cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

La justícia espanyola atemoreix ERC

 i aconsegueix trencar la victòria independentista a les eleccions

En français

La mateixa setmana que l’extrema dreta filofranquista mostra cada cop més la seua força amb mobilitzacions multitudinàries (10 000 persones en míting a Madrid diumenge 8 d’octubre, 65 000 manifestants a Barcelona divendres 12 d’octubre dia de la Fiesta de la Hispanidad), la justícia espanyola –amb el suport incondicional del govern– ha aconseguit anul·lar el resultat de les eleccions guanyades pels partits independentistes el 21 de desembre 2017, després que el govern espanyol suspengués l’autonomia, els diputats, el govern i el president català. Malgrat la manipulació de la campanya electoral, els candidats independentistes empresonats i inculpats, els partits espanyolistes van perdre les eleccions i són els 3 partits independentistes que van obtenir la majoria absoluta al Parlament de Catalunya (vegeu les xifres del quadre). El que no van obtenir respectant el funcionament democràtic, les autoritats espanyoles ho aconsegueixen al cap d’un any atemorint els elegits i els polítics sempre sotmesos a l’amenaça de la traducció davant dels tribunals i a l’empresonament.

Així dimarts 9 d’octubre, la crisi esclata entre ERC i Junts per Catalunya (JxC) quan el president del Parlament d’ERC refusa la validesa dels vots delegats dels diputats de JxC empresonats i al de Carles Puigdemont. La conseqüència és la pèrdua de majoria dels independentistes i la posada en perill de la continuïtat del govern de la Generalitat ameneçada per l’oposició espanyolista minoritària però afavorida per la invalidació dels diputats independentistes. Contràriament a ERC que accepta que els seus elegits empresonats renunciïn al seu dret de vot i designin formalment uns suplents tal com exigeix el jutge instructor Pablo Llarena, Junts per Catalunya refusa la injunció. Per Puigdemont, Jordi Sànchez, Roger Rull i Jordi Turull la demanda del magistrat no reposa sobre cap disposició legal i sempre gaudeixen dels seus drets intactes. Denuncien el no respecte del resultat de les eleccions mitjançant mitjans antidemocràtics (empresonament d’elegits, suspensió de diputats, impediment de candidats, processos i preseguiments judicials) i recorreran a instàncies europees per garantir els seus drets.

‘Victòria’ espanyola

La premsa espanyola, els partits i el govern interpreten el trencament de la majoria independentista com una ‘victòria’ de la justícia i de l’Estat sobre els elegits i les autoritats catalanes, espantant els diputats i paralitzant la legislatura. Els elegits d’ERC han acabat votant amb els espanyolistes (PS i Ciudadanos) per refusar el vot dels seus aliats. La premsa catalana critica l’obstaculització del funcionament de la democràcia, la seua manipulació i la revenja dels jutges espanyols després de la derrota del referèndum del 1er d’octubre i de les eleccions del 21 de desembre 2017. La dreta i l’extrema dreta espanyola reclamen cada dia més fort i desacomplexadament la supressió definitiva de l’autonomia, la detenció dels dirigents catalans i la il·legalització dels partits independentistes.

El Parlament reprova la monarquia i torna a ser amenaçat

Dijous 11 el Parlament de Catalunya aprova un moció que, gràcies al suport dels Comuns (Podemos), reprova el rei Felip VI i demana l’abolició de la monarquia. La declaració malgrat ser simbòlica i sense valor jurídic és immediatament resposta pel govern socialista que anuncia procediments judicials contra les institucions catalanes per aquesta moció. En la mateixa línia dura, el ministre d’Afers exteriors espanyol, José Borrell, organitzava dilluns 8 d’octubre una cimera de la Unió per la Mediterrània a Barcelona refusant de convidar-hi la Generalitat (en els locals de la qual l’organisme té la seu) « perquè el president de Catalunya no insulti Espanya i perquè sàpiga que no pot fer xantatge al govern espanyol a una tribuna com la cimera », dixit José Borrell.

Intercanvis de refusos

A mesura que s’apropa la fi de l’any, augmenta la tensió entre els governs català i espanyol : del seu costat Pedro Sanchez intenta tancar el pressupost per 2019 i de l’altre la Generalitat prova d’obtenir un diàleg sobre l’autodeterminació. La situació ha generat aqueixa setmana un intercanvi de declaracions contundents. Divendres 12 d’octubre Puigdemont avisava el president espanyol que se li acabava el temps si no tenia cap proposta concreta per Catalunya i que podria perdre aviat la majoria (evocant la possibilitat que els independentistes votin contra els socialistes a Madrid). El govern de Sànchez del seu costat continua inflexible sobre la possibilitat de debatre de la independència (la vicepresidenta Carmen Calvo declarava que ‘no hi ha pas hagut cap referèndum pactat a Escòcia’ [sic]) i proposava un referèndum per augmentar l’autonomia de Catalunya. Dissabte 13 responia el president català Quim Torra que la proposta de més autonomia no interessa perquè l’autonomia és completament obsoleta i el sol referèndum acceptable és el que decidirà de la independència.

Encara més pressió judicial

I al capítol judicial, els presos polítics (Cuixart, Sànchez, Rull i Turull) han demanat la suspensió de la instrucció del procés per la vulneració els drets de la defensa i irregularitats greus (la defensa no té accés als documents), mentre la fiscalia ha confirmat que mantindrà les acusacions de rebel·lió contra els presos catalans. Des de la presó Jordi Cuixart ha declarat que no volia sortir-ne ràpid sinó dignament i que unes condemnes constituiran un punt d’inflexió cap a la república. El president del Prlament Roger Torrent i el vicepresident del govern català Pere Aragonès del seu costat ha reiterat que l’únic resultat acceptable dels processos polítics serà l’absolució. La justícia espanyola a més va tornar a convocar dijous 11 d’octubre l’expresident Artur Mas (i els seus ministres Rigau, Ortega i Homs) davant del Tribunal de comptes per jutjar-los per ‘desviació d diners públics’ per haver organitzat una consulta de la població sobre la independència el 9 de novembre 2014, magrat que ja havien estat inhabilitats, sotmesos a una caució de gairebé 3 M€ amb l’embargament dels seus bens personals i que el tribunal ja havia dit que no era pas un referèndum ni que s’havien gastat diners públics. Jordi Turull a més a més té obert un nou judici per haver fet donació dels seus bens a la seua dona. El tribunal n°13 de Barcelona, al cap d’un any de procediment ha confirmat que no hi havia cap indici de ‘rebel·lió’ contra 37 alts funcionaris i batlles catalans perseguits i que no era competent per investigar aquestes acusacions. La presidenta del Verds europeus, Ska Keller, després de visitar els presos polítics va reclamar la seua llibertat.

18 000 manifestants pels presos

El cap de setmana, a més de les continuades i constants manifestacions de suport davant les presons, unes 18 000 persones van pujar a 18 cims de muntanyes catalanes triats pels presos per mostrar llur solidaritat i per reclamar llur alliberament. A Barcelona, en 3h, unes 1000 urnes del referèndum van ser venudes per alimentar la caixa de solidaritat i un nou concert ‘per la llibertat’ va tenir lloc a Catalunya Nord.

Les forces en presència al Parlament de Catalunya

  Diputats elegits Diputats amb vot blocat Vots considerats vàlids
Junts per Catalunya 35 4+1=5 30
ERC 31 2 31
CUP 4   4
independentistes 70 (51,9 %) 7 65 (48,1 %)
Ciutadanos 36    
PSC 17    
PP 4    
espanyolistes

57 (42,2 %)

   
Catalunya en Comú 8 (5,9 %)    
Total 135    

Junts per Catalunya (Ensemble pour la Catalogne) : PdeCat + indépendants, centre droit indépendantiste (Carles Puigdemont, exilé)
ERC – Esquerra Republicana de Catalunya (Gauche républicaine de Catalogne) : centre gauche indépendantiste (Oriol Junqueras, emprisonné)
CUP – Candidatura d’Unitat Popular (Candidature d’unité populaire) : anticapitalistes, anti-systèmes indépendantistes
Ciudadanos (Citoyens) : droite extrême et populiste anti-indépendantiste (Inès Arimadas)
PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya (Parti des socialistes de Catalogne) : gauche anti-indépendantiste
PP – Partido Popular (Parti populaire) : droite espagnole anti-indépendantiste
CeC – Catalunya en Comú (Catalogne en Commun) : gauche extrême (homologues de Podemos)

 

Les juges arrivent à fausser la victoire éléctorale indépendantiste en menaçant ERC qui se soumet à l’ordre espagnol

La même semaine où l’extrême droite philofranquiste montre de plus en plus sa force avec des mobilisations massives (10 000 personnes rassemblées à Madrid dimanche 8 octobre, 65 000 manifestants à Barcelone vendredi 12 octobre, le jour de la Fiesta de la Hispanidad ), la justice espagnole -avec le soutien inconditionnel du gouvernement- a réussi à rendre caduque le résultat des élections remportées par les partis indépendantistes le 21 décembre 2017, après que le gouvernement espagnol ait suspendu l’autonomie, les députés, le gouvernement et le président catalan. Malgré la manipulation de la campagne électorale, les candidats indépendantistes emprisonnés et inhabilités, les partis espagnolistes avaient perdu les élections et ce sont les 3 partis indépendantistes qui avaient obtiennu la majorité absolue au Parlement de Catalogne (voir le tableau). Ce que les anti-indépendantistes n’ont pas réussi à obtenir par le fonctionnement démocratique, les autorités espagnoles y parviennent donc un an après en menaçant les élus et les hommes politiques de la traduction devant les tribunaux et d’emprisonnement.

Ainsi, mardi 9 octobre, la crise a éclaté entre ERC et Junts per Catalunya (JxC) lorsque le président du Parlement de l'ERC a rejeté la validité des votes délégués des députés de JxC emprisonnés et de celui de Carles Puigdemont. La conséquence est la perte de la majorité des indépendantistes et la mise en péril de la continuité du gouvernement de la Generalitat menacée par l'opposition minoritaire espagnoliste maitre du jeu grâce à la suspension des députés indépendantistes. Contrairement à ERC, qui accepte que ses électeurs emprisonnés renoncent à leur droit de vote et désignent formellement leurs suppléants selon les exigences du juge instructeur, Pablo Llaren, Junts per Catalunya refuse l'injonction. Pour Puigdemont, Jordi Sànchez, Roger Rull et Jordi Turull, la demande du magistrat ne repose sur aucune disposition légale et tous jouissent donc de leurs droits politiques. Ils ont dénoncé cette semaine le non-respect du résultat des élections par des moyens non démocratiques (emprisonnement des élus, suspension des députés, empêchement des candidats, procédures et recours judiciaires) et font appel aux instances européennes pour garantir leurs droits.

«Victoire» espagnole

La presse, les partis et le gouvernement espagnols n’ont pas manqué d’interpréter la rupture de la majorité indépendantiste comme une "victoire" de la justice et de l'Etat sur les autorités et les élus catalans, en intimidant les députés et en paralysant la législature. Les élus de l'ERC ont fini par voter avec les espagnolistes (PS et Ciudadanos) pour rejeter le vote de ses alliés. La presse catalane a critiqué l'entrave au fonctionnement de la démocratie, sa manipulation et la vengeance des juges espagnols après l'échec du référendum du 1er octobre et des élections du 21 décembre 2017. La droite et l'extrême droite espagnole de leur côté exigent chaque jour de plus en plus fort et sans complexe la suppression définitive de l'autonomie, l'arrestation des dirigeants catalans et l'illégalisation des partis indépendantistes.

Le Parlement répudie la monarchie et est à nouveau menacé
Jeudi 11, le Parlement de Catalogne a approuvé une motion qui, grâce au soutien des Comuns (Podemos), réprouve le roi Philippe VI et demande l'abolition de la monarchie. Bien que symbolique et sans valeur juridique, la déclaration a immédiatement été contestée par le gouvernement socialiste qui a annoncé une action en justice contre les institutions catalanes. Sur la même ligne dure, le ministre espagnol des Affaires étrangères José Borrell a organisé le lundi 8 octobre à Barcelone un sommet de l'Union pour la Méditerranée, refusant d'inviter la Generalitat (qui héberge pourtant le siège de l’organisme "parce que le président de Catalogne n'insulte pas l'Espagne et qu'il sache qu'il ne peut pas faire de chantage au gouvernement espagnol à une tribune telle que ce sommet", a déclaré José Borrell.

Échanges de refus
À l'approche de la fin de l'année, la tension augmente entre les gouvernements catalan et espagnol: Pedro Sanchez tente de boucler son budget pour 2019 et la Generalitat essaie toujours d'obtenir un dialogue sur le l'autodétermination. La situation a généré un échange de déclarations tonitruantes au cours de cette semaine. Le vendredi 12 octobre, Puigdemont a averti le président espagnol que le temps dont il disposait allait bientôt arriver à terme s'il n'avait pas de proposition concrète pour la Catalogne et qu'il pourrait prochainement perdre la majorité (évoquant la possibilité que les indépendantistes votent contre les socialistes à Madrid). Le gouvernement de Sanchez, de son côté, reste inflexible quant à la possibilité de discuter de l'indépendance (la vice-présidente Carmen Calvo a déclaré qu '"il n'y a pas eu de référendum légal en Écosse" [sic]), Sanchez proposant un référendum pour accroître l'autonomie des La Catalogne. Le samedi 13 juillet, le président catalan, Quim Torra, a répondu que la proposition d'une plus grande autonomie n’était d’aucun intérêt, car l'autonomie était complètement obsolète et que le seul référendum acceptable était celui qui déciderait de l’indépendance.

Pression judiciaire accrue
Au chapitre judiciaire, les prisonniers politiques (Cuixart, Sànchez, Rull et Turull) ont demandé la suspension de l’instruction du procès pour atteinte aux droits de la défense et graves irrégularités (la défense n'a pas accès à toutes les pièces de l’instruction), alors que le parquet a confirmé qu'il maintiendrait les accusations de ‘rébellion’ contre les prisonniers catalans. Depuis la prison, Jordi Cuixart a déclaré qu'il ne voulait pas sortir rapidement mais avec dignité et que des condamnations constitueraient un tournant rendre effective la république. Le président du Parlement Roger Torrent et le vice-président du gouvernement catalan, Pere Aragonès, ont répété que l'acquittement serait le seul résultat acceptable des procès politiques. La justice espagnole le jeudi 11 octobre, a de nouveau convoqué l'ancien président Artur Mas (ainsi que ses ministres Rigau, Ortega et Homs) devant la Cour des comptes pour "détournement des fonds publics" lors de la consultation de la population sur l'indépendance le 9 novembre 2014. Or ceux-ci avaient déjà été inhabilités, soumis au paiement d’une caution de près de 3 millions d'euros avec saisie de leurs biens personnels et que le tribunal avait déjà déclaré qu'il ne s'agissait pas d'un référendum ni qu'ils avaient dépensé de l'argent public. Jordi Turull s’est vu également à nouveau traduit devant les tribunaux pour avoir fait don de ses biens à sa femme. Le tribunal n° 13 de Barcelone, après un an de procédure, a confirmé qu'il n'existait aucun indice de "rébellion" contre 37 hauts fonctionnaires et maires catalans et qu’il n'était pas compétent pour enquêter sur ces accusations. La présidente des Verts européens, Ska Keller, après avoir rendu visite aux prisonniers politiques, a exigé leur liberté.

18 000 manifestants en faveur de prisonniers
Ce week-end, en plus des manifestations permanentes de soutien devant les prisons, environ 18 000 personnes ont escaladé 18 sommets de montagnes catalanes choisis par les prisonniers pour manifester leur solidarité et exiger leur libération. À Barcelone, en 3 heures, environ 1 000 urnes du référendum ont été vendues pour alimenter la caisse de solidarité et un nouveau concert pour la liberté a eu lieu en Catalogne Nord samedi.

L’équilibre des forces au Parlament de Catalogne

  Diputés élus
Diputés "suspendus"
Votes considerés valables
Junts per Catalunya 35 4+1=5 30
ERC 31 2 31
CUP 4   4
independentistes 70 (51,9 %) 7 65 (48,1 %)
Ciutadanos 36    
PSC 17    
PP 4    
espanyolistes

57 (42,2 %)

   
Catalunya en Comú 8 (5,9 %)    
Total 135    

Junts per Catalunya (Ensemble pour la Catalogne) : PdeCat + indépendants, centre droit indépendantiste (Carles Puigdemont, exilé)
ERC – Esquerra Republicana de Catalunya (Gauche républicaine de Catalogne) : centre gauche indépendantiste (Oriol Junqueras, emprisonné)
CUP – Candidatura d’Unitat Popular (Candidature d’unité populaire) : anticapitalistes, anti-systèmes indépendantistes
Ciudadanos (Citoyens) : droite extrême et populiste anti-indépendantiste (Inès Arimadas)
PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya (Parti des socialistes de Catalogne) : gauche anti-indépendantiste
PP – Partido Popular (Parti populaire) : droite espagnole anti-indépendantiste
CeC – Catalunya en Comú (Catalogne en Commun) : gauche extrême (homologues de Podemos)

 Alà Baylac Ferrer



Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal