11 de Setembre 2020 Perpinyà
11 de Setembre de 2020 Perpinyà: 16h:59 unes 200 persones es concentren davant el Consulat d’Espanya
i hi deixen una carta adreçada al consul on es denuncien els incompliments democràtics d’aquest estat, denunciats per les principals instàncies internacionals. En manifestació, després de cantar Els Segadors davant la Prefectura, arriben al Castellet on es fa l'acte central de la Diada amb parlaments de les principals associacions catalanes.
L'acte ha estat presentat per la Laura Bertran, una mescla de parlaments i intervencions musicals
Hi han intervingut la Leslie Malet i el Franck Sala
Els parlaments han estat a càrrec de:
- Annabelle Brunet
- Pere Manzanares (Òmnium Catalunya Nord)
- Michel Vallée
- Pere Mateu (Flama dels Països Catalans)
- Dolors Serra (Casal de Perpinyà)
- Mithé Pull (Xarxa cebrianenca)
- Bernat Casals (Aire Nou de Bao)
- Joan Becat (IEC)
- Hugues Domènech (Col·lectiu Joves del Rosselló)
- Daniela Grau (Cat Nord x Independència - Assemblea)
Agraïm la Laura, els cantants, els músics, els voluntaris, les associacions... que han fet possible aquesta celebració de la Diada de Catalunya a Perpinyà.
Lamentem que la municipalitat de Perpinyà no hagi respost mai a les demandes d'escenari, cadires...
Algunes reflexions en representació d'Òmnium Catalunya Nord.
A Catalunya s'ha escampat la consigna d'eixamplar la base. S'entén eixamplar la base per aconseguir una majoria social a favor de la independència. A Catalunya Nord ens pertoca reprendre aquesta consigna i adaptar-la. Es tracta per nosaltres d'eixamplar la base per aconseguir més solidaritat. Ens trobem i retrobem entre nosaltres compartint més o menys les mateixes anàlisis i els mateixos objectius. Molta gent al nostre voltant pensa encara que Espanya és una democràcia enfrontada amb polítics catalans somiatruites i sediciosos o bé grups violents lluitant contra un estat de dret. Ens cal fer pedagogia. Hi ha polítics perseguits per les seves opinions i l'exercici democràtic de les seves funcions en presó, exiliats i represaliats, però també desenes, centenars, milers de ciutadans perseguits per la justícia espanyola que han exercit una acció política amb una "p" minúscules, és a dir ciutadana i de lliure expressió democràtica. És el cas del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, L'únic dels empresonats no adscrit a cap partit polític. Un ciutadà, responsable d'una entitat associativa compromesa en un procés democràtic i pacífic per l'autodeterminació del seu país. Aquest fet ha de servir per a l'argumentació pedagògica. Val a dir que la solidaritat va dirigida a totes i tots els represaliats com ara als anònims que varen participar en el tall de l'autopista i a tots els altres, coneguts o anònims, indistintament de la seva condició social i política.
Ahir es va celebrar a Elna la Diada a iniciativa de la Casa de la Generalitat. Alguns de vosaltres varen escoltar el parlament magnífic, impactant, de Vicent Partal, no el descuideu, i els altres us ho vàreu perdre.
Recordaré que va insistir en el fet que els catalans allà on visquin, defensant el seu territori defensen els altres, al·legant el concepte i projecte de Països Catalans popularitzat per Joan Fuster i Joan Ballester. Aquí també cal fer pedagogia. Al curs de les manifestacions a Perpinyà se sol cridar "Catalunya Nord es Catalunya", en canvi els altres catalans tindrien també de dir "Catalunya és Catalunya Nord", aquesta solidaritat que expressem aquí tindria de ser resposta de la mateixa manera a Catalunya, al País Valencià, a Ses Illes, de cara a nosaltres. Si avui celebrem la Diada i si des de fa anys molts catalans del nord han participat nombrosos, i amb il·lusió, en les diades a Barcelona i a la Via Catalana, la mateixa mobilització hauria de manifestar-se pel 7 de Novembre. Perquè és aquí on ens juguem la pell tot l'any. Es diu sovint que celebrem derrotes: 1475, 1640, 1659, 1714 i 2017. Aquestes derrotes no ens han aniquilat, ens han donat força per continuar. Mobilitzar-se per celebrar aquestes dades és recordar d'on venim per saber on volem anar.
Pere Manzanares Òmnium Catalunya Nord.
La chanson L’estaca, a été composée par Lluis Llach en 1968. 1968 ! L’estaca, c’est le pieu, auquel nous sommes tous attachés, toutes et tous, nous femmes et hommes du peuple.
D’abord symbole de la lutte contre l’oppression franquiste, elle est devenue symbole de lutte pour la liberté. Pour les catalans presque un second hymne, de portée globale.
Ce combat est sans répit, les mains sont écorchées par les efforts incessants. Il perdure de génération en génération, jusqu’à ce que nous nous libérions tous.
Siset dit clairement que seule l’unité, partant l’action commune, permet et permettra d’en venir à bout.
Unité veut dire que nous sommes différents, pensons différemment, mais que l’objectif commun, l’indépendance, est prioritaire, unique devant tous les autres. Foin des jeux politiques, auxquels certains se laissent entrainer derrière des prétextes tactiques, … parce que ce serait trop long d’attendre les bonnes places ?
Oui, … « ella es mes ampla i mes gran », car le franquisme est toujours présent, même pas masqué en Espagne : Beaucoup ont participé au 155, les nuits et les jours de prison et d’exil se cumulent, et le système en place croit gagner du temps, prisonnier de ses propres contradictions. L’UE n’assure que le service minimum, et n’exige pas de l’Espagne qu’elle respecte tout simplement les droits. UE, car les peuples des Pays d’Europe, c’est autre chose, nombreux ceux qui ne se sont pas couchés sous les exigences judiciarisées absurdes d’un autre temps.
L’estaca, en 2020, bien au-delà de la gouvernance d’Espagne qui demeure réactionnaire, et se refuse à voir combien elle bénéficierait plus du commerce avec une Catalogne indépendante et non plus colonie, bien au-delà de la CE qui n’ose pas affirmer ici et face au monde entier ses valeurs … supposées, … l’estaca de 2020 c’est le néo-libéralisme mondialisé, géré par les marionnettistes du Deep power de la finance internationale. Les analyses, rapports, propositions, venant de tous les Pays, et de l’ONU, abondent, … mais rien ne semble y faire.
Alors unité prioritaire, … estirem fort d’un côté et de l’autre pour la renverser cette estaca: conscience à la fois tolérance de nos différences et fermeté dans l’objectif solidarité se battre pour gagner
La Catalogne indépendante contribuera à la future Europe, humaniste, sociale, laïque, de niveau d’éducation élevé, de justice. Europe fédérée des peuples conscients de « fer pais »!
Michel Vallée
Autoritats, Representants d’Associacions, Amigues i Amics
BONA TARDA A TOTHOM
L’associació de portadors de la Flama del Canigó -FLAMA DELS PAÏSOS CATALANS- és com sempre solidària dels Presos Polítics i de totes les persones exiliades o represaliades pel motiu del Referèndum del 1er d’octubre 2017.
Tots els Pobles del Món, tenen el dret de viure en Pau i Llibertat i lamentem que dins de la nostra vella i culta Europa cap Estat no hagi tingut la valentia de condemnar les decisions del tribunal d’una Espanya pretesament democràtica. Fins avui dia, els torturadors del règim franquista no han tingut cap condemna.
Sòn ells que tindrien de ser a la presó i no els que han fet possible un referèndum pacífic d’expressió popular. No sols, demanem la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, sinó també l’amnistia i la rehabilitació de tots. Desitgem expressar el nostre agraïment a l’ANC i a tots els militants que fan possibles les accions de sosteniment als companys represaliats. Us ho agraïm de tot cor.
VISQUIN ELS PPCC ! LLIURES !
Pere MATEU
Primer de tot volem agrair a la territorial nord catalana de l’ANC d’haver-nos convidat a parlar avui, 11 de setembre, diada de Catalunya en aquest acte. Des del Centre Cultural català, el Casal de Perpinyà, ja fa anys que ens impliquem d’una manera o d’una altra en la celebració d’aquesta diada, participant en l’organització dels autobusos i en general amb un suport logٌístic, al llarg de l’any, posant les nostres infraestructures al servei de les entitats que des de Catalunya Nord donen suport a les importants mobilitzacions que han posat el projecte polític d’independència catalana en el punt de mira. I si des del Casal hem intentat donar suport a aquests actes i aquest moviment no és, evidentment, per casualitat. Si hem pres aquesta decisió és per diverses raons.
- En primer lloc, perquè des del Casal tenim consciència d’on venim. Sem fruit, entre altres, dels anteriors exilis. Dels exiliats polítics del franquisme i dels migrants econòmics que el curs de la història ha portat a terres nord catalanes. Un llegat antifeixista nascut a Mauthausen i que ens porta a la solidaritat amb col·lectius de migrants. Uns llegats que volem mantenir presents en les nostres decisions i activitats diàries.
- també perquè des del Casal, tenim clar que el nostre projecte ha de ser part integrant de la construcció dels Països Catalans i per tant, en aquest sentit, hem donat suport al procés d’independència de Catalunya, com un pas més d’aquesta construcció. Entenem la nostra catalanitat com una peça més d’una catalanitat oberta, solidària i universal que perd sentit sense la resta dels territoris de parla catalana. .
- Finalment, i sobretot, perquè entenem que el Casal està profundament arrelat al seu territori, Catalunya Nord i la gent que hi viu. I per això, avui sem aquí i el dia 7 de novembre commemorarem, esperem amb tots vosaltres, la diada de Catalunya Nord.
Visquin els Països Catalans lliures!
Dolors Serra Casal de Perpinyà
gràcies per ens donar la paraula en nom de totes les associacions arreu de Catalunya Nord que actuen en aquest mateix sentit , sovint amb pocs mitjans i alguns entrebancs , però sempre amb la mateixa determinació. ; és un treball de formigueta , però necessària en la recuperació i difusió de la nostra identitat . Avui ,festegem la diada de Catalunya , una diada que ens recorda que fem part d’un mateix poble . De 11 de setembre ja han he festejats uns quants , però és el primer que festegem a Catalunya Nord , recordant el meu primer l’any 1977 , un record inoblidable. Llavors , va ser unes de les primeres més grans manifestacions del món , ja érem més de un milió reunits sota el lema « Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia ».i ja al meu cor només bategava una senyera . Han passat els anys , i d’ençà el 2011, torno cada any a Barcelona i l’història es repeteix i avui són clams de «llibertat presos polítics, independència , República catalana». Vull valorar ,avui , la feina realitzada per totes les associacions, les entitats ,tots els voluntaris de Catalunya Nord que actuen en denunciar el no respecte dels drets fonamentals dels catalans ; tots els demòcrates ens hauríen de fer costat en aquesta denuncia de vulneració dels drets ,i d’ésser solidària amb el poble català , més enllà dels lligams que tenim amb Catalunya i l’empatia per el poble germà , aquesta causa és la de tots els demòcrates és la nostra , és la vostra . Després de 3 anys duríssims , de pressions,repressions,empresonaments, exiliats,judici de la vergonya …i per acabar un malaït Covid …som aquí, encara i sempre i tant de cop que calgui per demostrar la nostra determinació a no renunciar. I si penseu que totes aquestes concentracions ,manifestacions,caminades etc… no serveixen per rés ..jo penso tot el contrari , totes les expressions de suport de solidaritat a les victimes de repressió de l’estat espanyol totes són apreciables i necessàries , hem de juntar les forces per potenciar aquesta solidaritat . . I no oblideu mai « el que no lluita ,el que no insisteix tossudament ja ha perdut ». A mi només em governa el meu sentiment per Catalunya . Visca Cat Lliure !
Mithé Pull presidenta de La Xarxa Cebrianenca a Sant Cebrià, associació en defensa i promoció de la llengua i cultura catalanes
L’Associació cultural Aire Nou de Bao ha sempre participat a la Diada Nacional, perquè és un deure, com és un deure ajudar el Comitè de Solidaritat que fa un acte cada dijous aquí mateix, un acte de sosteniment als presos polítics, als exiliats i a tots els represaliats.
Aire Nou de Bao ha ajudat els actes de defensa del país, contra la Septimania, contra la MAT, contra el nom de la regió occitana aquí, pel Correllengua, per la llengua, a la presó del Puig de les Basses i més encara. Coses multitudinàries i unitaris . Avui, aquí, és al peu del Castellet que celebrem la Diada 2020 especial covid 19 . Una Diada singular que ha començat al consulat per recordar li al consul que sempre existirem. És sord com un parol! Ha pas volgut venir a la festa . Sap pas lo que perd ! Enfi sí, sap lo que estant perdent a poc a poc gràcies a la llur incompetència, la llur violència, la llur exagerada repressió, el fet que no hagin tallat el cordó amb en Franco. I què dir del silenci francés i europeu ! Que ens refan un remake del 1936 ? S’estimen més repotegar contra el president de Bielorússia o contra el govern Xines a Hongkong o el govern de Rússia! Però amb moderació ! El reialme d’Espanya és massa a prop i això pot donar idees a les altres colonies ! Doncs callen ! Circuleu, hi ha pas res a veure !
Els últims 11 de setembre, ho eren d’unitàries, doncs eficacos ! Aire Nou hi feia petits Castells, però amb la voluntat de ser presenta en aquests esdeveniments històrics . Malauradament actualment l’unitat la trobem xò dels anti catalans de l’extrema dreta a la pretesa esquerra del reialme! Mentrestant a Catalunya se barallen ! Veureu que hi haurà discrepàncies quan se celebrarà l’aniversari de l’acte històric del 29 de febrer a Perpinyà. Els uns pel 28 de febrer i els altres pel primer de març. En tot cas, l’Associació Aire Nou de Bao amb Castells, Correfocs, Gralles, Sacs de gemecs, percussions i Balls de bastons no se partirà pel mig per hi ser als dos ! Això No ! S’hauria d’utilitzar la manera ciclista dins les competicions . Un petit grup de corredors d’èquips diferents s’agrupen per fer l’esforç de deixar els altres lluny darrera per anar en davant, i un cop fet s’espavilen entre ellos per guanyar. És belleu aquesta estratègia que caldria utilitzar. Hi ha d’haver unitat, de circunstància, per cert, però és l’únic mitjà per afrontar victoriosament l’unitat espanyolista ! Serem més forts units ! Gràcies, Visquin els Països Catalans, visca la futura república.
Bernat casals President d'Aire Nou de Bao
Primer de tot, dir-vos que som molt content que la Diada se faci a Perpinyà enguany car solem anar a Barcelona cada 11S, i de fet Perpinyà no la viu pas aqueixa diada.
Celebrem el 7 de novembre a ca nostra cada any això sí, i la Covid nos ha permès justament tornar aqueixa celebració o festa nacional de tots els catalans a tot arreu del país i sobretot a Catalunya Nord, que s'envisa així que existeix i que és seua.
D'un altre band, senti gent dir que celebrem una derrota. Jo no pensi pas això. Pensi que lo que celebrem, és que malgrat la derrota, magrat ser vençuts i ocupats malgrat haver perdut totes les nostres llibertats i institucions, nos sem pas rendits mai, i encara sem aquí, més de 3 segles després. I aqueixa bandera negra que duien els defensors de Barcelona que significa
"no nos rendirem pas",
és símbol de la nostra tossuderia, la dels catalans. Car la resistència continua més enllà de la desfeta, d'haver perdut batalles i fins i tot la guerra. Que resti un sol català viu, i n'hi haurà prou de la seua flama per encendre de nou la foguera del nostre esperit i de l'ànima del nostre poble.
De fet, ja crec que sem parlat prou de la relació de Catalunya i dels catalans amb Espanya i vull parlar de la que ten amb la república francesa. Malgrat tenir les escoles Arrels i Bressola, i l'ensenyament en català no se viu pas amb normalitat al país. L'estat francès al contrari de l'espanyol actua de manera insidiosa, fingint de voler promoure el català en els discursos però posant entrebancs administratius i legals de tota mena a la pràctica per impedir que se puguin dur a terme, amb pretextos de guarantir fileres monolingües, així per no fer cap ensenayment bilingüe, o d'impedir l'obertura de noves classes malgrat els mestres competents disponibles i creant llistes d'espera en lloc. Reduint les hores de les fileres bilingües car "perjudicaria l'anglès o el castellà", reduint el percentatge de la nota del català al batxillerat a l'1%, fent que les classes tinguin llocs a horaris i llocs impossibles i llunyans pels alumnes. Quant a la resta, la nostra llengua sempre serà maltractada tant que no tindrà pas un estatut oficial i no pas fora que simbòlic com ho és ara. Parlem molt d Espanya i del Sud, dels presos polítics i de Països Catalans. Però descuidem sovint que ja sem a Catalunya i que encara hi tenim una feinassa del dimoni per fer.
La millor manera d'ajudar la resta dels Països Catalans i de "fer país" és ajudant-nos a nosaltros mateixos a fomentar l'ús i l'ensenyament de la llengua en tota la societat.
Aprendre i ensenyar la nostra pròpia història. Més recuperem lo que és nostre i que nos uneix a la resta de la nació més serem forts. I més tindrem poder administratiu i polític, més serem útils tant per nosaltros que pels altres. És la nostra tasca, ara als joves, i és gràcies a la feina aferissada dels que nos preceden, i que lluiten des de fa 20, 30, 40 anys o més i que han permès tots els avenços dels qual gaudim avui, i que sovint negligem, però a cada edfici li cal primeres pedres, i aquelles són la base de tot, i les que suportaran les capes més altes de l'edifici. Gràcies a tots els activistes que han lluitat sem pogut recuperar la nostra llengua, la nostra història, les nostres tradicions. I cada generació ha de veure més lluny i de fer més que la precedent car ja comencem el camí sus de pedres més altes, que han bastits ellos i elles. Nosaltros en sem conscients i sem més ferms que mai, i determinats a tirar sempre endavant, car mai morirem.
Moltes gràcies i Visca Catalunya
Hug Domènech Col·lectiu de Joves del Rosselló
Diada Nacional 11.09.2020. Cloenda dels actes al Consolat espanyol i al Castellet
Primer de tot en nom del Comitè de Solidaritat i en nom de l’ANC us agraïm la vostra presència, les vostres intervencions patriòtiques, discursos i cants, prova de la nostra unió, de la nostra determinació per defensar Catalanuya, el nostre país.
Per la Diada Nacional d’avui l’ANC ha publicat un manifest que ens encomana «el deure de construir un futur millor». Aquest lema pot semblar d’una gran banalitat –quin partit, quina ideologia, quina religió no promet un futur millor? –si no es llegeix la frase anterior en la qual l’ANC afirma: «cap suport a l’estat ni als seus còmplices a casa nostra, que tenen com a objectiu explícit la nostra eliminació com a nació.»
Per cert nosaltres de la Catalunya del Nord manifestem en aquesta Diada Nacional 2020 la solidaritat amb els compatriotes víctimes de la ferotge repressiٗó anticatalana al sud de l’Albera, perquè reivindiquen el dret d’independitzar-se per assegurar la supervivència de la nació.
Tanmateix sem conscients que aquí al Nord la nació corre més encara el perill de desaparèixer. Cap reconeixement a l’estat francès dels nostres drets nacionals d’ençà de l’annexió, ni autonomia, ni co-oficialitat de la llengua, ni tan sols reconeixement de la nostra especificitat. Tres segles i mig de colonització francesa culminen amb la imposició de la denominació «Occitanie», és a dir amb la negació absoluta de la nostra catalanitat. Ara ens diuen occitans.
Des de fa segles nos matxuqen. Ho sabem i ho hem de denunciar incansablement. Aquí rau la nostra lluita comuna contra la voluntat dels estats espanyol i francès, monarquies i repúbliques, d’anorrear Catalunya.
Tal com ens recomana l’ANC refusem de ser còmplices de «l’eliminació de la nació catalana».
«Amb la República tots hi hi guanyarem» perquè «Tots som un. De Salses a Guardamar de Fraga fins a Maó». Ni França, ni Espanya, Països Catalans! Visca Catalunya lliure!
Daniela Grau Humbert, 11.09.2020
Comentaris (0)