i,
tota llei de coses també
quan les llengues de flama es repleguin
en el nus coronat de foc
i el foc i la rosa siguin u." (T.S.Eliot, trad Alex Susanna)

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal