Francesc Bitlloch

Poesia en la nit estrellada

"Jo em crec el que passa en la nit estrellada d'un vers",
"és l'amor que mou el sol i les estrelles"

Ja fa temps...( "Les estrelles i la mort" #PiulemPoesia2 ) vam mirar junts les estrelles, i ens feien pensar en la mort. Avui tornem a les estrelles però aquest cop tindran gust d'amor, d'infinit, de poesia...

Les il·lustracions que acompanyen aquests piulets són de Van Gogh perquè va dir, en el seu diari: "surto a la nit a pintar les estrelles"


A. Transcrivim, per començar un breu estrellat poema de Thomas Hardy:

estrelles7Tots dos esperant (Waiting both)


Una estrella em mira
i diu: "Aquí estem tu i jo
cadascú al seu lloc:
Què penses fer, penses fer?"
I dic: "Pel que jo sé
deixar que el temps s'escoli, i esperar
fins que el relleu arribi"
-"Exacte,-diu l'estrella- jo també, jo també."

B. Canvi d'època i d'estil: La Divina Comèdia de Dante és una catedral amb estructures sòlides: Tres parts (Infern, Purgatori, Paradís) , cada part trenta-tres cants i cada cant és fet de tercets (estrofes de tres versos) entrelligats. Cada una de les tres parts de La Divina Comèdia de Dante, acaba amb el mot "estrelles":
estells11. Darrer vers de l'Infern:
"e quindi uscimmo a riveder le stelle" (sortirem a reveure les estrelles)
2. Purgatori:
"puro e disposo a salire alle stelle" (net i a punt d'enlairar-me a les estrelles)
3. Paradís:
"l' AMOR che move il sole e l'altre stelle" (l'AMOR que mou el sol i les estrelles)


C- Verdaguer i Victor Hugo són dos poetes que podem acostar i frotar i emmirallar... pel llenguatge, per l' ambició, per l'estil... A tall d'exemple, assenyalem la fascinació de tots dos pel cel estrellat, per la seva immensitat, per l'evocació d'un ésser suprem darrere l'estelada i també, com ho veurem, per aquest estil interrogatiu tan semblant a propòsit de la poesia:

estrelles6

Per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes a fer mons?

Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels? (Jacint Verdaguer: "Vora la mar")

 

Quand nous enfuirons_nous dans la joie infinie
Où les hymnes vivants sont des anges voilés,
Où l'on voit, à travers l'azur de l'harmonie,
La strophe bleue errer sur les luths étoilés? (Victor Hugo: "Claire")

 

(Aquesta imatge d'un poema o d'un text escrit amb estrelles  la trobem també en Carner:
"Em redreçava el cap l'amor de l'estelada,
on era escrit el manament diví" (Josep Carner: "Nabí")

I ara les imatges, compartides per Hugo i Verdaguer, del cel com un camp de blat... i la lluna com una falç d'or o d'argent:

Allà d'allà de l'afrau
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega (Jacint Verdaguer: "Al Cel")

estelsvan gogh

sobre son pit lluenteja la lluna,
com falç d'argent entre espigues de blat (Jacint Verdaguer: "Al Cel")

 

Les astres émaillaient le ciel profond et sombre,
Le croissant fin et clair parmi ces fleurs de l'ombre
Brillait à l'occident, et Ruth se demandait,

Immobile, ouvrant l'oeil à moitié sous ses voiles,
Quel dieu, quel moissonneur de l'eternel été
Avait, en s'en allant, négligemment jeté
Cette faucille d'or dans le champ des étoiles (Victor Hugo, final de "Booz endormi")


estrelles van goghD- I ara, ja sense comentaris ni intermediaris transcric un encadenament de versos estrellats de la pàgina "estels" de la meua llibreta de piulets espigolats amb el temps:

"El meu país és un roc
que fulla, floreix i grena
(...)
hereus de la nit eterna
amb els astres per caliu" (J-V Foix)

"l'étoile a pleuré rose au coeur de tes oreilles
l'infini roulé blanc de ta nuque et tes reins" (Arthur Rimbaud)

"I malgrat tots els murs que pesen sobre el meu pit,
mon cor bat amb l'estrella més llunyana" (Nazim Hikmet)

"que l'escandall encalci les estrelles" (Maria Mercè Marçal)

"i aquell acorralament
de la teva carn encesa:
sento que tinc el cor
més a prop de les estrelles" (Josep M. de Sagarra)

"son regard d'une étoile a pris une étincelle" (S. Mallarmé)

"érem dos, drets, al roc de les estrelles" (J.V. Foix)

"estimada, les estrelles ja es colguen
i l'alba ja emblanqueix" (Thomas Hardy)

"Je suis pris au filet des étoiles filantes
comme un marin qui meurt en mer en plein mois d'aout" (Louis Aragon)

"Ebrio del gran vacio constelado...
rodé con las estrellas" (Pablo Neruda)

i Foix acaba així un magnífic sonet sobre la nit:

"i compartir amb els estels innúmers el silenci" (J.V. Foix)


F- Per tancar la roda dels estels fent menció especial a quatre dels més brillants. Tres de nostres i un de lluny.
Les estrelles, escrites o no, hi brillen amb una llum molt especial.
Són coses per llegir molt a poc a poc. Coses per llegir tres cops molt a poc a poc:

"Més enllà de les estrelles i més a prop de l'ull" (T.S.Eliot)

"més que la llum en els estels
fulgura en els teus ulls la nit" (Josep Carner)

"jo em crec el que passa en la nit
estrellada d'un vers" (Joan Margarit)

"País, estel esquarterat" (Jordi Pere Cerdà)

 Francesc Bitlloch

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal