Condicionament lingüístic
Molt dels nostres compatriotes han estat xocats pels comentaris parcials de periodistes francesos i dels seus convidats a propòsit de la situació catalana. Un exemple revelador de l'incapacitat mental (estupefaent) dels francesos a entendre les aspiracions catalanes. Per què? El xovinisme ben arrelat en la mentalitat francesa no ho explica tot.
Alguns suposen que la llengua és un instrument neutre pel que fa a la realitat. Aquesta il·lusió condueix segurament a no prendre compte els límits del llenguatge i les manipulacions que permet.
És cert que el llenguatge és enganyós i facilita aparences, de coses que no existeixen. En la seva obra, El Món com a voluntat i representació, Artur Schopenhauer, observava que a la manera d'altres mitjans, el llenguatge corromp, torna abstracte i deforme.
Retallant la realitat, el llenguatge organitza el món. Transporta espontàniament un estat de ment, una «concepció del món». Predisposa a adoptar certs valors. A cada poble, a cada llenguatge correspon una visió del món particular. Quan parlem o pensem en una llengua determinada, aquesta ens orienta insidiosament cap a certes maneres de veure les coses.
Wilhelm von Humboldt (1767-1835) va ser un dels primers a pensar que cada llengua expressa i crea a la vegada «caràcters nacionals» diferents. Més que les diverses llengües, seria, segons ell, «visions del món», maneres de pensar diferents que separen els pobles.
El fet que d'una llengua a una altra, es tingui afer a una altra concepció del món, explica que no existeix sempre traducció literal correcta i dificultats a traduir a vegades certes afirmacions.
«Tot és polític» a començar pel llenguatge ell mateix que no és neutre. Constitueix a l'evidència un instrument poderós per arrelar al més profund de l'ésser humà una mentida o una ideologia.
La major part dels règims totalitaris passats han sotmès la llengua al seu sistema. Ha esdevingut un poderós mitjà d’inculcació ideològica. En una de les nostres recents obres, hem examinat certs aspectes de les noves parles actuals (1).
Molta gent censada s'han quedat a Rivarol i al seu Discurs sobre la universalitat de la llengua francesa (1784). És entès la principal qualitat del francès, és la claredat! La llengua de Voltaire, no hi ha res més de millor, francament. La idea que el sistema pugui infiltrar-se en la ment de la gent a través d’expressions aïllades, de formes sintàctiques adoptades de manera mecànica i inconscient fins i tot no els afloren.
A la reflexió tanmateix, apareix evident que el francès contemporani reflecteix la ideologia tradicional de l'Estat francès, centralista i jacobina. Com tot idioma, aquesta llengua «parla» sociològicament i ideològicament. Pel fet que lobotomitzi el cervell, el francès asfixia la intel·ligència? Pot posar-se la qüestió.
Si la història específica de l'Hexàgon ha modificat el vocabulari i el sentit de les paraules franceses, la llengua ella fins i tot no és pas sense incidència sobre el pensament i el comportament dels membres d'aquesta nació. El sentit de certes paraules i expressions revela una visió del món, un caràcter nacional particulars.
Es tradueix… Es tradueix. Es tradueix del català al francès, sense sempre bé adonar-se de les distorsions de sentits i de la comprensió efectiva del discurs pel receptor.
Certs termes catalans no tenen equivalent en francès. És sobretot el cas en els sectors del dret i de la política. És fàcil de posar en evidència aquesta realitat recorrent a alguns exemples reveladors.
El diccionari Vox Barcanova proposa la definició següent de la nació: «Comunitat d’individus amb una llengua, un territori, una vida econòmica i una formació psíquica col·lectius, amb vincles culturals i amb una història comuna». Aquesta manera de veure és molt diferent d'aquella proposada antany per un dels meus professors de dret: «Població instal·lada sobre un territori i sotmesa a l'autoritat d'un govern».
No cal sorprendre's doncs de la confusió francesa entre «nacionalitat» i «ciutadania». Un dia, una persona participant en una emissió de televisió indicava la seva intenció d'estudiar el «finlandès», una llengua que no existeix, la majoria dels finlandesos expressant-se en finès.
Els que disposen d'un bon coneixement del català i del francès saben que la paraula nacionalisme és més aviat neutra en català, mentre que està utilitzada correntment en francès per denunciar-ho. Pels francesos, el nacionalisme (dels altres pobles) és sempre una cosa abominable mentre que és minimitzat pel que els concerneixen. En un altre lloc, el nacionalisme sòrdid i agressiu, els francesos ells són bons i humanistes patriotes!
Un mapa de l'Estat espanyol venut en les botigues sobre autopistes fa referència a les «regions espanyoles». Se sap que les comunitats històriques d'aquest Estat no tenen res a veure pel que fa a les seves competències i el seu pressupost amb aquelles de l'Hexàgon.
Parlar de «capital de província» en francès, seria més que una impropietat un falta de respecte cap al melic del món, la Ciutat de la llum. En francès, es dirà un «chef-lieu», una manera de posar els provincials al lloc que els hi pertoca…
Igualment, seria improcedent d'utilitzar l'expressió «govern municipal» per designar l'equip que dirigeix un municipi. Cadascun ha de quedar al seu lloc. Es dirà doncs «conseil municipal».
No és necessari de multiplicar els exemples.
Traduir el més correctament possible no és suficient per a comunicar eficaçment. La dificultat de la comunicació s'explica en part per la utilització de la llengua francesa. S'ha de tenir compte el paper clau del receptor francòfon en el tractament de la informació i la seva resistència a la persuasió. Si certs receptors fan un esforç per entendre el missatge, molt refusen que es posi en dubta les seves idees rebudes.
Cal saber que la pèrdua d'una part del contingut del missatge entre l'emissor i el receptor (la deperdició) és considerable, de l'ordre de 80%! Això s'explica, sobretot, pel fet que les frases dites no han estat sentides, que paraules han estat interpretades en un sentit diferent, dels apriorismes que fan seleccionar el que agrada o desagrada.
Per sortir d'una visió centralista i miop del món i del credo de la superioritat condescendent d'una cultura francòfona elitista, és necessari de prendre consciència dels límits del francès (com de tota altra llengua). Acceptar la diversitat lingüística i doncs la diversitat de les visions del món portades per les llengües en general, és fer prova d'humanitat i mostrar la seva capacitat a pensar el món.
Joan-Pere Pujol, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
(1) Recentment publicat per «The BookEdition», una obra sobre un tema connex: Langue de bois et question ethnique.
Comentaris (1)