Diumenge votaré...

30 abril 2017

Aquest 2017, per les eleccions presidencials franceses, els que no volem pas votar extrema dreta tornem a ser en un atzucac.

La gent ben pensant nos vol donar lliçons d'ètica, nos explica pel llarg i per l'ample, com ho havia fet el 2002, que hi ha només un vot possible, enguany és el vot Macron, que tot lo altre és donar força al Front National. Si els volem escoltar, nos cal tapar el nas si necessari, però no tenim cap altra opció. 

Jo crec que tenim 3 opcions:

1. votar un candidat que representa una minoria: Emmanuel Macron (a la primera volta ha obtingut 18,19% dels inscrits)
2. votar en blanc o adaptar el vot al nostre desig, d'una manera o d'una altra el vot és considerat com a nul.
3. quedar-nos a casa

Recordem:

El 2002 hi havia 41.191.169 inscrits a les llistes electoral. A la segona volta, el Chirac se va enfrontar al Le Pen pare. El Chirac, que havia obtingut a la primera volta 5.665.855 de vots, sigui 13,755% dels inscrits sense cap lluita,  va guanyar amb més de 82% dels sufragis vàlids. En realitat va aconseguir 25 537 956 vots, sigui una mica menys de 61% dels inscrits. Tenia una majoria que cap altre president havia tingut mai, una majoria que li donava el poder per a engegar les reformes necessàries per a contrarestar l'FN, i no les va pas engegar.

El 2017 doncs hauríem de repetir, hauríem de votar l'Emmanuel Macron i fer-li confiança, li hauríem de fer un xec en blanc. Enguany, no ho faré pas.

Les raons són simples.

• Primer, el 2002 com més de 25.000.000 de persones vaig votar Chirac, un vot del tot inútil, enlloc de solucionat el problema FN, l'ha agreujat. 15 anys més tard l'FN fa 2.000.000 vots més.
• En segon, crec que la cinquena república està en fase terminal, és qüestió de pocs anys.
  Els 2 candidats no tenen ni l'un, ni l'altre les capacitats de governar i d'aplicar els seus programmes. Per tant caldrà una reforme en profunditat.
  La cinquena república ha estat pensada per un home per a un home, i el sistema democràtic hauria de ser pensat pels ciutadans per als ciutadans.
  Cada 5 anys, la major part dels ciutadans de l'estat francès no podem pas votar per a un programa, per a un projecte de futur. Fa unes quantes eleccions que uns 15% voten una persona, i la resta votem en contra d'una altra persona.
• En tercer, no se com s'ho farà el Macron una vegada elegit, no ho se, però Le Pen filla, si passès, (i no passarà pas aquesta vegada) tindria peus i mans lligats. Per a governar, a més de ser reiet (o reineta) al palau de l'Elisi cal també majoria com a mínim a una de les 2 assemblees estatals. Si passès, podem ser segurs que la immensa majoria dels ciutadans votaríem a les legislatives per a tancar la porta a l'FN, per tant, sense una majoria ni a la cambra de diputats, ni a la cambra dels senadors, la Le Pen seria obligada a cohabitar, i cohabitar significa deixar el poder al primer ministre.

Doncs, les possibilitats que el FN arribi al poder suprem francès són quasi nul·les, però si hi arribès, les seues possibilitats de governar serien menors.

La imatge de la França, aquest és, jo crec el problema dels intel·lectuals i responsables polítics francesos. Que l'FN s'hagi qualificat a la segona volta de les eleccions presidencial, és un signe negatiu de la salut republicana i ho veu tot el món. Un FN que faria menys de 20% seria un mal menor, ara, un FN que superaria els 30 i potser els 40% serien desastrós.

Esperi que els francesos demòcrates m'entendran. Sóc nord-català, com a tal patim el centralisme francès que nos empobreix econòmicament, culturalment i nacionalment. Un centralisme que té com a objectiu la nostra desaparició com a poble.

Per a mi la imatge de la França és des de molts anys una imatge de democracia de baix nivell. Els 30 o 40% de l'FN ensenyarien al món una realitat que França vol amagar.

Per a entendre el baix nivell democràtic francès vos aconselli llengir el llibre del Llorenç Planes: "Per comprenbdre Catalunya Nord".

Nos hi explica que a França, la representació parlamentària que no contempla la diversitat d'opinions, només té en compte dues minories, no sempre les més importants.
És així que el partit de dreta cameleó: RPR, UMP i ara LR comparteix el poder amb el PS i això a tots els escalons de les diverses institucions, se passen la mà a la presidència de l'estat, d'assemblees, de consells regionals,  de consells departamentals, de comunitats de comunes i de municipis.

A l'estat francès governen dues minories, a la primera volta de les eleccions presidencials, els candidats d'aquestes minories voregen 20% dels sufragis validats, és a dir més o menys 15% dels inscrits. Ambdós partits no representen ni un terç dels ciutadans. Aquesta tercera part imposen la seua visió neguant la paraula a la majoria. La gent farta acaba fent confiança a demagogs.

Hervé Pi