Noms de carrers…
Les plaques de carrers no serveixen només a facilitar la circulació de les persones. Són utilitzats accessòriament per l'adoctrinament.
La propaganda és a tot arreu, insidiosa en el nostre diari… Nombrosós són els que vetllen a què els noms de carrer i altres noms d'establiments quedin conformes als criteris establerts. La bestiesa, el dogmatisme i la ignorància d’alguns no té límits. Tot és fet per obligar-nos a pensar com ho volen els dirigents d'aquest país. Es mesura la intoxicació dels esperits quan s'afirma diversos aspectes ombrívols concernint personatges famosos. Les reaccions suscitades no són pas: «És bé verdader això que afirmeu?», però «Esteu d'esquerra, o de dreta?», una manera d'enganxar-nos en el sistema.
Patrick Silberstein i Didier Epsztajn vénen de publicar una Guide du Paris colonial. Segons ells 200 vies parisenques reten homenatge a la colonització (sobre uns 5 000 artèries i llocs). Entre els personatges apuntats algunes de les glòries franceses encensades per l'Educació nacional laica i republicana (Gallieni, Faidherbe, Lyautey, Paul Bert, Jules Ferry, Gambetta i alguns altres…). Se'ls reprotxa en general el seu comprometement amb l'expansió colonial francesa. És particularment xocant que el nom d’en Leopold II, rei dels Belgues, hagi estat atribuït a una avinguda del setzè districte de París (és també el cas en el barri Cimiez a Niça). Aquest sobirà que s'apropià el Congo per explotar-lo té aproximadament 10 milions de morts sobre la consciència… Del fet a la immigració considerable en l'Hexàgon, hem d'esperar-nos en els pròxims a nombroses sol·licitacions per la modificació de nom de vies o d'establiments públics. Molts pares fundadors de la República arrisquen de ser deixats de banda!
Mentre que circulava en cotxe fa alguns anys en Xaranta Marítim, pensava a les víctimes civils franceses de la guerra pel fet de les bombes angloamericanes. Aquest «detall» és en efecte un dels últims tabús de la Segona Guerra mundial. Cal saber que aquelles operacions han fet gairebé tant de víctimes (70 000) que la bomba atòmica d'Hiroshima (75 000). Lleva llavors els ulls per buscar el meu camí. La meva mirada es posa sobre la placa del carrer: «Boulevard de la Libération». Aparentment, hi ha víctimes que no interessen ningú.
Sens dubte, l'hora és vinguda de procedir a casa nostra a una gran operació de salubritat pública en aquest domini?
Tan increïble que això pugui semblar, el nom de Joseph Barra ha estat donat a una via del poble de Torrelles! Cap historiador seriós no creu avui a aquesta mistificació de la Revolució francesa organitzada a partir d'una història banal: l'assassinat d'un jove home per volar-li els seus cavalls. Des de lustres els nostres ensenyants no collporten més aquest divertiment tricolor.
A Sant Genís, un carrer Clémenceau (sic) aboca sobre una avinguda Joffre. Dos partidaris del sistema de soca-rel. No es podia fer millor!
Els esperits més crítics presenten avui Clemenceau com un «rebenta vagues», expressió elegant per fer oblidar els seus actes abominables contra els obrers vaguistes i els vinyaters del Llenguadoc i del Rosselló.
Pel que fa a “Joffre l’imposteur”, del qual la trajectòria és avui ben coneguda, basta recordar el seu paper en la constitució dels «consells de guerra especials» abolint la independència dels jutges, els debats contradictoris i els recursos. És el principal responsable dels soldats afusellats per l'exemple.
Joan-Pere PUJOL
Comentaris (0)