Tot plegat, un destarifo
La seva antiga militància a Falange indica clarament que si no fos tan donat a l’acció violenta i a l’extremisme cridaner, Juan García Sentandreu hauria pogut fer carrera al PP, igual com d’altres antics correligionaris seus.
Emilio Attard (1915-1997) va incorporar a UCD molts membres del Grup d’Acció Valencianista (GAV); potser no va voler arreplegar també García Sentandreu perquè o bé era encara massa jove o bé el trobava massa eixelebrat; al capdavall, Rafael Orellano, el primer president que va tenir el GAV, va acabar sent regidor de l’Ajuntament de València per UCD. No té res d’estrany que la UCD, el partit al govern a la Moncloa des de 1977 fins 1982, financés el GAV perquè, juntament amb un altre dirigent del partit com fou Fernando Abril Martorell (1936-1998) i el diari Las Provincias, Attard va ser un dels instigadors de l’agitació anticatalana coneguda com la Batalla de València (1976-1981), els fets més destacats de la qual van ser les bombes contra Joan Fuster i Manuel Sanchís Guarner, i el 8 de desembre de 1978, el diari Las Provincias no va tenir cap inconvenient ni escrúpol de publicar un article de Pascual Martín Villalba, aleshores president del GAV, on acusava Sanchís Guarner i Fuster d’haver fingit ells mateixos els atemptats per així donar-se més ressò. El 2007, ja feia uns quants anys que Unió Valenciana (UV), el partit dels blavers, és a dir, dels regionalistes espanyolistes i anticatalans, que havia conegut moments de glòria i esplendor sota la direcció de Vicent González Lizondo (1942-1996), anava de mal borràs perquè des de 1999 que no tenia representació a les Corts Valencianes, però en les eleccions valencianes d’aquell any, va rebutjar fer candidatura conjunta amb Coalició Valenciana (CV), un partit igualment blaver fundat per García Sentandreu; cap de les dues forces va aconseguir representació parlamentària, però és que, a sobre, UV encara va treure més vots que CV. Si García Sentandreu s’havia proposat entrar a la política seriosa, no se’n va sortir i el 2011 CV va acabar dissolent-se; potser si, anys després, s’hagués arribat a entendre amb la direcció valenciana de Vox, ara potser seria conseller de la Generalitat Valenciana; mèrits segur que no n’hi haurien faltat pas i, com és obvi, dins de l’equip de govern que ha format el president Carlos Mazón no hi hauria desentonat gens, tot i que igual no hauria estat la persona idònia per ocupar la conselleria de cultura perquè no és pas torero. Segur que amb García Sentandreu a la presidència de les Corts Valencianes les coses anirien encara pitjor que amb Llanos Massó (Vox), tan reaccionària i anticatalana com l’ex-dirigent de CV?
Mirant-nos-ho pel costat positiu, potser hem de celebrar que la darrera acció de García Sentandreu no hagi tingut un caràcter violent ni hi hagi pres mal ningú. Simplement, es tracta que ha exercit el seu dret a promoure la presentació a les corts d’una Iniciativa Legislativa Parlamentària (ILP) on, entre d’altres coses, proposa aprovar una “llei de defensa de les senyes d’identitat valenciana” segons la qual caldria considerar infracció administrativa l’ús del terme “País Valencià” o afirmar que el valencià i el català són una mateixa llengua, com també tipificar com a delicte d’odi qualsevol acte incitat pel catalanisme que vaig contra les senyes d’identitat valenciana. La diputada de Compromís Maria Josep Amigó ha posat el crit al cel avisat que “Considerem molt perillós i absolutament intolerable que es propose una ILP que atempta contra els principis bàsics de la democràcia i potencia la persecució d’entitats que no combreguen amb les ideologies ultra”; ara bé, potser caldria preguntar-se si de debò hi ha gaire diferència entre la ILP de García Sentandreu i la Llei de senyes d’identitat valenciana que aprovaren les corts valencianes el 2015, amb majoria absoluta del PP, que pretenia penalitzar les persones i entitats que fessin servir la designació “País Valencià” o que tinguessin postures catalanistes. Vista la composició de les actuals Corts Valencianes, en teoria fóra possible que la ILP de García Sentandreu fos aprovada; però no ens hi hem d’amoïnar pas gaire. Com ho assenyala el magistrat Joaquim Bosch, portaveu territorial de Jutges per la Democràcia, legislar sobre el Codi Penal només poden fer-ho les Corts Espanyoles i, a part que el terme “País Valencià” està recollit al preàmbul de l’Estatut d’autonomia valencià, voler prohibir-ne l’ús o pretendre perseguir els qui afirmin la unitat de la llengua “forma part de la llibertat ideològica o d’expressió, i no es poden aplicar sancions en aquest sentit”; en conseqüència, si la ILP prosperés al Tribunal Constitucional no li quedaria més remei que anul·lar-la perquè és grollerament inconstitucional.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)