Francesc Bitlloch

Setanta piulets poètics de combat i resistència

Alguns dels nostres referents, perquè "tenim la raó contra bords i lladres, el meu poble i jo"

Tenim la raó contra bords i lladres
el meu poble i jo

Ens alcem tots dos en encesa espera
el meu poble i jo (Salvador Espriu)

Fes resplendir en la nit les paraules que ens cal
per atacar i ferir, per rompre i traspassar
perquè el meu poble, alçat, torni al camí (Salvador Espriu)

I el vençuts van retrobar-se soldats (Carles Riba)

L'hàbit més dur de trencar és el de la dependència (Jeffers)

Quants botiflers amb carota de jutge
Tot n'és ple (Josep Vicenç Foix)

Per Catalunya, els fanals ben endalt
fendim les ones, tal guerrers d'abans (Joan Salvat Papasseit)

A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força (Miquel Martí i Pol)

Dona seny a les gentades
sang al cor i força al braç (Pere Quart)

la llibertat aflama aquesta lluita (Joan Brossa)

Pàtria nova! et saluden des del fons
dels segles tota la bondat
i l'amor de la terra (Agustí Bartra)

Ensenyarem als fills
el com i el perquè de cada cosa
i els baixarem al carrer sense temor
i jugarem a construir pobles

I tocaran la terra i la faran seva i de tots
i escriuran amb nous mots
noves lleis, història i vida (Joaquim Horta)

Cal que s'esfondrin
les runes miserables de la nit
i les hores covardes (Jordi Vives)

Oh mia patria, si bella e perdutta (Nabucco de Verdi)

Em sobta com un vi
la força tota vella i humil
que ens agermana (Josep Carner)

Tinc al cor un poble
fet de llosa dura (Jordi Pere Cerdà)

Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble,
i tu, greument, has escollit (Vicent Andrés Estellés)

Anem tancant les portes a la por (Salvador Espriu)

Guanyàvem lentament una lliure pau (Salvador Espriu)

Van recobrant el gust de les dreceres
els nostres peus amargs. El branc florit
s'hi estableix com l'havíem pressentit. (Joan Fuster)

 

Salut a la Pàtria, en saba de segles crescuda;
Salut a la Pàtria, no encara nascuda
com l'hem somiada sos fills (Josep Carner)

 

País
estrella esquarterada (Jordi Pere Cerdà)

 

Mentre el meu amor vigila les cantonades
pinto amb un esprai vermell en una paret:
Visquen els Països Catalans! (Joan Brossa)

 

Catalunya mig morta, fang pur.
La teva mossegada lluna oberta
roda amb la clau del foc cap al futur (Joan Brossa)

 

Pàtria Nova! els teus fills predilectes
han eixamplat els àmbits dels teus
futurs, han fet rectilínies i infinites
les teves rutes. (Agustí Bartra)

Oh vigorosa estirp! Esclava indigna
que cobeges viltats: Sagna i signa
el teu rescat, i el retorn a la Idea (Josep Vicenç Foix)

Tinc un crit per guiar-me que surt de mes arrels,
per sobre aquests pollancs:
és senyal i segell (Jordi Pere Cerdà)

Ens escau un país bategant d'aigua i d'herba

Un país per tornar-hi, més endins
que allò que demanem, i més endins encara
que allò que mai podríem arribar a somiar (Pere Gimferrer)

No teniu mans per aplaudir el miracle (Josep Vicenç Foix)

Dem-nos les mans i desxifrem els signes (Josep Vicenç Foix)

La llibertat conquerida en l'apassionada recreca
del que és ver i del que és just (Carles Riba)

Exiliats a la pairal contrada
rems i destrals ressonin solidaris (Josep Vicenç Foix)

En la gran nit comuna érem somni de tots (Josep Vicenç Foix)

El meu país és un roc
que fulla, floreix i grana.
Hereus de la nit eterna,
amb els astres per caliu (Josep Vicenç Foix)

Del clos avui al lliure demà que guanyarem (Salvador Espriu)

Qui no es mou no sent les cadenes (Rosa Luxembourg)

Ve de ponent, com sempre, ja ho he dit
aquest mal vent, i bufa fort encara (Miquel Martí i Pol)

I em faig un clam del silenci de tots (JV Foix)

Ei! -els diré- companys,
ha arribat l'hora,
esmoleu-vos les dents
a trenc de còdol,
perquè petin els mots
altra vegada
com petaven abans
del gran silenci (Miquel Martí i Pol)

Cada un és ell i agermanats fem un.
Parla i escriu tots temps la llengua que ens aplega
lloa l' amor i la raó i confia (Josep Vicenç Foix)

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquests temps nou que ara esculpim nosaltres (Miquel Martí i Pol)

Ja no ens queda quasi més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl (Màrius Torres)

La marinada,
és una història que han negat
i que s'aixeca de la mar
és la memòria retrobada..;
La marinada (Joan Pau Giné)

-La Nit, diem; i el cor comú batega
Brillen els ulls i l'esperança neix.
El respirar de tots és un sol bleix. (Josep Vicenç Foix)

Els ulls sabien
tot el repòs i l'ordre
d'una petita pàtria (Salvador Espriu)

Una pàtria expectant, dolça del poble divers (Carles Riba)

Tant com me quedarà un alè de vida
tant com me quedarà una gota de sang
jo te cantaré dolça pàtria ferida
jo te cantaré malaguanyat país meu (Joan Amade, cantat per Jordi Barre)

Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.

Cridem que sem i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!
que tot està per fer i tot és possible. (Miquel Martí i Pol)

Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera (Vicent Andrés Estellés)

Llibertat, diu quan comença
Catalunya, diu després,
Llibertat i Catalunya...
no cal que digui res més! (Josep M de Sagarra)

Jo sé d'un frontera, senyalada
damunt d'un poble antic, per mans de reis,
que en partí en dos reialment la fillada
subjecta a estranys senyors i estranyes lleis (Francesc Matheu)

Una esperança desfeta
una recança infinita
i una pàtria tan petita
que la somio desperta (Pere Quart)

No captem el dret de viure
dret que no es compra ni es ven.
Poble que mereix ser lliure
si no l'hi donen, s'ho pren. (Jaume Collell)

T'adones company
que fa ja molts anys que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim... que la nostra és la d'ells...
T'adones amic, t'adones company? (Raimon)

Tot el poble d'una sola veu
cridarà ben fort: ollada!
aixecant ben alt la seva bandera
per la glòria catalana (Jordi Barre)

S'estalonen l'infern i el paradís.
I el bressol i la tomba i les paraules
i el cos: país natal, exili (Maria-Marcè Marçal)

Sem la cançó que mai s'acaba
sem el combat contra l'oblit
sem la paraula silenciada
sem la revolta en un sol crit
sem l'espurna que encén la flama
sem la lluita que hem compartit
sem la pedra en la barricada
sem el poble per construir (Obrim Pas)

Tot és casa meva i tot
m'era i m' és i em serà casa
com si veiés voleiar
la roba estesa de l'àvia (Enric Casasses)

Això decidírem
a l' ombra de l'om:
vinguts del que fórem,
restem el que som (Josep Carner)

T'escric des de l'exili i de l'enyor,
des d'una pàtria amarga i estrangera (Ponç Pons)

Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç! (Joan Maragall)

Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar (Joan Alcover a La Balanguera)

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist (Lluís Llach)

No oblidem mai que si ens aixequem ben d'hora,
però ben d'hora
ben d'hora
ben d'hora
i no hi ha retrets o excuses i ens posem a pencar,
som un país imparable (Josep Guardiola)

Segueu arran, que la palla va cara! (Els Segadors, en versió tradicional)

Francesc Bitlloch

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal