D’Amèrica a Mallorca
Felicitats i enhorabona a l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) per reivindicar una fita tan important en la història mundial com ho és la revolució americana de 1776,
origen dels Estats Units d’Amèrica, un país regit sempre segons els principis de la llibertat, el constitucionalisme i la democràcia. Una prova irrefutable de l’encert de l’ASM va ser-ho la decisió de la delegació del govern espanyol a les Illes de prohibir, invocant una excusa burocràtica del tot estúpida, la concentració que els sobiranistes mallorquins tenien pensat dur a terme davant del consolat dels EUA a Palma dissabte passat, dia 4 de juliol, per felicitar els americans pels seus dos-cents cinquanta-anys d’independència. I compte que la delegació del govern espanyol no està pas controlada pel PP i Vox sinó pel PSOE. Posant com a model per al sobiranisme català la Declaració d’Independència dels tretze estats units d’Amèrica, aprovada unànimement el 4 de juliol de 1776 al Segon Congrés Continental, reunit a Filadèlfia (Pennsilvània), l’ASM se situa, doncs, a les antípodes d’Aliança Catalana (AC), el partit d’extrema dreta que com a model per a la independència de Catalunya proposa ni més ni menys que Rhodèsia, una colònia britànica de l’Àfrica, corresponent a l’actual Zimbabwe, que el 1965 va trencar amb la metròpoli però per poder mantenir el règim racista blanc d’origen colonial. Com molt bé ho assenyala l’ASM, la Declaració d’Independència dels EUA “va beure de les idees i conceptes de la Il·lustració com la llibertat, la sobirania del poble, la separació de poders i els drets inalienables de les persones, que es van escampar arreu del món” mentre que, com és obvi, dels principis de la Il·lustració els impulsors de la independència de Rhodèsia més aviat van renegar-ne. D’altra banda, el republicanisme va reeixir del tot a l’Amèrica del Nord perquè la revolució de 1776 no va degenerar pas en cap mena de totalitarisme violent i sanguinari com el del Règim del Terror (1793-1794), que avui dia el portantveu a la Catalunya Nord de La France Insoumise (LFI) no té cap problema per reivindicar, ni va sorgir-ne tampoc cap Bonaparte; evidentment, sempre ens podem preguntar de què pot servir enviar el rei a la guillotina si després acceptem que un general es coroni emperador. La constitució dels Estats Units d’Amèrica elaborada per la Convenció Constitucional reunida a Filadèlfia el 1787 encara continua vigent mentre que de la constitució francesa de 1791 i de l’espanyola de 1812 ja no se’n canta ni gall ni gallina.
Com molt bé ho assenyala l’ASM, “La declaració d’independència dels EUA ens recorda que un Estat propi és l’única via per fer front als problemes provocats per l’opressió colonial”. El 2017, a Catalunya vam estar a punt d’emular la gesta americana del 1776 només que els nostres dirigents polítics van comportar-se no pas com els Pares Fundadors dels EUA —George Washington, Thomas Jefferson, Benjamin Franklin, James Madison, etc.— sinó com Benedict Arnold (1741-1801), un militar americà compromès en principi amb la causa independentista però que després va desertar i es va passar als britànics; lògicament, per als americans, Benedict Arnold és l’exemple de traïdor, igual com ho és Judes per als cristians. Per això, com ja ho he dit més d’una vegada, si de debò volem arribar a la República Catalana hem de començar per enviar cap a casa els dirigents del Procés, els quals, a més que a l’hora de la veritat van arronsar-se, van passar-se uns quants anys enganyant-nos fent-nos creure que feien República quan, en realitat, no estaven fent res més que tancar-nos de nou dins de la cleda autonòmica. I qui vulgui provar sort amb els rhodesians d’AC, ja s’ho trobarà; potser encara sort que el partit de Jordi Aragonès i Sílvia Orriols no celebri pas l’Estat Lliure de Croàcia que els ústaixa, els feixistes croats, van proclamar durant la II Guerra Mundial, el qual va ser tan criminal i genocida com el III Reich o l’Espanya de Franco. Evidentment, si hi ha un element que desentoni en la celebració de la revolució americana de 1776 és la figura de l’actual president dels EUA. Tanmateix, podem creure en Amèrica i estar segurs que la seva democràcia és prou sòlida com perquè un xitxarel·lo qualsevol pugui anorrear-la en només quatre anys.
Per cert, l’estel de la nostra bandera independentista el vam prendre de Cuba on el seu van agafar-lo dels EUA. Barres i estels sempre han volgut dir llibertat.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)