La nena dels llibres

06 abril 2017

Diumenge 2 d'abril. Primeres hores del matí, aeroport de Barcelona, destinació Bolonya.

A la fila d’espera, un ambient de colònies. Tothom, ben despert, parla amb tothom. La majoria de la gent se coneix, il·lustradors destacats del país, polítics, i editors. Jo en conec uns quants, però a mi ningú me coneix. Bolonya encara dorm. Passi per una plaça on hi ha un tendal de llibres vells. Primers signes de la "Fiera". Mentre la vila se desperta, passegi pels carrers estrets. Aviat no tinc més dits per comptar les llibreries. I malgrat això, res indica que avui s’inaugura una Fira internacional de llibres infantils. Cap cartell. Cap panell d’informació. Per casualitat, i perquè senti parlar en català, miri per una porta oberta que dóna en un pati interior, estic al claustre del Palau de l’Archiginnas, la universitat més antiga d'Europa. Allà jocs de fusta per la mainada, exposició de dibuixos d’iŀlustradors que han marcat el país. M’hi perdi un moment, i em retrobi amb les meues estimades tres bessones.

Dilluns 3 d'abril. Fiera de Bolonya. Comença la cinquanta-quatrena edició de la Fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya, una fira internacional on enguany les convidades d'honor eren Catalunya i les Illes Balears. Fer cua, demanar ajuda a un suec, en anglès, registrar-se, tornar a fer llargues cues, pagar, acreditar-se, i endavant, entri en un oceà de llibres, il·lustradores, traductors, editors, autors, un anar i venir de persones d'arreu del món, amb un objectiu comú: difondre la literatura per a la mainada. Un cop situada, gaudir de l'exposició dels joves il·lustradors del país, presentada sota forma d'hamaca amb uns llibres en català de mostra perquè la gent pogui anar consultant. Alguns miràvem amb timidesa, al cap d'unes hores la frenesia dels mòbils ja guanyava la mandra de mirar els llibres de les gòndoles. Passi davant de la llibreria de la Fira, on els dos guanyadors signen frenèticament « La nena dels llibres ». I segueixen metres i metres de paret, fins fa pocs minuts, blanca, i ara carregada de targetes, dibuixos, muntatges originals i sorprenents dels diversos iŀlustradors internacionals, per fer-se conèixer.
Migdia, torni a fer cua, aquest cop per menjar un quelcom, sona a clixé, mes mengi pizza, mentre escolti en italià Anna Casasses, una de les grans traductores actuals.
Continua el periple, passejant per grans passadissos d'editors d'arreu del món, i em diverteixi a endevinar de quins continents venen, remarqui la poca presència africana, giri, en un altre edifici, i més passadissos, i més editors, fins arribar a la sala dels agents literaris, on milers de representats, fan la compra venda dels drets. Me senti com un petit peix, al mig d'un oceà, un xic descalada.

Un reregust, on eren els representants de Catalunya Nord, que fan part de l'Institut Ramon Llull?

Hi havia Andorra i també el País Valencià, representats, per editors, assocacions d'escriptors... Destacaré que organitzadors van contactar diversos agents del món del llibre per poder posar endavant la literatura infantil en català de Catalunya Nord. En aquest cas la realitat ens ha atrapat, i és que no tenim quasi cap publicació catalana infantil, feta a Catalunya Nord, en català, i és una situació amb la qual cal treballar. Mes insisteixi, on eren els nostres representants, el Consell Departemental dels Pirineus Orientals? Esperavi un paper més destacat en la promoció de la literatura infantil en català a casa nostra i arreu del món, en una Fira, en la qual per primera vegada la convidada d'honor era una nació sense estat.

Sem dimarts 4 d'abril, són les 11h i m'envoli altre cop cap a Barcelona, abans d'arribar a Perpinyà. A l’avió, entre italians que marxen de vacances a Catalunya i visitants de la Fira que tornen, em trobi amb Romeva i Puigdemont.

Joana Serra