cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Hervé Pi

El sistema (anti)democràtic francès

D'aquí una setmana s'acaba el circ mediàtic de les eleccions presidencials franceses.

Les legislatives han confirmat el resultat de les presidencials, és lògic, i és així que el sistema ha estat pensat, i és això que el fa perdurar.

França «le Pays des Droits de l'Homme», serà governada pels 5 anys a venir per una minoria que tindrà majoria absoluta. Ei, res de nou, és el sistema francès que se perpetua, s'eternitza. Cada 5 anys hi tenim dret.

Tots els comentaristes francesos nos expliquen que ara tot canviarà, que entraran diputats nous, sense experiència, que faran les coses diferentment... personalment crec que com l'au fènix el sistema reneix de les seues cendres... i ara per ara pocs signes poden fer pensar que una millora sigui possible. Poca gent posa en qüestió el sistema.

Mirem els resultats de les eleccions presidencials franceses, veiem com cada un dels presidents de la «République» han estats elegits amb una minoria, com han governat amb majoria parlamentària elegida per una minoria de ciutadans i com ràpidament han estat víctimes del desencís que genera la perversitat del sistema.

Com han estat elegits els presidents francesos des del 1981?

He agafat només el nombre de vots i els percentatges a la primera volta perquè me sembla que és el vot d'adhesió. A la segona volta la gent tria el seu candidat per defecte, i sovint no vota per un candidat, si no que vota en contra de l'altre candidat.

És així que amb 40 anys només el Jacques Chirac ha estat elegit amb més de 50% dels inscrits el 2002 perquè tenia com a adversari el "Front National". I que hi va haver un «Front républicain» que no tenia com a objectiu l'elecció del Chirac, si no la voluntat de minorar la presència del partit d'extrema dreta. El 2002 Jacques Chirac va ser elegit amb 60,20% dels inscrits.

 President / Any

Nombre de vots a la primera volta

% dels votants

% dels inscrits

François Mitterrand/1981

7.505.960

25,85%

20,63%

François Mitterrand / 1988

10.381.322

34,11%

27,19%

Jacques Chirac / 1995

6.348.696

20,84%

15,88%

Jacques Chirac / 2002

5.665.855

19,88%

13,75%

Nicolas Sarkozy / 2007

11.448.663

31,18%

25,74%

François Hollande / 2012

10.272.705

28,63%

22,30%

Emmanuel Macron / 2017

8.656.346

24,01%

18,19%

Notem que tant François Mitterrand com Jacques Chirac han fet dos mandats consecutius però han viscut un i altre una cohabitació sense la qual, ni l'un, ni l'altre haurien estat reelegits.

Avui l' Emmanuel Macron és el flambant president de la « République française », és el representant del cel sobre la terra hexagonal. Però cal recordar que ha estat elegit amb una adhesió de 18,19% del cos electoral, que els seus candidats a les legislatives han aconseguit 32% dels vots, sigui 16% del cos electoral i que tindrà .

Macron, com els altres presidents d'aquesta « république » governarà amb una clara majoria al parlament, però una clara majoria elegida per una clara minoria.

La meua sensació és que farà com els altres, serà a dalt de tot per uns mesos, i llavors la realitat s'imposarà, baixarà del cel.

França no canviarà pas tant com se limitarà a escoltar una o dues minories. Però perquè canviaria? El sistema funciona bé. Cap d'aquests qui tenen el poder volen inscriure dins la constitució la proporcional, segurament la millor manera per a tornar la veu al poble.

Llavors, com a catalans, acceptarem encara temps aquest sistema? O mirarem altres horitzons més justs, més engrescadors?

Hervé Pi

Comentaris (1)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters

Ara caldra caminar .
Pero caminar per poder ser ó poder ser per caminar ?

 
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal