Francesc Bitlloch

ITACA (3) és el motor i el combustible!

És el desig, la set, la fretura, el vent de l'Aventura Humana

La set atia la fretura, que encén el foc, que inflama el vent, que impulsa el camí, que provoca la set, que viu d'urgència, que alzina i engrandeix l'anhel, que atia el desig.... aquest és el cercle virtuós d' Itaca, és a dir de l'aventura humana (i de l'aventura poètica).
Vam veure Ítaca Contra la Felicitat (1)

Vam veure Que Ítaca no és fi sinó camí (2)

Però avui, per aquest ITACA 3, ja anem deixant enrere el text explícit de la Odissea. Ja hem comprès que el text d' Homer és universalment fundador i que el podem sentir flotar i traspuntar en obres que no tenen res a veure amb Ulisses ni amb la Mediterrània. Simplement com a corrent de fons, com a referent de tota aventura humana, amorosa, vital, col·lectiva, nacional...
Homer ha establert genialment que amb el desig de futur puc traspassar fronteres, que amb el vent de retorn ho puc deixar tot enrere. Que triant un camí puc abandonar camins. Que puc arrencar-me de totes les Nereides i Sirenes i de totes les envestides de bruixes i monstres però també de totes les carícies mentideres del cofoiisme, del confortisme i del conformisme. Tres mots un xic barbaritzants que ens descobreixen i designen com a fita, el seu exacte contrari: el somni, l'impossible, el vent de la llibertat!

 

Voler l'impossible ens cal
i no que mori el desig  (M.Villagomez)
 
Hissem les veles
que els mots ens són propicis!
Enllà dels ports,
qui sap si el mar, advers,
podrà ofegar els somnis?  (Vicent Alonso)
 
Amb el vent ets lliure.
amb els vents i el sol, ets gran (W.Kotzwinkle)

 

I ja va quedant clar que per sempre més, viatjarem amb la imatge omnipresent del vent com a motor, vent de retorn, vent de desig, vents de tota la Rosa dels Vents  (vegeu l'episodi sobre "la Rosa dels Vents i dels Versos" de fa poques setmanes)

N' écoute les conseils de personne. Sinon du vent.  (Claude Debussy)
 
Hi ha més d'un vent que és com fill meu  (Rainer Maria Rilke)
 
Quan plogui la tristesa
obre't de dalt a baix
igual que una finestra
i deixa passar el vent,
el vent tot ho asseca  (Felicia Fuster)
 
Alcem la vela en el fustam panxut
Salvem esculls entre cants i traülls
Servim el Tot en l'indòcil minut  (J-V Foix)
 
Le vent se lève!... il faut tenter de vivre.   (Paul Valéry)
 
Et d'ineffables vents m'ont ailé par instants  (Arthur Rimbaud)
 

 

Sense oblidar una galàxia suplementària que ens porta ja fins al final, fins al somni, fins a l'inconegut, fins a l'infinit:

 

Perquè
visc el viatge i en desconec l'itinerari   (Patrick Gifreu)
 
Sé caminar descalça. I més.
I encara sé:
només el que s'esborra
té importància  (Felícia Fuster)
 
L'amour s'en va comme eau courante
L'amour se'n va
Comme la vie est lente 
Et comme l'espérance est violente (Guillaume Apollinaire)
 

 

Aquests poetes són alguns exemples entre molts, antics o moderns, que d'alguna manera semblen dir-nos el cant d' Homer i les onades i les tempestes de l'Odissea. Tots semblen ressonàncies d'aquell vers definitu d'Homer: "Jo no puc desaprendre les rutes infinites, ni l'eterna cançó"  (Odisseu)
 
Itaca és ben bé el motor i el carburant vital. I qui ens ho diu més ras i curt, bellíssimament, un cop més, és Verdaguer. Per a ell, Déu i la Mare de Déu eren segurament la seva Itaca.  Prova que el mite ens pot servir en tota circumstància. En el poema Canigó, Gentil es troba esmaperdut d' enamorament i malgrat trobar-se entre els braços també enamorats de la fada Flordeneu, sent dins seu un gran buit, que expressa d'aquesta manera:

 

Mes, si jo et tinc, per què m'enyoro?
si tu em somrius, doncs per què ploro?
Lo cor de l'home és una mar,
tot l'univers no l'ompliria;  (Jacint Verdaguer)
 
i darrere el cor immens de Verdaguer, el cor massa gran de J.Palau i Fabre no és pas ben lluny:
 
doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel infinit,
el vent, per les quatre portes (Josep Palau i Fabre)
 
i el mateix Kavafis, poeta del viatge a Itaca i del viatge cap al desig:
 
Torna sovint i pren-me, sensació estimada...
quan del cos la memòria es desperta
i un vell desig novament passa per la sang
 
i finalment, allò tan magnífic de H.D. Thoreau evocant aquell moment en què la relació amorosa sent venir el vent i la vela de la separació: (de: "El meu amor ha de ser lliure")
 
Sigues com la tempesta propícia que em mena sempre endavant i que m'inflarà encara la vida quan tu ja siguis lluny

 

La setmana que ve, Itaca (4) és la poesia mateixa. (De l'aventura humana a l'experiència poètica).

Francesc Bitlloch

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal