cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

Se reactiva la diplomàcia catalana

mentre Madrid se resisteix al diàleg
Més queixes contra el jutge Llarena
Exposició 55 urnes per la Llibertat a Brussel·les

En francès

Perpinyà.-

Aquesta segona setmana de juny és marcada a Catalunya per la reactivació de la diplomàcia catalana pel govern de Quim Torra, que se tradueix per intervencions en diversos fronts. El conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, detalla la reobertura de les delegacions de la Generalitat a Londres, Berlín, Roma, Suïssa i els Estats Units, després que el president anunciés la represa d’activitat de Diplocat, l’organisme de projecció exterior de Catalunya, les « ambaixades » que el govern de Rajoy s’havia afanyat de « liquidar ». A finals de juny, el president de la Generalitat té prevista una visita als Estats Units. I el divendres 15 de juny, la primera reunió del president de la Generalitat amb un cap d’Estat va tenir lloc a la Seu d’Urgell, amb Joan Enric Vives, copríncep d’Andorra. En aqueixa ocasió va comentar que sentia « enveja » pel principat independent i « Andorra representa un país lliure i democràtic al qual desitgem tota la sort del món ».

55 urnes per la llibertat de Perpinyà a Brussel·les

En un altre front, a Brussel·les, divendres 15 de juny va ser inaugurada l’exposició 55 urnes per la llibertat organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana de Perpinyà. L’exposició va ser presentada per l’ex-conseller de Cultura del govern Puigdemont, exiliat a Bèlgica, Lluís Puig, en presència dels altres consellers exiliats. Les obres produïdes per 55 artistes a partir de les urnes que van servir pel referèndum del 1er d’octubre 2017 se podran veure a partir del mes d’agost i tot el setembre en locals del Consell Departamental de Catalunya Nord, abans de viatjar a altres ciutats catalanes.

consellers expo brusselles

Un rei d’Espanya « non grata »

El president català preveu que a l’ocasió de la inauguració dels Jocs Mediterranis a Tarragona, plantegi al rei de demanar perdó als catalans pel seu discurs del 3 d’octubre quan va intervenir a la televisió justificant la repressió. Quim Torra diu que li parlarà de « gravíssima situació política que viu el país, dels presos polítics i exiliats i del dret a l’autodeterminació de Catalunya que s’està criminalitzant ». El rei espanyol que ha d’anar el 28 de juny a Girona per l’anual sopar de la Fundació princesa Sofia ha estat obligat de trobar una sala a fora de la ciutat (a Vilarableix) pel rebuig de la batllessa d’acollir-lo. I el batlle de Vilarableix també ha expressat el seu rebuig per la visita comentant que « No podem acceptar de cap manera que una entitat que representa els qui ens piquen, ens empresonen o ens fan marxar del país vingui a muntar festetes a Vilablareix. No oblidem!’ ».

El diàleg impossible ?

L’altre tema important de l’actualitat catalano-espanyola és el diàleg que els socialistes espanyols no acaben pas de voler encetar amb el govern de Catalunya. El govern espanyol socialista que ha reemplaçat el del Partit pPopular de M. Rajoy no ha pas anat més enllà per ara de l’anunci de la voluntat de dialogar. És més, quinze dies després d’accedir al govern, s’acumulen els senyals de reticències i frens a l’obertura d’una negociació política de Pedro Sanchez amb les autoritats catalanes : divendres 15 de juny l’executiu espanyol anunciava que no encontraria el president català de forma bilateral, sinó que inscriuria la trobada dins un cicle de reunions amb tots els presidents autonòmics, precisament el que refusen els catalans que des de fa anys demanen una discussió de govern a govern amb l’Estat espanyol. Per ara Pedro Sanchez té previst reunir-se primer amb el president basc Urkullu, abans de veure Quim Torra, sota el pretext que l’autonomia basca va aprovar el seu estatut abans del català.

Altres senyals poc encoratjadors : el govern espanyol posa condicions al diàleg, refusant que se tracti de la qüestió de l’autodeterminació i limitant-lo als termes de la Constitució, el ministre d’Interior espanyol no vol decidir sobre la situació dels presos polítics pretextant que és competència de la justícia (punt desmentit poc després pel mateix jutge instructor Pablo Llarena que indicava que la responsabilitat pertoca al govern), el jacobí Josep Borrell, ministre d’Exterior multiplica les declaracions hostils, no hi ha pas cap data fixada per una trobada entre els presidents, ni tan sols s’han reunit encara les dues encarregades de preparar la reunió, Meritxell Batet (ministra espanyola de Política territorial) i Elsa Artadi (consellera de Presidència i portaveu del govern de la Generalitat). El vicepresident català i conseller d’Economia, Pere Aragonès adverteix que « si s’exclou la sobirania del diàleg, tornaran a passar situacions que ningú vol ». Tots els responsables catalans reiteren –ultra llur lleialtat al mandat del referèndum del 1er d’octubre que va donar amb un 43 % de participació un 90 % de Sí a la independència – la necessitat d’un « diàleg sense condicions ni renúncies » de cap de les parts, si es vol avançar en la resolució de la crisi.

El jutge al tribunal ?

Al front judicial, els canvis són imperceptibles. La sola novetat és l’ofensiva de les autoritats catalanes contra els magistrats espanyols. El govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i els consellers exiliats han interposat queixes contra els magistrats i els tribunals espanyols per violació dels drets polítics dels diputats, per prevaricació i detenció il·legal (no s’ha respectat la immunitat dels elegits, no s’han respectat els drets civics dels elegits empresonats no condemnats, no s’han publicat els decrets de la Generalitat al Diari oficial). A més a més la justícia belga ha decidit convocar el jutge Pablo Llarena per vulneració dels drets de la defensa i ha obert una investigació per presumpte espionatge de Carles Puigdemont pels serveis secrets espanyols en territori belga.

Repressió judicial imparable ?

Per ara, la màquina repressora espanyola no sembla pas impressionada ni alentida per aquests recursos. El jutge Llarena –ell mateix…– ha decidit de rebutjar la recusació interposada contra ell per parcialitat per diversos acusats catalans i continua de refusar, una darrera l’altra, totes les demandes posada en llibertat (Forcadell, Junqueras, Romeva) al motiu que hi ha « risc de fugida i de reiteració delictiva » (obrar per la independència) pel fet que van tenir un « paper principal » des d’agrupacions polítiques i socials que van « donar suport al procés » o d’apropament a presons catalanes com demanen les famílies, encara que hagi anunciat la fi de la instrucció i la celebració propera del judici. El 26 de juny és l’ex-conseller d’Interior Joaquim Forn que tornarà a ser audicionat pel Tribunal suprem amb nous testimonis per justificar la seua demanda d’alliberament. Els presos Raül Romeva i Oriol Junqueras també han anunciat que presenten queixa per les imatges enregistrades dins la presó i difoses als mitjans de comunicació.

Després de mesos de posada en examen, el jutge ha decidit d’aixecar les mesures preventives contra els 4 diputats inculpats de desobediència (recuperen passaport, llibertat de desplaçaent i els 25 000 € de caució). En resposta a la campanya contínua de la premsa espanyola contra els llaços grocs (en defensa dels presos polítics) que provocarien violència i tensió en la societat contra els anti-independentistes, s’han fet públic que entre el 8 de setembre i l’11 de desembre 2017, 139 incidents violents en defensa d’Espanya s’han produït a Catalunya ; i dos més s’ha produït aqueixa setmana contra persones amb el llaç groc. També s’ha vist com diumenge 10 de juny 43 persones (amb tatuatges SS i símbols d’extrema dreta, fent salutació feixista) van manifestar davant TV3 demanant el tancament de la tele catalana. Mentrestant segueix el procediment judicial contra el batlle de Verges, Ignasi Sabater, acusat d’incitació a l’odi per haver insinuat que la policia espanyola podia haver estat a l’origen de la punxada de les rodes de 150 vehicles l’endemà del referèndum. Dimarts 12 de juny, després de 6 mesos de control per Madrid, la policia tornava a escorcollar locals de la Generalitat per l’enquesta sobre el referèndum. Igual que la guàrdia civil entrava a l’ajuntament de Girona per cercar elements en el procés per corrupció contra el partit de Carles Puigdemont quan hi era batlle. I mentre castellers (la Colla Vella dels Xiquets de Valls) manifestaven davant de les presons de Madrid dissabte 16 de juny (aquest dia fa 8 mesos del seu tancament) en suport als presos, la policia va controlar la identitat de 70 manifestants i periodistes…
Dissabte 16 de juny 2018 / 16 juin 2018

aleu franc

La diplomatie catalane est relancée alors que Madrid se résiste à dialoguer

Encore des plaintes contre le juge Llarena

Exposition 55 urnes pour la liberté à Bruxelles

Cette deuxième semaine de juin est marquée en Catalogne par le nouveau départ de la diplomatie catalane du gouvernement de Quim Torra, qui se traduit par des interventions sur différents fronts. Le ministre des Affaires étrangères Ernest Maragall détaille la réouverture des délégations de la Generalitat à Londres, Berlin, Rome, en Suisse et aux Etats-Unis, après que le président eut annoncé la reprise des activités de Diplocat, l'organisme de projection extérieure de la Catalogne, les «ambassades» que le gouvernement de Rajoy s’est vanté d’avoir immédiatement «liquidé». Fin juin, le président de la Generalitat prévoit une visite aux États-Unis. Et le vendredi 15 juin, la première réunion du Président de la Generalitat avec un chef d'État a eu lieu à la Seu d'Urgell, avec Joan Enric Vives, co-prince d'Andorre. A cette occasion il a commenté qu'il « enviait » la principauté indépendante et que "l’Andorre représente un pays libre et démocratique auquel nous souhaitons toute la chance du monde".

55 urnes pour la liberté de Perpinyà à Bruxelles

Sur un autre front, à Bruxelles, le vendredi 15 juin, a été inaugurée l'exposition 55 urnes pour la liberté, organisés par le Comité de Solidarité de Catalogne de Perpinyà. L'exposition a été présentée par l'ancien ministre de la Culture du gouvernement de Puigdemont, exilé en Belgique, Lluís Puig, en présence des autres ministtres exilés. Les œuvres produites par 55 artistes à partir des urnes qui ont servi au référendum du 1er octobre 2017 pouront être vues à partir du mois d'août et tout le mois de septembre dans les locaux du Conseil général de Catalogne du Nord, avant de rejoindre d’autres villes catalanes.

consellers expo brusselles

Un roi d'Espagne «non grata»

Le président catalan prévoit à l'occasion de l'inauguration des Jeux méditerranéens à Tarragone, de demander au roi de s'excuser auprès des Catalans pour son discours du 3 octobre lorsqu'il est intervenu à la télévision pour justifier la répression. Quim Torra a annoncé qu'il lui parlera de «situation politique très grave du pays, des prisonniers politiques, des exilés et du droit à l'autodétermination de la Catalogne qui est criminalisé». Le roi d'Espagne qui doit se rendre le 28 juin à Girona pour le gala annuel de la Fondation Princesse Sofia a été contraint de trouver une salle en dehors de la ville (à Vilarableix) devant le refus de la maire de l'accueillir. Le maire de Vilarableix a également exprimé son opposition à la visite en expliquant : « Nous ne pouvons en aucune manière accepter qu’une organisation qui représente ceux qui nous agressent, nous emprisonnent ou nous forcent à quitter notre pays viennent monter des petites fêtes à Vilablareix. N'oublions pas! »

Le dialogue est-il impossible?

L'autre question importante de l'actualité catalano-espagnole est le dialogue que les socialistes espagnols ne semblent pas vouloir entamer avec le gouvernement de Catalogne. Le gouvernement socialiste espagnol qui a remplacé celui du PP de M. Rajoy n'a pas été plus loin que l'annonce d’une volonté de dialogue. Plus de deux semaines après avoir accédé au gouvernement, les signaux de réticences et de freins à l’ouverture de négociations politiques de Pedro Sanchez avec les autorités catalanes s’accumulent: vendredi 15 juin le gouvernement espagnol a annoncé qu'il ne rencontrerait pas le président catalan sur une base bilatérale, mais qu’il inscrivait la réunion dans une série de rencontres avec tous les présidents des autonomies, précisément ce qu'ont rejeté les Catalans qui depuis des années réclament une discussion de gouvernement à gouvernement avec l'État espagnol. Pour l'instant, Pedro Sanchez envisage de rencontrer d'abord le président basque Urkullu, avant de voir Quim Torra, sous prétexte que l'autonomie basque a approuvé son statut d’autonomie avant le catalan. Autres signaux peu encourageants: le gouvernement espagnol met des conditions au dialogue ; refuse de traiter la question de l'autodétermination et limite la discussion aux termes de la Constitution ; le ministre espagnol de l'Intérieur ne veut pas se prononcer sur la situation des prisonniers politiques au prétexte que seule la justice est compétente (point immédiatement démenti par le juge Pablo Llarena lui-même qui précise que la responsabilité appartient au gouvernement) ; le jacobin Josep Borrell, ministre des Affaires étrangères multiplie les déclarations hostiles ; il n'y a toujours pas de date fixée pour un rencontre entre les présidents et les deux responsables chargées de préparer la rencontre, Meritxell Batet (ministre espagnole de la Politique territoriale) et Elsa Artadi (ministre de la Présidence et porte-parole du gouvernement de Catalogne) ne se sont même pas encore vues. Le vice-président catalan et ministre de l'Économie, Pere Aragonès, prévient que "si la souveraineté est exclue du dialogue, des situations dont personne ne veut se reproduiront". Tous les responsables catalans réitèrent leur fidélité au mandat du référendum du 1er octobre qui a donné, avec 43% de participation, 90% de oui à l'indépendance ainsi que la nécessité d'un « dialogue sans conditions ni renoncement » d’aucune des parties, si l’on veut avancer dans la résolution de la crise.

Le juge devant les tribunaux ?
Sur le front judiciaire, les changements sont imperceptibles. La seule nouveauté est l'offensive des autorités catalanes contre les magistrats espagnols. Le gouvernement de la Generalitat, le Parlement de Catalogne et les ministres exilés ont déposé des plaintes contre les juges et les tribunaux espagnols pour violation des droits politiques des députés, prévarication et détention illégale (non respect de l'immunité des élus, non respect des droits civils des détenus non condamnés, les décrets de la Generalitat n'ont pas été publiés au Journal officiel). En outre, la justice belge a décidé de convoquer Pablo Llarena pour violation des droits de la défense et a ouvert une enquête pour espionnage présumé de Carles Puigdemont par les services secrets espagnols sur le territoire belge.

Une répression judiciaire imparable ?

Pour l'instant, la machine répressive espagnole ne semble pas impressionnée ni ralentie par ces recours. Le juge Llarena -lui-même...- a rejeté la récusation présentée contre lui par plusieurs inculpés catalans pour partialité et continue de refuser, l'une après l'autre, toutes les demandes de mise en liberté (Forcadell, Junqueras, Romeva) déposées, au motif que « il existe un risque d'évasion et de récidive » (œuvrer en faveur de l'indépendance) parce que les mis en examen ont eu un « rôle de premier plan » au sein des organisations politiques et sociales pour « soutenir le processus ». De même que sont refuséss les mesures de rapprochement vers des prisons catalanes (demandes des familles), même après l’annonce de la fin de l'instruction et la prochaine célébration du procès. Le 26 juin, l'ancien ministre de l'Intérieur Joaquim Forn sera auditionné par le Tribunal suprême avec de nouveaux témoignages pour justifier sa demande de libération. Les prisonniers Raül Romeva et Oriol Junqueras ont également annoncé qu'ils déposent une plainte pour les images enregistrées dans la prison et diffusées aux médias.
Après des mois de mise en examen, le juge a décidé de lever les mesures préventives contre les quatre députés accusés de désobéissance (liberté de mouvement, récupération de leur passeport et des 25 000 € de caution). En réponse à la campagne en cours de la presse espagnole contre les rubans jaunes (symbole de la défense des prisonniers politiques) qui causeraient violence et tensions dans la société en particulier contre les anti-indépendantistes, des médias ont rendu public qu’entre le 8 septembre et le 11 décembre 2017, 139 incidents violents en défense de l'Espagne ont eu lieu en Catalogne ; deux agressions ont encore eu lieu cette semaine contre des personnes portant le ruban jaune. Dimanche 10 juin, les médias catalans se sont fait l’écho d’une manifestation de 43 personnes (avec tatouages ​​SS et symboles d'extrême droite, faisant le salut fasciste) hurlant devant TV3, la télévision catalane, en demandant sa fermeture. Pendant ce temps suivent également leur cours la procédure judiciaire contre le maire de Verges, Ignasi Sabater, accusé d’incitation à la haine pour avoir laissé entendre que la police espagnole aurait pu être la cause de la crevaison des roues de 150 véhicules le jour suivant le référendum. Le mardi 12 juin, après six mois de contrôle par Madrid, la police est revenue perquisitionner dans les locaux de la Generalitat pour l'enquête sur le référendum. De même que la Guardia civil est entrée à la mairie de Girona à la recherche d’éléments dans l’enquête pour corruption contre le parti de Carles Puigdemont lorsqu'il était maire. Et tandis que les castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls (les groupes de culture populaire qui construisent des tours humaines) manifestaient ce samedi 16 juin devant les prisons de Madrid (8 mois jour pour jour après l’emprisonnement des responsables associatifs d’Òmnium et de l’ANC) en soutien des prisonniers, la police a procédé au contrôle de l'identité des 70 manifestants et journalistes...

Alà Baylac Ferrer

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal