Pesillà: el 1er saló de l'ensenyament del català
Dijous 10 de maig en el marc d'Identi'CAT 2018, Pesillà de la Ribera a acollit una festa per l'ensenyament del i en català.
Una festa al carrer amb jocs, cants, balls, teatre japonès, taula rodona... i la mainada.
Els carrers de la cellera de Pesillà eren plens a petar, s'hi podia jugar a bitlles, escoltar el Kamishibai del Conflent, cercar enigmes, cantar, ballar i saltar...
A més del carrer, una taula rodona va reunir actors de l'ensenyaments i pares d'alumnes per a compartir experiències, analitzes, punts de vistes i definir eixos d'accions pel futur.
s'hi ha donar xifres, se va parlar del marc legal, hi ha urgència: actuem)
A Catalunya Nord, 80 % de la gent és favorable a l'ensenyament de la llengua catalana, 76 % de la gent és favorable a ml'ensenyament bilingüe. La resposta és lluny de poder satisfer aquesta ampla majoria.
- són 4.000 alumnes que tenen la possibilitat d'entrar en fileres bilingües o en seccions immersives, sigui 9 %
- són 8.500 alumnes que tenen dret a una iniciació a la llengua (entre 30 minuts i 2 hores setmanals), sigui 20 %.
al secundari, el percentatge baixa:
- són 1.192 alumnes que poden seguir en bilingües o en immersiu, sigui 3 %
- són 1.500 que tenen dret a hores d'iniciació opcionals, sigui 3,7 %
Entre primari i secundari
- uns 5.000 alumnes cursen fileres bilingües o immersives sigui 6 %
- 10.200 tenen una iniciació al català sigui 12 %
Tenim un marc legal francès incomplet.
Les llengües dites regionals han entrat a la Constitution amb l'article 75-1 i la llei dita Peillon permet teòricament la generalització de l'enseyament del i en català des de la maternal a la Universitat. La llei preveu que s'ha de transmetre la informació a les famílies, i que s'ha de respondre a la demanda.
El problema és que la llei no diu qui és el responsable de transmetre la informació, ni qui ha de respondre a la demanda.
No hi ha cap organisme per a impulsar una política lingüística seriosa, i no hi ha cap responsable en cas que no s'apliqui la llei, per tant és complicat recórrer al tribunal una llei que no definix responsables.
Aquests dos fets fan que l'ensenyament de les llengües dites regionals depengui únicament de les bones -i sobretot de les males- voluntats de les institucions, de la reivindicació popular i del compromís dels polítics locals.
Avui a Catalunya Nord
- no se respecta pas la reglementació,
- no s'informa pas els pares d'alumnes,
- certs responsables d'establiments limiten els efectius i les hores d'ensenyament, refusant respondre a la demanda.
De les llengües de l'estat, el català és una de les menys ensenyades.
L'ensenyament bilingüe i immersiu representa:
- 35 % al País Basc
- 25 % a Còrsega
- 20 % a Alsàcia
- 6 % a Catalunya Nord
- entre 2 i 7 % a Bretanya en funció dels departaments
- menys de 2 % a Occitània, Illa de la Reunió, Lorena
Per a desenvolupar l'ensenyament en fileres bilingües o immersives cal:
- crear una Oficina Públic de la Llengua Catalana amb mitjans i voluntat per a desenvolupar l'ensenyament
- crear un pla de desenvolupament de l'ensenyament (formació de mestres, crear fileres des del primer any d'escola...)
- generalització de la disciplina a tots els centres escolars
- informe anual per a conèixer l'evolució
Un dels problemes és que avui hi ha un avís favorable de la ciutadania, però no hi ha reivindicació social clara.
Hem de transformar els 80 % de gent favorable en 80 % de gent que VOL ensenyament en català.
Hi ha urgència
La transmissió natural de la llengua s'ha perdut a mitjans del segle XX, la transmissió de pares a fills és avui marginal, els pares s'han vist privats de l'ús natural de la llengua pròpia.
Aquest fet fa que la gent gran és la que encara té la llengua catalana com a llengua materna. Naturalment és aquesta gent que desapareix més any rere any.
Són 4.000 catalanoparlants que moren cada any, i l'escola integra cada any només 300 alumnes que seguiran una escolaritat que els permetrà ser bilingües.
La llengua ha estat esborrada de l'espai públic i s'esborra a poc a poc de l'espai familiar. Per tant hi ha urgència a aplicar totes les mesures possibles per a sortir la llengua de la marginalitat i evitar-ne la desaparició al territori on va néixer.
L'ensenyament és un dels pilars de la restitució de la llengua pròpia.
adherint a la campanya "El català a l'escola" ajudem l'ensenyament.
Hervé Pi
Comentaris (0)