Francesc Bitlloch

El Full de Ruta en els sonets de J.V.Foix

En aquests dies d'independència suspesa i d'incerteses, el Full de Ruta d'en Foix és més clar i explícit que els del Govern i l'ANC

#PiulemPoesia27

Un dels qui m'ha ajudat a pensar la relació entre el nostre món i la poesia se diu Georges Steiner. M'encanta quan diu, per exemple: "En mig de la inhumanitat i la indiferència de la història, un grapat d'homes i dones han estat posseïts creativament per la irresistible esplendor de l'inútil".

Més enllà de les seves idees, me senti personalment retratat quan diu: "No sóc curiós, més aviat inquiet, demanant ajuda als filòsofs i als poetes". Exactament. Els filòsofs i els poetes són els qui avui m'alimenten, em salven i em carreguen les piles cada dia.

És per això que aquests darrers temps he volgut connectar la poesia amb això que estem vivint amb tanta intensitat. Això que en comptes de dir-ne el procés en podríem dir el vent de la llibertat. Fa setmanes, ja vam fer un "Recull de poemes de resistència i de combat ". Després en va venir un altre amb les profecies dels poetes sobre aquest tema. I finalment vam fer una visita enamorada a l'elegia IX de Carles Riba: "la llibertat conquerida..." Avui, una vegada més, connectarem la vida amb els poetes. I aquest cop serà amb J.V. Foix i més concretament amb alguns dels setanta sonets del seu "Sol i de dol". Diguem, només, per si queda algun despistat, que es tracta d'un dels llibres fonamentals de la poesia catalana.

(Trobareu la transcripció dels quatre sonets presentats, a baix de tot, ja que en el cos de l'article només en citaré alguns trossets més significatius)

En aquests dies d'independència suspesa i d'incertesa, he trobat que el Full de Ruta de J.V. Foix és més clar i explicit que el del Govern i el de l'ANC reunits:

De fet el poeta, el resumeix en tres frases, al final d'un dels seus sonets més lluminosos i vitals: "Alcem la mà si els murs són blancs" . Els tres versos són, de fet, les tres fases que queden per fer:

Alcem la vela en el fustam panxut, (1)
Salvem esculls entre cants i traülls: (2)
Servim el Tot en l'indòcil minut. (3)

Queda ben clar que hem de salpar perquè la barca ja la tenim prou plena, fins i tot panxuda de raons i de navegants (1). Queda clar que hi haurà molts esculls i entrebancs, això de "esculls" vol dir cops de porra, i els cants vol dir allò de "passi-ho bé i moltes gràcies" (2) I queda clar que volem el pa sencer (el Tot) i que per obtenir-lo haurem de desobeir i ser indòcils en el moment actual (3)

Amb aquestes tres etapes ens promet: "La llum pertot: el Sol! la Mar!" I fixeu-vos que són un Sol i una Mar en majúscules! Però Foix, en el mateix sonet, ens dóna encara alguns detalls més del que hem de fer:

Obrim de bat a bat, portals
i finestres caduques! A les calçs
d'antics casals marquem-hi solcs pregons.

A més a més d'obrir portes i finestres, haurem de marcar profundament la nostra voluntat a les parets antigues de calç per dibuixar-hi el futur. Observem la bellíssima al·literació, és a dir la repetició successiva del mateix so en la mateixa frase, a "a les calçs d'antics casals marquem-hi solcs pregons".

I tot seguit fa una crida a les forces vives i joves per tal que encenguin el foc cada matí amb la llenya immortal de la nostra història. Per acabar amb uns quants consells d'estratègia i d'organització que no poden faltar en un Full de Ruta com Déu mana: on s'hauran de col·locar les noies, on els vells, i tots sense massa roba ni massa pes de jerarquies i medalles, que podria entorpir el moviment endavant:

Ei, xavals,
Cremem matins amb immortals tions !

Cada noia a la boia; i a l'eixut,
els vells! Tots nus: fora estofes i embulls!

Fixeu-vos que tots els poemes de Foix que parlen del país fan olor, com aquest, de sal, de xarxa, de mar. Per exemple aquell altre tan conegut on designa la Mar (en majúscula, també) com a signe representatiu de la terra i de la seva història medieval:

Sòl de beutats: la Mar és el teu signe
i els teus magnes cabdills la feren dea;
pagà tribut i un temps fores insigne.

El país de J.V.Foix és una dolça terra que ni les armes de fusta ni les bombes de ferro podran fer captiva perquè és una terra que s'ha donat com a programa l'aventura de la història:

No pas l'atzar ni tampoc la impostura
han fet d'aquest país la dolça terra
on visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre
no fan captiu a qui es dón' l'aventura.

I ara, com a bon estratega, passa a descriure minuciosament el mapa, la geografia exacta d'aquest país: la mar a l'est, ponent a l'oest, el Pirineu al nord. La seva gent ("Ella", amb majúscula) posarà tot el cor en la batalla final prevista en el Full de Ruta:

Clos segellat, oh perfecta estructura
de la mar a Ponent, i a l'alta serra
-forests dels Pirineus-, on ma gent erra!:
a Ella els cors en la justa futura.

Aquest sonet també s'acaba amb un tercet que és un programa de rabiosa actualitat, conclusió de tot el Full de Ruta: Haureu de trencar ous si voleu fer la truita, haureu de passar de totes les propostes de tercera via, haureu de viure moments difícils, haureu de signar la independència, haureu pagar el preu per obtenir el rescat, i el retorn a la llibertat:

Oh vigorosa estirp! Esclava indigna
que cobeges viltats: sagna i signa
el teu rescat, i el retorn a la Idea!

Mentrestant, mentre no hem arribat encara, però ja en un altre sonet, vivim en la Nit (amb majúscula!) anhelant, i la vivim tots junts, bateguem junts, respirem junts, esperem junts: ("Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo" dirà Espriu)

-La Nit, diem, i el cor comú batega,
brillen els ulls i l'esperança neix,
el respirar de tots és un sol bleix:
súbdits del Tot, vivim l'alfa i l'omega.

Atenció: Aquí venen uns veros difícils però importants: Foix ens avisa que estem en un moment de repòs, i que aquest repòs l'estem fent ja en una posició molt alta, que té molta visió de conjunt. I ens diu, sobretot que en aquest període, per fer la unitat (l' U) hem de posar-nos sota el signe de Vega és a dir sota la constel·lació de la poesia:

i en el repòs d'un acimat relleix

fem nostre l' U sota el signe de Vega

Perquè de fet, és durant la nit que parlem sense embuts perquè és quan hi veiem clar, de manera transversal i inclusiva.

I comença el diàleg tu a tu,
més enllà de la carn i de la secta,
llum i cristall en un paratge nu;

És en la nit que planegem millor el futur millor, i que filosofem sobre el nou país: quins Temples hi haurà, quines Fàbriques, quins Governants:

I planegem -filòsof!, arquitecte!-
el futur transparent, en un cel blau,
del Temple, de la Farga i del Palau.

En tots els llibres de Foix trobarem referències al país i a la llengua i en algun lloc ens diu el per què: "em faig un clam del silenci de tots" o "en la gran nit comuna érem somni de tots". Exemple programàtic en aquest fragment de "Altres poemes":

Tornaven totes tres de les sardanes:
-balls solars i exultants! A ple dia, a ple aire,
en un país de forta olor boscana
i amb el mar pressentit.
(...)
-Si alcem els braços i ens donem les mans,
i petgem fort i puntegem airoses,
farem arrel a la gleva comuna,
i granarem al ginestar dels dalts:
Cad' un és ell, i agermanats fem un.
Va dir una d'elles que era la més alta,
parla i escriu tots temps la llengua que ens aplega,
lloa l'amor i la raó, i confia.

I aquest "dar-se les mans" apareix en altres ocasions:

Dem-nos les mans i desxifrem els signes

A "On he deixat les claus" diu ben clar perquè aquest Full de Ruta serà un èxit:

el meu país és un roc
que fulla, floreix i grana
(...)
hereus de la nit eterna
amb els astres per caliu

però en un altre poema també designa clarament els qui poden ser un obstacle:

Quants botiflers amb carota de jutge
Tot n'és ple!


QUATRE SONETS DE "Sol i de dol" de J.V.Foix

Alcem la mà si els murs són blancs! (Al fons,
la mar.) Obrim de bat a bat, portals
i finestres caduques! A les calçs
d'antics casals marquem-hi solcs pregons.

La llum pertot: el Sol! La Mar! (Racons
amb xarxes molles.) Coronem de sals
les cabelleres toses! Ei, xavals,
cremem matins amb immortals tions!

Cada noia a la boia; i, a l’eixut,
els vells! Tots nus: fora estofes i embulls!
Oh canviants marines de tants d’ulls!

Hissem la vela en el fustam panxut,
salvem esculls entre cants i traülls:
Servim el Tot en l’indòcil minut.

J.V. Foix


-La Nit, diem; i el cor comú batega,
Brillen els ulls i l'esperança neix;
El respirar de tots és un sol bleix:
Súbdits del Tot, vivim l'alfa i l'omega.

Oh pura nit d'estiu! Tothom ofega
El seu voler, però la Ment s'acreix,
I en el repòs d'un acimat relleix
Fem nostre l' U sota el signe de Vega.

I comença el diàleg tu a tu,
Més enllà de la carn i de la secta
Llum i cristall en un paratge nu;

I planegem -filòsof!, arquitecte!-
El futur transparent, en un cel blau,
Del Temple, de la Farga i del Palau.

J.V.Foix


No pas l'atzar ni tampoc la impostura
Han fet del meu país la dolça terra
On visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre
No fan captiu a qui es don' l'aventura.


Clos segellat, oh perfecta estructura
De la mar a Ponent, i a l'alta serra
-Forests dels Pirineus-, on ma gent erra!:
A Ella els cors en la justa futura.


Sol de beutats: la Mar és el teu signe
I els teus magnes cabdills la feren dea;
Pagà tribut i un temps fores insigne.


Oh vigorosa estirp! Esclava indigna
Que cobeges viltats: Sagna, i signa
El teu rescat, i el retorn a la Idea

J.V. Foix


 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal