ENS MOVEM PER L’1 D’OCTUBRE?
Tots estem d’acord que els esdeveniments del Principat sempre repercuteixen a la Catalunya Nord...
així, la pèrdua de la llengua en terres nord-catalanes pot relacionar-se amb l’estat de prohibició i de persecució que va patir el català al Principat durant el franquisme, igual com va portar a una revitalització de la catalanitat nord-catalana la concessió d’un règim d’autonomia al Principat i l’entrada d’Espanya a la comunitat europea. D’altra banda, sembla observar-se una major assistència a actes catalanistes des que al Sud va començar el procés d’independència.
Malgrat els desigs del govern espanyol, al Principat, el proper 1 d’octubre no serà pas un diumenge de principis de tardor com els altres, i menys ho serà encara si a Madrid decideixen usar la força per impedir les votacions.
Llavors, per què no intentem que l’1 d’octubre esdevingui també una data en la història de la Catalunya Nord?
Es tractaria de fer, tal com es va dur a terme amb el 9-N del 2014, una votació, que, donades les circumstàncies, a la zona francesa de Catalunya només podria tenir un valor simbòlic i no pas polític. Si, malgrat tenir clar que la nova república catalana independent només inclourà l’actual zona espanyola de Catalunya, el proper 1 d’octubre, un nombre significatiu, encara que segurament no pas majoritari, de nord-catalans respon afirmativament a la pregunta
“Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?”,
això serà una mostra de força del catalanisme, que es podria usar per aconseguir que els partits catalanistes sortissin de la seva situació marginal.
Segons l’ortodòxia nacional franco-francesa, de què passi o deixi de passar a l’altra banda de la frontera, al departament de Pyrénées Orientales no se n’ha de fer res perquè només hi ha d’importar França i prou, i, a més, si Espanya es troba amb problemes per l’actitud separatista d’una de les seves regions, l’actitud correcta dels francesos és la de donar suport als espanyols; seria molt positiu, doncs, aconseguir demostrar que, malgrat que en les eleccions no votin els partits catalanistes, una bona quantitat de nord-catalans no tenen pas el cap hexagonal. A més, per què haurien de voler que passat La Menera, la Guingueta d’Ix i Cervera de la Marenda en comptes d’Espanya hi hagués la República Catalana? Per afavorir l’aprenentatge i recuperació del català, potser? Pel desig que es constituís un estat que els reconegués també com a ciutadans nacionals? Perquè, alliberada del llast de l’espoli fiscal espanyol, com a pol d’atracció econòmica i social Barcelona pogués contrapesar de debò París?
Dissortadament, no és pas impossible trobar-se al Sud amb independentistes militants per als quals sembla obvi i lògic que més amunt de Puigcerdà, Setcases i Portbou ja comença França i que no hi ha pas cap diferència entre Perpignan, Nancy o Dunkerke; evidentment, aquest esquema mental entraria en crisi profunda si l’1 d’octubre Perpinyà sortís també a les notícies de Catalunya.
Xavier Deulonder i Camins



Comentaris (2)