Francesc Bitlloch, Premi Joan Blanca
Premi Joan Blanca 2017
Bressola-Arrels-Bilingües: Les tres branques d'un sol arbre. El passat i el futur.
Donar el premi Joan Blanca a qualsevol dels tres, era ja una bona idea. Però donar-lo a tots tres junts resulta ser una idea lluminosa, una clarividència de passat i de futur.
BRESSOLA:
De passat, perquè un dia va néixer la Bressola, com tothom sap, com un bolet, en un garatge, amb set mainatges, que ara en són mil. Un bolet que era un fet, un acte sorprenent i un desafiament. Aquella gent no va fer l'enèssima petició a l'educació nacional demanant que ensenyés el català. Va decidir, fer. Actes. Contra el vent i contra els ministeris i contra els funcionaris del zel i fins i tot contra una part del catalanisme. Il·legal primer. Alegal després. Tolerat més tard. Integrat, per fi. Amb aquest acte, fet i fet, es va realitzar el desafiament a l'estat francès més important del segle, a Catalunya Nord. Es va deixar de plorar i es va construir en català.
ARRELS:
Però la cosa no s'acaba aquí. Tothom ho sap també, en aquella naixença hi havia la Bressola actual i hi havia també l'Arrels actual. Perquè més tard, digueu-ne escissió o digueu-ne naixença de noves branques... l'ensenyament en català va parir un nou desafiament: L'escola Arrels, que amb els anys va integrar l'escola pública per ser-hi un esperó de proa. Conscients de l'extrema importància de fer present el català a l' escola pública. I també naixia Ràdio Arrels. Una vegada més, no van pas demanar a Ràdio France que hi posés un poc de català, sisplau... Van actuar, van fer, van construir una ràdio enterament en català. Fets.
BILINGÜES.
Més encara: Aquells fets interpel·laven, desafiaven l'educació nacional molt més que qualsevol petició i que qualsevol plor col·lectiu. Fets demanaven fets. El camí era obert perquè els qui lluitaven des de dins per fer obrir fileres bilingües tinguessin nous arguments, nova empenta, nou terreny reivinidicatiu. Vosaltres creieu que hi hauria les mateixes fileres si no hi hagués la competència i el desafiament a prop? Jo no ho crec pas. Aquestes fileres, en perill a cada pas, sempre animades per gent com la Coleta Planas, que va pujar a l'escenari dissabte, són un patrimoni irreemplaçable. Són també els fets de cada dia.
MÉS FETS:
Avui, hi ha moltes situacions que requereixen fets, actuacions, construccions. Hi ha associacions que han deixat de plorar i fan. Posen la llengua al davant de tot. I això interpel·la: Siguin Casals, castells, corals o altres activitats... i més... diuen: nosaltres en català, fets. Coses catalanes, cultura... sí, però sobretot en català. Sense llengua no hi ha país. Viure en català. La llengua de l'escola no serveix si no es pot fer servir. No paraules boniques ni cartes municipals que es rovellen ni falses declaracions departamentals que dormen dins dels calaixos..No. Fets.
DESAVINENCES:
Aquesta és una història d'èxit i de tenacitat. I tothom sap que no ha estat una història tranquil·la. Però entre la Bressola i Arrels i les bilingües i la mateixa universitat tampoc les coses no han estat mai senzilles. Sovint s'han ignorat o s'han mirat de reüll. A vegades encara ha estat pitjor. Alguns elements divisors han estat potents. La consciència de l'arbre no és general. I aquesta és, crec jo, una de les més grans febleses de l'anomenat moviment català. Hi ha progressos, però sem pas encara arribats.
Demà BRESSOLA:
Personalment somiï que un dia La Bressola serà considerada per tots com l'escola catalana de tots, del país, mentre sigui necessària. Sense excuses sobre l'estatut públic o associatiu, (tothom sap la importància que han tingut al sud les escoles concertades en els temps foscos). La llengua primer. Avui, aquí, és del tot necessari que es desenvolupi aquesta xarxa perquè és la que té la capacitat de moviment i la llibertat pedagògica i d' organització més gran. I perquè el desafiament continua. Fets criden fets.
Demà la PÚBLICA:
Però somiï també un país on el català és a totes les escoles públiques. Somii que tots els qui treballen i actuen a La Bressola i en el seu entorn, escoles i col·legi i, esperem-ho, Liceu ben aviat, coneguin, valorin i donin suport als esforços dels qui treballen a la pública. Que tothom valori l'extrema importància que té la presència del català dins d'un ministeri que no el promou ni el desitja. Que tothom admiri la dificultat que hi ha a treballar contra-corrent quotidianament. Que tothom conegui els pals a les rodes que reben tots els qui des de dins, fan créixer la idea que el català ha de ser present a totes les escoles públiques del país. (Potser aquell dia podrem prescindir de la Bressola i d' Arrels! )
L'ARBRE I LES BRANQUES
En definitiva, somiï en el dia que aquest premi Joan Blanca d'aquest any, que l'Ajuntament de Perpinyà ha tingut l'encert de donar a l'arbre sencer, haurà estat premonitori. Que serà valorat per tots tres sectors com l'expressió d'una realitat diversa que lluita en comú per lo mateix. Que faci que a cada entrebanc i a cada atac hi siguem tots. Sense reserves ni reticències.
MATERIALS:
Somiï que la gent que treballa als tres sectors s'arribaran a conèixer, compartiran experiències pedagògiques, s'intercanviaran recursos didàctics... se sentiran del mateix arbre. Aquest Portal hi vol contribuir. Aviat començarem a publicar recursos pedagògics vinguts de les tres branques. I en aquest Portal, per primera vegada, podrem anar seguint, a la mateixa pàgina, els éxits i els esforços que es fan a la Bressola, a Arrels, a les fileres bilingües i a tots els punts del país que han decidit ACTUAR.
Francesc Bitlloch
Comentaris (1)