Parlament en homenatge a Lluís Companys
i a tots els que estimen la llibertat
Coll de Manrella, La Vajol, diumenge 21 d’octubre de 2018
Bon dia,
quan me van demanar de parlar aquí avui, vaig dir que sí de seguida. No tinc l'experiència d'alguns, ni m'encanta parlar en públic, ni me trobi força legítima. Tot i així, és un honor. Sé que me van proposar perquè sóc dona, encara prou jove i nordcatalana. I trobi que són bons arguments. És evident que sense dones, sense joves i sense la resta dels Països Catalans, Catalunya no seria el que és ara, i tampoc podria ser el que serà demà, o demà passat: lliure.
Abans deia que no me trobava legítima. És que a casa meva, ningú va patir l'exili republicà. Sem del Conflent de tota la vida i ningú, mai, va haver de fugir. L'experiència que més podria apropar-s’hi, la va viure mon avi patern. Durant la IIa Guerra Mundial, va ser fet presoner i va passar 5 anys en un camp al Nord d'Alemanya. Era mestre i poeta. Escrivia en francès, però m'he permès traduir un poema seu al català. El llegiré amb un fort pensament pels nostres presos, exiliats i represaliats.
"Matrícula 99057
Perquè durant 5 anys un poder tirànic
te va voler confondre amb un número,
res no te farà acceptar de nou
que l'home sigui aixafat per una mecànica.Perquè el prejudici de raça fanàtica
t'humilià molt de temps, miserable robot,
mai no pronunciaràs cap mot
que un sol oprimit pugui trobar inic.
Perquè és per atzar que fores supervivent
tens el deure de servir, d'anar cap al teu semblant,
I de recolzar-lo amb ta felicitat present.
Perquè un dia tornares, tot sentint-te deutor
del pes cada cop més feixuc dels companys morts,
siguis el teu propi vencedor, tu, el vençut d'aleshores."
Alà Taurinya.
Tornarem a vèncer, deia Companys.
Ell i tots els que van lluitar per la llibertat, nos deixen un llegat que no tenim dret de malgastar. Nos deixen una experiència i una força indispensables en els moments que vivim. Actualment, molts tenim la sensació de tornar a viure els anys 30, i l'ascens de l'extrema dreta, arreu, espanta. Per sort, moltes coses son diferents, i sobretot ja no podem fer com si no sabèssim. Alguns neguen la història, però nosaltres sabem. Sabem que el feixisme se'l combat. Que no hi més remei. Qui miri d'una altra banda, n'és còmplice. Que la neutralitat davant de la injustícia, més que covardia, és posar-se de bracet amb l'opressor.
Aquest any, com a poble, hem viscut moltes coses. Dures, cruels, belles i inesperades. Jo sé que a casa meua, sovint nos preguntàvem, en el passat, què hauríem fet nosaltres en moments convulsos de la història. Hauríem resistit? No hauríem fet res? Hauríem col·laborat amb el règim dominant? Hauríem abaixat el cap o hauríem lluitat? Crec que gràcies al terrible i apassionant any que hem passat, molts tenim elements de resposta. També sabem amb qui comptar i amb qui no. Sempre passa amb els conflictes, tot se revela. I el que ha revelat el poble català és per nosaltres al Nord una font d'orgull inesgotable.
Tornarem a vèncer. deia Companys. I n'estic convençuda. Simplement perquè no hi ha més opcions. No hi ha marxa enrera. Sempre vos podeu desesperar de decisions partidistes, de renúncies incomprensibles, de tristos papers dels uns o dels altres, però la realitat és que heu començat una autèntica revolució, de la millor de les mareres, transversal, no-violenta i creativa, i ara cal portar-la a terme.
Cal acabar aquesta revolució, i des de la Catalunya Nord sempre ens tindreu al costat. Perquè sem catalans i perquè sem demòcrates. Ja ho sabeu, pel que sigui _ urnes, paperetes o el que calgui _ hi sem i hi serem. Mai s'havia vist, al Nord, tanta gent interessada i implicada en el que passa aquí. Mai havíem vist tants elegits prendre partit, des del petit vilatge fins a Perpinyà. Perpinyà on s'ha creat un Comitè de solidaritat catalana que impulsa múltiples iniciatives, des de l'exposició de les urnes (que ara podeu veure a Barcelona) fins a una diada solidària, el dimarts 30, a la qual tothom és convidat.
Podeu comptar amb nosaltres, i esperem que un cop aconseguireu la república, nosaltres podrem comptar amb vosaltres. Per això, no podrà ser qualsevol república. Nosaltres fa segles que la patim la Repúblique française, aquesta màquina per aixafar consciències, destruir cultures i arrasar pobles. Nos ha deixat planxat, la república. No n'hi ha prou en treure un rei i fer una nova constitució. Si no la feu més justa, més social, femenista, si no respecta la terra, si no respecta la gent, potser millor no fer-la.
Ara que heu començat, posats a fer, feu-la, però feu-la bé. Construïu pas a pas aquesta nova casa, per a tothom. I deixeu la clau al pany. Que tard o d'hora, els altres Països Catalans, també voldrem entrar.
Júlia Taurinyà
Comentaris (0)