Transmeten llengua i cultura
Perquè fer l'esforç de parlar català, tothom m'entenia en francès...
Sóc en GiL Rius, 45 anys ben comptats, català del Nord. Els meus avis eren del Rosselló, del Conflent i del Bages.
Participar en el projecte d'un portal nord-català m'interessa força.
La meva història personal fa que he descobert la realitat catalana del país molt tard. Tenia 35 anys.
Fins a aquest moment per a mi a Catalunya Nord existien 2 llengües: la dels avis i la dels joves.
Els meus avis parlaven sempre català entre ells o amb els meus pares, però amb mi era el francès que dominava, la major part del temps.
M'havien explicat els càstigs als patis de les escoles de Taltahull o Vingrau quan se sentia català. A 10 anys, com comprendre aquestes regles d'una època que semblava tan llunyana?
A Catalunya Nord existien 2 llengües: la de la vida de cada dia i la de les vacances. Quan passava els estius a la casa familiar de Fillols amb els avis, durant més d'un mes que sigui a casa o al poble, ni sentia una paraula en francès! El català es vivia en tota normalitat.
Però per quina raó hauria fet l'esforç tan jove de parlar català? Tothom m'entenia en francès, i jo comprenia el català...
Molts anys després entrant al local de l'associació Airenou de Bao, he pres consciència de la "meva" catalanitat.
Segurament com molts de la meva generació, les relacions a la catalanitat o amb la llengua catalana no són pas tan clares.
Però el cert per a mi, és que ara voldria transmetre a les meves filles la riquesa de les nostres cultura i llengua.
Per això, aquesta plataforma nord-catalana, nos permetrà compartir les diverses visions pel nostre país, nos permetrà fer viure la llengua, ens ajudarà a mostrar la nostra pluralitat. S'ha fet tan important per a mi, no pas únicament per ajudar-me, fent la meva "teràpia" sinó també per a despertar les consciènces dels nostres congèneres.
Som el que som, però tenim l'obligació moral d'ensenyar a les generacions futures, els seus origens i la voluntat d'uniformització cultural de l'estat francès.
GiL Rius
Comentaris (0)