Francesc Bitlloch

Quan la poesia explica la poesia

Què és la poesia? Com pot, la poesia transformar una vida? Transformar el poeta? Estellés, Foix, Vinyoli, Cerdà, Pons, Amade

Estellés, Foix, Vinyoli i els poetes rossellonesos (Cerdà, Pons, Amade)

Alguns grans poetes ho han explicat en forma de poema. Tots en coneixem algun. Avui, en llegirem alguns que ens ho transmeten de maneres molt i molt diverses.

  1. El primer serà el més llarg i explícit (Vinyoli)
  2. El segon serà el més simple (Estellés)
  3. El tercer serà un esclat de color (Foix)
  4. i després tornarem a casa amb alguns dels poetes rossellonesos: Pons, Amade....
  5. i especialment Cerdà

Jo, avui, parlaré ben poc. Un xic d' acompanyament enamorat del primer poema, i pels altres, just quatre paraules per introduir la lectura.

1. VINYOLI
I per començar Vinyoli que en el seu darrer llibre publicat (Passeig d'aniversari) ens regala un gran poema final amb vuit parts (Elegia de Vallvidrera). Ens aturarem exactament en el darrer. Té la seva importància que es tracti del darrer cant del darrer poema del darrer llibre de Vinyoli.

Aquest número VIII de l'Elegia de Vallvidrera és un poema enorme, magnífic, bellíssim. Es tracta del seu testament poètic. És d'aquells poemes que cal saber de memòria i que us murmuren paraules després en un raconet de la closca mentre aneu amunt i avall.

Aquest poema es divideix, com sovint en Vinyoli, en dues parts diametralment oposades: primer el negre i després el color. De la nit a l'alba. De la buidor a la poesia. Vinyoli és, ja, vell, i ens ho fa avinent amb una petita introducció per endinsar-nos d'entrada en la nostàlgia del temps que s'acaba...

Un altre hivern i cada cop més àrid;
al fons de l'avinguda, el pomerar
s'ha tornat una taca de silenci
lilós que ja no esquinça cap lladruc,
planura enllà, i es va apagant de pressa.
Adéu! , adéu!

I comença la primera part. Terrible primera part. És l'home vell que mira enrere i només veu el forat negre de la seva vida: "tot l'enderroc dels anys". La descripció que fa Vinyoli no necessita comentaris:

Embriagat de flaires
de fums de llenya al bosc i de resines,
encenc la salamandra dels records,
que tira bé:

m'enterboleixo, veig
per clivelles al mur naixença d'albes
antigues que no van arribar a ser
ple dia mai,

tot l'enderroc dels anys,
allà i aquí, trossos de marbre, focs,
vells arbres secs. I en moltes vies mortes,
trens aturats.

Sóc una golfa plena
de mals endreços, però cap soroll
ningú no sentirà quan la devasti
la màquina del temps

Que un dia algú...

I ara assistirem a la irrupció de la poesia. En Vinyoli, es tracta ben bé d'una irrupció fulgurant. En altres poetes és més una inundació progressiva ("aquesta insistent aigua de paraules/ sempre creixent, va ensulsiant/ els marges de la vida que vaig creure real" Gabriel Ferrater) ("i no és seu el destí que l'amara i l'empeny com una puja d'antigues aigües fins que..." Carles Riba)

Aquesta segona part, diàfana com la primera, no necessita explicacions.

Que un dia algú
va entrar-hi brusc, transfigurant-la tota
i amb tanta llum que vaig quedar-me cec,
però vident d'alguna cosa certa,
certíssima:
estel fix morant-me fit
en la foscor.

D'ençà d'aquell excès
totes les coses se'm canvien sempre
en altres de millors, insòlites: si rocs,
en diamants; si didals, en campanes
tocant a festa; si agulles de cosir,
en parallamps d'acer; si cavallets de fira,
en constel·lacions.

I a tall de conclusió, ara, ens dirà les coses essencials. Aquest poema és un relat. Després de la introducció hem vist la devastació. Després s'ha fet la llum i ara ens dirà el per què i aquest per què apareixerà en una frase en cursiva (en algunes edicions, entre cometes), una frase que no és de Vinyoli; és una traducció de Hölderlin que Vinyoli, gran traductor de Hölderlin i de Rilke, fa seva: "el que perdura, ho funden els poetes". I d'aquesta afirmació brollarà il·luminada a l'estrofa final en un esclat de victòria de la poesia sobre la realitat aparent i sobre el mateix poema ja que allò que s'esdevé, s'esdevé "en fer-lo" (el poema) i el seu fruit meravellós és "fèrtil juny, feliç, afirmatiu, il·limitat..."

I, doncs, és falsa
tota queixa que digui, tot gemec que faci,
tot ploricó:

que "el que, però, perdura
ho funden els poetes."

Tant és així que l'àrid
hivern amb què s'obria aquest poema
ha esdevingut, en fer-lo, fèrtil juny
feliç, afirmatiu, il·limitat,
i tot el blat es torna pa de vida. (Joan Vinyoli)

el poema sencer

2. ESTELLÉS
Per contrast, us ofereixi la poesia més directa, senzilla i planera del món. Sembla com si Estellés us volgués parlar a cau d'orella. Somrient. El primer cop que vaig llegir aquest poema, em va semblar una cosa sense importància escrita ràpidament en unes estovalles de paper, tot menjant en un restaurant. Després vaig anar descobrint que la facilitat només és aparent. Però en tot cas, no hi trobareu cap nus, cap complicació, cap grandiloqüència, cap. Tota una filosofia de vida en poques ratlles. Tota una definició-descripció del que devia ser la poesia, la seva vida, per a Estellés.

M'he estimat molt la vida
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.

M'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa per carrere
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com un passarell,
aquell melic,
com la primera dent d'un infant. (V.A.Estellés)

El poema dit i en poesia dibuixada

 

3. FOIX
Un dels poemes més coneguts de J-V Foix és "És quan dormo que hi veig clar" del llibre "On he deixat les claus". Podem dir que es tracta d'una llarga definició-descripció del que és la poesia. En tot cas de la seva. Es tracta d'un capbussament en el món poètic, d'una immersió en el deliri poètic o millor dit, en una realitat que no és aquella més aparent. "És quan dormo que hi veig clar", "és quan plou que ballo sol"... el poeta esdevé successivament la font, la lluna, home antic, portador de bandera, foll i habitant del cor d'una petxina... El poema té tres estrofes que trobarem fàcilment, (per exemple, aquí). Nosaltres ara, en llegirem només una estrofa:

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
-o la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina (J.V. Foix)

El poema amb comentari

4. ELS POETES ROSSELLONESOS
Tinc una magnifica petita antologia de la "poesia rossellonesa del segle XX" de Pere Verdaguer editada l'any 68 a Barcelona. És amb aquest llibret que vaig tenir el meu primer contacte amb la poesia d'aquí dalt. En parlaré un altre dia. En aquest volum vaig llegir per primer cop Josep Sebastià Pons que viu la poesia com una font en una vall closa:

"A la vall closa del poeta,
de matinada, hi canta el vent,
i entre les pedres, la fonteta,
amb un delit inconscient" (Josep Sebastià Pons)

i vaig descobrir un poema de Joan Amade que Jordi Barre va musicar i popularitzar bellíssimament. És un poema senzill que es diu CREDO VELL I SEMPRE NOU i que ja ens diu, amb el títol, que ens vol lliurar el fons de la seva saviesa i de la seva vivència poètica. Veure i escoltar Música de poetes

Crec a la llum del dia, a l'amor de ma mare
a la cançó del rabadà sus del serrat,
a l'humil pa de segle, an el poble teulat,
al clavell de pastor i les fonts d'aigua clara.

I crec a la mar blava, a l'infinit del cel,
a l'estiu ple de sol, de perfums i de força,
al castanyer que pensa i viu sota l'escorça,
a l'abella que sap el secret de la mel.

Crec a l'estela, a la maduixa bosquetana,
al plany enyoradís de l'innocent tudó,
a les Alberes, a ta glòria, Canigó,
a la bellesa de la terra catalana!... (Joan Amade)

5. CERDÀ
Però després d'aquesta petita antologia de "la poesia rossellonesa del segle XX", va venir per mi la gran descoberta, el gran enlluernament per Jordi-Pere Cerdà. El dia que m'atreveixi el presentaré però per avui, vet aquí un parell de fragments que serien una mica explicatius o definitoris de la seva visió poètica. Al poema ARRELS explica d'on xucla la poesia:

Xuclo la poesia amb la planta dels peus
tot el dia marxant dins la terra que Déu
m'ha donada: és pàtria, i, més, segona mare.
Girar-la i regirar-la és ma feina més clara.

Nodreix els meus amors com em val de pregar.
Quan esguardo d'un brot les fulles despuntar
sé que el secret del viure en mon ànima passa.
Em sembla certs moments ser arbre o bé rabassa:
el cicle de la saba és la meva Passió.

Igual que al mig del cel, segons nostra visió,
sembla per dins dels núvols que és la lluna qui corre,
sóc jo l'arbre immòbil plantat com una torre
i veig al meu voltant les ratlles a rodar.
Sóc com el piu del món. Déu m'hi vulgui guardar. (Jordi Pere Cardà)

Però els camins de Cerdà no s'han tancat en la ruralitat com altres poetes del petit país nostre sinó que han esclatat en temàtiques socials i en múltiples intencions tant íntimes com universals. Així, el seu llarg i gran poema OH MON, acaba així:

Jo vaig entrar dins l'arbre com un ocell dins el fullam,
i vaig sentir la força dels seus brancs
a dins dels braços i en el cos,
i vaig sentir la saba barrejant-se amb ma sang.
Tingué la vida en el niu calent de mes mans;
la vida tenia la cara del poble
i del seu combat. (Jordi Pere Cardà)

Francesc Bitlloch

Fotografia: Jordi Pere Cerdà del 2005 a Perpinyà. autor: MIQUEL RUIZ.

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal