País Valencià
Vista la protecció que les Corts Valencianes donen a algú com Carlos Mazón, a qui darrerament es veu molt rialler
sobretot quan seu al seu escó de diputat al parlament autonòmic, espero que entre els afectats de la DANA no n’hi hagi cap de disposat a donar el seu vot a les forces polítiques que, amb una tenacitat digna de molt millor causa, fan mans i mànigues per evitar la compareixença davant de la justícia del responsable d’una de les pitjors negligències criminals de la història no ja dels Països Catalans sinó del món sencer i tot. Si l’endemà d’haver-se sabut on era i què feia Mazón mentre l’aigua desbordada portava la destrucció —i també la mort— a bona part del País Valencià, li hagués girat l’esquena fent-lo dimitir i expulsant-lo de les seves files, és a dir, si l’hagués tractat com un empestat, el PP hauria donat una immillorable imatge de partit seriós responsable i compromès de debò amb els ciutadans, però ja sabem tots com han anat —i com van— les coses, d’ací que vint mesos després de la tragèdia encara calgui sortir al carrer a manifestar-se contra els injustos privilegis de què gaudeix Mazón gràcies a la seva gens merescuda condició d’aforat. Així doncs, si, amb l’ajuda de Vox o sense, el PP arribés un dia a la Moncloa, el problema ja no fóra si posarien un torero de ministre de cultura o de si Santiago Abascal assumiria la cartera d’interior i María de los Llanos Massó la d’igualtat i feminismes, sinó que igual serien capaços de designar director general de Protecció Civil ni més ni menys que Carlos Mazón cosa que, lògicament, vindria a ser com nomenar ministre de marina Francesco Schettino, el tristament cèlebre capità del creuer Costa Concòrdia. Per això, sovint em pregunto quina raó deu poder tenir un valencià normal i corrent per votar el PP o Vox.
Sentir-se espanyol i tenir una mentalitat més aviat conservadora, no ho comparteixo però ho comprenc i ho respecto. Ara bé, una cosa és considerar espanyols els valencians i una altra de molt diferent és mostrar, tal com ho fan el PP i Vox, una bel·ligerància radical, que en el cas de Vox esdevé ja odi visceral, contra el català, és a dir, contra aquella llengua que els valencians han arribat a considerar tan pròpia que han acabat dient-ne valencià. Si realment el valencià els fa nosa perquè, segons ho consideren ells, per ser una regió espanyola com cal el País Valencià hauria de ser tan castellà com la Manxa o Múrcia, potser resulta que, amb la seva política lingüística, el PP i Vox demostren el contrari d’allò que sostenen. D’altra banda, assenyalar una cosa tan òbvia com ho són els vincles històrics, culturals i lingüístics del País Valencià amb Catalunya i les Illes no significa pas necessàriament renegar d’Espanya; no és pas lògic, doncs, anatematitzar el concepte de Països Catalans fins al punt de no voler ni sentir-ne parlar com no ho és tampoc recelar de tot allò que pugui venir de Catalunya. I què n’hem de dir del malbaratament de diners públics i dels escàndols de corrupció? La veritat, excepte en el cas dels que aspirin a beneficiar-se de totes aquestes martingales, no comprenc que algú pugui tenir cap interès a votar un partit com el PP. Darrerament, els casos de corrupció del PSOE semblen haver proporcionat al PP una excusa per fer oblidar els seus tripijocs. Vistes les coses que s’han vist al País Valencià ja té gràcia veure el PP acusant algú de corrupte. Dissortadament, la política espanyola es redueix a discutir qui és més o menys corrupte si el PP o el PSOE; en realitat, però, la honradesa no admet pas graus de comparació perquè algú, qui sigui, o és honrat o no ho és, sense que s’hi valgui cap mena de terme mig possible. La qüestió, doncs, no és posar-se a mirar qui ha robat més o menys sinó que els que roben, tots, han d’acabar a la presó fins que tornin allò que han pres indegudament.
I malgrat tot, fins i tot suposant que les properes eleccions valencianes les guanyés Compromís —que no sé pas si és un escenari possible o no—, la desfeta que patirien al País Valencià la dreta extrema i l’extrema dreta espanyoles no seria pas tan forta com per fer desaparèixer el PP i Vox de la vida política, tal com en el seu dia va passar amb Ciudadanos, Unión Valenciana o UCD.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)