cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

Els independentistes són sols a la taula del diàleg

En el context preelectoral (les europees i les municipals de la primavera 2019), els partits espanyolistes continuen de refusar qualsevol diàleg

sobre la qüestió d’un referèndum autoritzat, de la independència o de l’alliberament dels presos polítics als independentistes catalans.

En français

El president de Catalunya Quim Torra ha reunit aqueixa setmana (a partir del divendres 16 de novembre) una ‘taula de dàleg’ per intercanviar amb els partits i intentar lligar enteses tant en una perspectiva intern entre aliats independentistes (ERC i la CUP), com amb els altres partits de Catalunya, amb l’objectiu de concretar estratègies comunes cap al reconeixement de la república i eixamplar els suports a la política de la Generalitat. En particular, les discussions porten amb els Comuns (Podemos a Catalunya) sobre els pressupostos 2019, tant de la Generalitat com de l’Estat, i la recerca d’un solució al bloqueig institucional i judicial. L’esquerra anti-sistema, però, favorable a un referèndum, és reticent a sostenir la Generalitat tant com ERC i PDeCat refusen de votar pels pressupostos dels socialistes a Madrid. Per altre band, la ‘taula de diàleg’ de Torra és limitada pel refús de participar de la CUP (que s’aïlla en una posició anticapitalista i determinada solament per la ‘desobediència’) i pel rebuig del PP i de Ciudadanos a discutir amb els independentistes. Aquesta mateixa setmana, el president del PP espanyol, Casado, ha demanat la il·legalització de tots els partits indepentistes i Ciudadanos reclama una llei per reprimir penalment els que porten llaços grocs.

Els socialistes amenacen amb sentències dures

Quant als socialistes catalans, continuen lligant les reivindicacions independentistes amb la repressió judicial. Miquel Iceta del PSC ha aconsellat de renunciar a la independència per evitar condemnes dres contra els polítics empresonats. El mateix Pedro Sanchez al Congrés ha evocat el ‘suposat poble català’ confirmant que continua denegant qualsevol forma de reconeixement dels sobiranistes catalans, que no compta negociar res encara que no pugui aprovar els pressupostos 2019 i que s’encamina cap a una prorrogació dels pressupostos de Rajoy. La sola idea dels socialistes és de proposar un nou estatut d’autonomia millorat, idea immediatament rebutjada pel president Torra per ser caducada i ja experimentada (la reforma de l’estatut de 2006 ha conduït precisament a un impasse després de ser retallat per Madrid malgrat haver estat aprovat en referèndum).

Col·lusió de l’extrema-dreta amb policies i jutges

Cada dia més apareixen senyals de col·lusió entre la policia espanyola, els jutges i l’extrema-dreta. La policia catalana ha informat de la presència comprovada de policies dins manifestacions extremistes. També la justícia no ha considerat ‘terrorisme’ el projecte d’atemptat contra el president espanyol per un militant franquista fortament armat (detingut per la policia catalana), al mateix temps que se publicava la seua foto amb comandaments de la policia a l’ocasió d’una decoració per l’associació Amigos de la Guardia Civil. En canvi, una acció contra la casa del jutge Pablo Llarena a Catalunya (militants de Arran han pintat de groc l’entrada) ha estat comparada per la justícia a les persecussions nazis contra els jueus. Els jutges instructors contra l’independentisme han assimilat del seu costat l’eslògan de la Guerra civil ‘No pasaran !’ utilitzat per independentistes a una crida a la violència perquè se considera una ‘appel·lació a la determinació mostrada en la guerra del 1936’.

Converses a Waterloo

Al pla polític, el president a l’exili Carles Puigdemont, des la Casa de la República de Waterloo, ha continuat els contactes, les converses i intervencions mediàtiques amb els objectius de treballar a la projecció de la qüestió catalana i de contribuir a cohesionar l’acció del govern independentista, sobre fons de discussions per preparar les eleccions. Dimecres 14 de novembre rebia el vice-president (ERC) del govern català, Pere Aragonès per reflexionar a estratègies d’unitat per les eleccions europees i municipals de 2019. Puigdemont ha evocat una candidatura comuna dels tres partits independentistes a les europees, idea ràpidament descartada pels seus aliats. Puigdemont també ha precisat que espera de tenir un milió d’adhesions al Consell de la República per posar-lo en funcionament.

La repressió judicial continua

Al front dels procediments judicials, continua la mateixa línia dura de la repressió. El Tribunal de comptes ha condemnat –de manera prou incomprensible– l’ex-president català Artur Mas i els seus ministres, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs a pagar 5 milions d’euros per haver organitzat la consulta ciutadana del 9 de novembre 2014 sobre la independència, malgrat que el primer procés els havia relaxat de l’acusació de malversació. S’han sabut precisions sobre els testimonis citats per l’acusació en els processos que s’obriran aviat : el 80 % són policies. A Barcelona, diferents tribunals estan interrogant policies per les violències durant el referèndum ; comencen a reconèixer (sense dir qui era) que hi havia un comandament i una coordinació dels dispositius. Uns quants van declarar que els cops eren ‘procediments individuals per prevenir violència’ i que la sang a la cara dels votants ‘podia ser pintura vermella’.

Les indépendantistes sont seuls à la table de dialogue

Dans le contexte préélectoral (européennes et municipales du printemps 2019), les partis espagnolistes continuent de refuser tout dialogue aux indépendantistes catalans sur la question d'un référendum autorisé, sur l'indépendance ou sur la libération des prisonniers politiques. Le président de Catalogne Quim Torra a réuni cette semaine (vendredi 16 novembre) une « table de dialogue » pour échanger avec les partis et arriver à des accords à la fois en interne entre alliés indépendantistes (ERC et la CUP) et avec les autres partis de Catalogne, dans le but de définir des stratégies communes en vue de la reconnaissance de la république et d'élargir le soutien à la politique de la Generalitat. En particulier, des discussions ont lieu avec les Comuns (Podemos en Catalogne) sur les budgets 2019, à la fois ceux de la Generalitat et ceux de l'État, et sur la recherche d'une solution au blocage institutionnel et judiciaire. La gauche anti-système favorable au référendum est réticente toutefois à soutenir la Generalitat tant que ERC et le PDeCat refusent de voter pour le budget des socialistes à Madrid. D'autre part, la « table de dialogue » de Torra est limitée par le refus de participer de la CUP (qui est isolée dans une position anti-capitaliste et déterminée par la seule « désobéissance ») et le rejet du PP et de Ciudadanos de toute discussion avec les indépendantistes. La même semaine, le président du PP espagnol, Casado, a appelé à l’interdiction de tous les partis indépendantistes et Ciudadanos a réclamé une loi punissant ceux qui portent des rubans jaunes.

Les socialistes menacent de lourdes peines

Quant aux socialistes catalans, ils continuent de lier les revendications indépendantistes à la répression judiciaire. Miquel Iceta, du PSC, a conseillé de renoncer à l'indépendance pour éviter des condamnations lourdes des politiques emprisonnés. Pedro Sanchez lui-même a évoqué au Congrès « le présumé peuple catalan » confirmant qu’il continue de nier toute forme de reconnaissance de la souveraineté des Catalans, qu’il ne compte rien négocier même s’il n’obtient pas le vote de son budget 2019 et doit se diriger vers une prolongation des budgets de Rajoy. La seule idée des socialistes est de proposer un nouveau statut d'autonomie amélioré, une idée immédiatement rejetée par le président Torra comme une solution périmée et déjà connue (la réforme du statut de 2006 a conduit à une impasse précisément après avoir été réduit par Madrid après qu’il ait été approuvé par référendum).

Collusion de l'extrême droite avec des policiers et des juges

Des signes de collusion entre la police espagnole, les juges et l'extrême droite apparaissent chaque jour. La police catalane a signalé la présence de policiers lors de manifestations extrémistes. En outre, la justice n'a pas considéré devoir accuser de "terrorisme" le projet d’attentat contre le président espagnol, par un militant franquiste sur-armé (arrêté par la police catalane), alors que sa photo était publiée aux côtés de commandant de la police à l’occasion d'une cérémonie de décoration par l'association Amigos de la Guardia Civil. En revanche, une action contre la maison du juge Pablo Llarena en Catalogne (par des militants d'Arran qui ont peint en jaune la porte d'entrée) a été comparée par la justice aux persécutions nazies contre les Juifs. Les juges instructeurs contre l'indépendantisme ont assimilé de leur côté le slogan de la guerre civile "No pasaran !" utilisé par les indépendantistes à un appel à la violence parce qu’ils le considèrent comme un "appel à la détermination démontrée lors de la guerre de 1936".

Conversations à Waterloo

Sur le plan politique, le président en exil Carles Puigdemont, depuis la Maison de la République de Waterloo a continué ses contacts, conversations et interventions médiatiques dans le but de travailler à la projection de la question catalane et de contribuer à la cohésion de l’action du gouvernement indépendantiste, sur fonds de débats pour préparer les élections. Mercredi 14 novembre il a reçu le vice-président (ERC) du gouvernement catalan, Pere Aragonès, pour réfléchir à des stratégies pour les élections européennes et municipales de 2019. Puigdemont a évoqué une candidature commune aux trois partis indépendantistes aux européennes, idée rapidement écartée par ses alliés. Puigdemont a également indiqué qu'il attendait que le Conseil de la République compte un million d'adhérents pour le mettre en œuvre.

La répression judiciaire continue

Sur le front des procédures judiciaires, la même ligne de répression dure se poursuit. La Cour des comptes a condamné –de manière assez incomprensible- l'ancien président catalan Artur Mas et ses ministres, Joana Ortega, Francesc Homs et Irene Rigau à payer 5 millions d'euros pour avoir organisé une consultation publique le 9 novembre 2014 sur l'indépendance, bien que le premier procès les ait relâxés de l'accusation de détournement de fonds. La précision de témoignages cités par l'accusation dans les procès qui seront ouverts prochainement montre que 80% sont des policiers. À Barcelone, différents tribunaux interrogent des policiers pour les violences commises lors du référendum. Ceux-ci commencent à reconnaître (sans dire qui ils étaient) qu'il y avait bien un commandement et une coordination des dispositifs policiers. Certains ont affirmé que les coups portés étaient «des procédures individuelles pour prévenir la violence» et que le sang sur les électeurs «pourrait être de la peinture rouge».

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal