Francesc Bitlloch, #PiulemPoesia

LES ESTRELLES... i la mort

Les estrelles són un objecte poètic de primera magnitud.

Tenim constel·lacions de poetes que han "piulat" sobre els estels. A vegades són les estrelles de la mort, la finitud, la solitud (article d'avui) , a vegades són les de l'amor, l'infinit... (la setmana que ve)

D'entrada, anem a l'òpera: A Tosca, de Puccini, el protagonista és condemnat a mort. Demà al matí ha de ser executat. I canta allò tan conegut que canten tots els grans tenors:

"e lucevan le stelle
e olezzava la terra"

"les estrelles brillaven
i la terra olorava"

 

En la gran òpera de Claude Débussy :"Pelléas et Mélisande",
en el moment que Golo, el seu germà, li clava el ganivet, en sentir-se morir, Pelléas canta això, entre una cascada de notes:

"Oh! Toutes les étoiles tombent!"

 

Màrius Torres, un dia de solitud, escriu:

"No sents cor meu, la solitud de les estrelles?"

 

Nelly Sachs també està trista:

"Qui plora de nit, les estrelles al cel ploren amb ell"

 

Rinuccini, en un dels madrigals de Monteverdi es desfoga amb les estrelles:

"sfogava con le stelle
un inferno d'amore"

 

i quan el gran Carles Riba se sent sense inspiració, piula això:

"Sota l'or tímid d'un estel
jo esperaré el retorn fidel
del cant roent que ara declina"

 

Anna Akhmàtova, gran poeta russa, una vida terrible, de perseguida, de deportada.

El marit i el fill han estat destruits, als camps, i ella escriu el seu Requiem:

"Totes les ànimes de la gent que estimi
són ara en mig dels estels. Quina sort, ja no tinc
ningú més per perdre i puc plorar"

 

Pere IV tindrà raó de dir:

"negra nit, taverna i llit
dels estels abominables"

 

Rosselló-Pòrcel, el mallorquí, lluita contra la seva pròpia mort, però acaba, vençut:

"i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles"

 

Agustí Bartra, en un poema també sobre la seva mort:

"Jo ja no tindré rostre. A mes orelles d'herba,
el temps farà dringar un cascavell d'estrelles"

 

I acabem, tanmateix amb el poema d'un gran poeta viu: Joan Margarit

"Cavar entre les pedres, els terrossos

i les arrels que mai no arrencaràs.

Però aquest és el preu del que és profund.

Cavar és religiós. Es una forma de bondat. 

Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:

Com construir una casa, com escriure un poema,

i fins i tot des d'on tornar a estimar

en aquest temporal de la memòria"

 

La setmana que ve, més estrelles, però seran unes altres estrelles, les de l'infinit i de l'amor.

Francesc Bitlloch

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal