El 20 i el 27 de juny vota en clau catalana
A mitjans del mes passat, des del Col·legi de les Associacions de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana es va adreçar una carta oberta als partits que presenten candidats a les eleccions departamentals de diumenge que ve i l’altre,
instant-los a comprometre’s en la defensa del català. Se’ls demanava, doncs, unes coses tan simples i tan senzilles com ara incrementar els —minsos i escarransits— pressupostos de l’OPLC, fins aconseguir que arribin a equivaler a 1€ per ciutadà, és a dir, al 0’06% dels pressupostos del Departament, aplicar la carta de la llengua que, en un ja llunyà 2007, va aprovar el Consell General dels Pyrénées Orientales, cosa que hauria de dur a generalitzar les fileres bilingües a tots els col·legis nord-catalans, satisfent així una demanda de moltes de les famílies amb fills en edat escolar, fer aprendre el català als funcionaris, fomentar l’ensenyament immersiu que, per exemple, es practica a les escoles Bressola i Arrels, i garantir la presència del català a la via pública retolant-hi els noms dels pobles a les carreteres. En resum, adoptar tot un seguit de mesures per veure si, així, Manuel Valls i uns quants més se n’adonen, ja d’una vegada, que la Catalunya Nord existeix de veritat, és a dir, que Perpinyà no és pas una ciutat més del sud de França.
Els partits que van respondre a la carta del Col·legi Associatiu de l’OPLC assumint compromisos en la defensa i promoció de l’ús del català n’han estat només quatre: EELV País Català, En commun 66, Unitat Catalana, que al cantó Perpinya-1 participa en la llista d’Annabelle Brunet de Les Républicains (LR) i al cantó Perpinyà-5 en la de Fabienne Meyer (MoDem), i Mon département en commun–Majorité départemental, que al cantó d’Elna —de la Plaine d'Illibéris segons el pintoresc nom que els caps hexagonals li han engiponat— presenta un ferm defensor de la catalanitat com ho és Nicolas Garcia, alcalde d’Elna; per tant, quan diumenge toqui anar a les urnes ja sabem entre quins hem de triar. Evidentment, si ja prou vergonya és tenir algú com Louis Aliot dirigint el consistori de Perpinyà, és obvi que no s’han de votar els candidats del Rassemblement National (RN), els quals, com és lògic, si no es posicionen a favor del català és perquè a ells els agradaria que França acabés semblant l’Hongria de Viktor Orban o la Rússia de Vladimir Putin. Al Cantó Perpinyà-5, La France insoumise hi presenta com a candidat Francis Daspe, conegut pel seu nacionalisme franco-francès d’arrel jacobina, nostàlgic dels bons temps del Terror de Robespierre; no aneu, doncs, a demanar-li que ajudi a la recuperació del català perquè, seguint les passes de l’Abbé Grégoire, només deu preocupar-li que el patois catalan encara no estigui eradicat completament i que el triomf de la llengua de la République no sigui ja total i indiscutible; a més, podria ser que Jean-Luc Mélenchon se’n rigués del vostre accent. Le Pays Catalan c’est vous, a condició, és clar, que del català us n’oblideu del tot; ja sabem quina és la llengua que fa servir, d’una manera gairebé exclusiva, la formació que configura aquesta llista; a més, si volem recuperar el català el nostre projecte no ha de ser pas Le Pays Catalan si no la Catalunya Nord, i el cap visible de Oui au Pays Catalan s’ha posicionat més d’una vegada —i de dues— en contra de la idea de la Catalunya Nord, excepte, és clar, si l’entrevisten a TV3. No voteu tampoc els candidats de La République en Marche (LREM) perquè, com sabem, van ser els seus diputats els que van presentar el recurs constitucional contra la Llei Molac que representava un avenç indiscutible per a les llengües regionals. Voteu, doncs, en clau catalana, però, sobretot, sigueu conscients que la tasca principal de recuperació del català l’heu de fer vosaltres parlant en català als vostres fills.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)