El Consell per la República
Si al principi del procés independentista, és a dir, a l’època de la revolució dels somriures, no se li va acudir a ningú plantejar la creació d’un organisme denominat Consell per la República va ser, segurament, perquè aleshores a tothom li semblava que per assolir l’estat propi n’hi havia prou amb la Generalitat i, per això, s’hi encomanava la direcció del moviment independentista.
El 2017, però, l’aplicació de l’article 155 per part de les autoritats espanyoles va demostrar que la Generalitat de Catalunya és una pura i simple institució autonòmica espanyola que si existeix és, només, perquè les autoritats de Madrid ho toleren; al capdavall, l’estatut d’autonomia, el text legal que regula la Generalitat, és una llei orgànica espanyola que, naturalment, pot ser derogada per una altra llei orgànica espanyola; a més, tal com es va veure amb Quim Torra, el poder judicial espanyol pot inhabilitar el president de la Generalitat al·legant qualsevol fotesa; com és lògic, tot això incapacita la Generalitat per dirigir un moviment polític que, necessàriament, ha de portar a enfrontar-se amb l’Estat. Per tant, quan s’arribi a establir una taula de diàleg de debò, haurà de ser entre els poders espanyols i el Consell per la República, una entitat que, a diferència de com passa amb la Generalitat, Espanya no pot derogar ni suspendre. Ara bé, hem de tenir clar que Espanya només acceptarà asseure’s a parlar amb el Consell obligada per les circumstàncies i perquè no li quedi més remei. Què ens cal fer per arribar a una situació com aquesta? Doncs molt senzill: reconèixer el Consell per la República com l’organisme encarregat de fer realitat la República Catalana votada pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre del 2017, és a dir, de dur a la pràctica el mandat de l’1 d’octubre, una cosa que, com hem vist durant els darrers quatre anys, la Generalitat no pot fer de cap manera; per tant, el Consell ha d’assumir la direcció del moviment independentista que, tal com va veure’s en les darreres eleccions catalanes, representa el 52% de l’opinió de Catalunya; cada mobilització independentista, doncs, ha de convertir-se en un acte de legitimació del Consell. Esperem, doncs, que la constitució, el passat diumenge a Canet (Rosselló) de l’Assemblea de Representants del Consell per la República esdevingui una fita en el camí cap a la independència.
I la Generalitat? Doncs s’ha de limitar a complir el seu propòsit que no en pot ser cap d’altre que el de gestionar l’administració d’una comunitat autònoma espanyola. Si hem de votar partits independentistes en les eleccions autonòmiques catalanes és, només, per demostrar que l’independentisme continua sent majoritari i, d’altra banda, l’única raó de ser d’un govern independentista de la Generalitat és impedir que es donin retrocessos en el que s’ha aconseguit durant els darrers quaranta anys en matèria d’autogovern. Tots entenem que si en les eleccions del 21-D del 2017, les convocades després de l’aplicació del 155, els partits independentistes no s’hi haguessin presentat, llavors la Generalitat hauria caigut en mans de forces espanyolistes com ara Ciutadans, el PP i el PSOE, i ja ens podem imaginar com haurien anat les coses. I si la Generalitat nominalment independentista es deixa portar pel camí neoautonomista del retorn al peix al cove dels temps de Jordi Pujol, llavors ens hem de mobilitzar al carrer per demostrar que l’única autoritat que reconeixem és la del Consell per la República.
N’hi ha que critiquen el Consell en veure-hi una mena d’apèndix de Junts per Catalunya que l’utilitzaria segons els seus interessos partidistes. Tal com diu Ona Curto, regidora de la CUP a Arenys de Mar i membre electe de l'Assemblea de Representants del Consell per la República, si al Consell ens hi fiquem tots, llavors serà impossible que una única formació política —Junts o la que sigui— pugui controlar-lo al seu gust. El Consell, doncs, ha d’acabar sent de tots aquells que vulguin fer efectiva la República Catalana. Naturalment, que la reunió de l’Assemblea de Representants del Consell per la República s’hagi celebrat a la Catalunya Nord també hauria de servir perquè al Principat es comencés a entendre que els límits septentrionals de Catalunya no són pas Camprodon, Portbou o Puigcerdà sinó Salses, Òpol i Talteüll.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)