Anar-se’n al calaix
Pel curs d'avui, Joan Clua utilitza un text del Jesús Moncada
Definició: Morir. Quan més tranquil podia viure, se'n va anar al calaix.
Etimologia de calaix
Probablement del Grec Kalathos, 'Cistella, panera', o, més aviat, del seu diminutiu kaláthion.
Dictat / Lectura
Portada d’Itàlia pel germà de la mare, viatger empedreït a qui es titllava en secret de maçó, ateu, irreverent i calavera, i de qui es temia, per reblar el clau, que no deixaria un ral en anar-se’n al calaix, la pintura representava un grup de figures femenines rosades i abundoses les quals deixaven clarejar sense cap mena de pudor els seus encants a través d’uns vels finíssims, vaporosos, una pura il·lusió tèxtil.
Jesús Moncada, Camí de sirga
Vocabulari
empedreït: |
Endurit. |
Un filet de empedreït muda. | |
Endurci | |
Apoderat d'1 costum, d'1 vici. |
|
És empedreït bevedor ONU. | |
Endurci, incorregible | |
Titllar: | Assenyalar algun ca amb Una nota desfavorable, denigrant. |
La gent el titllava injustament d'Avar. | |
Taxer | |
calavera: | Esquelet del cap d'una persona o l'esquelet sencer. |
Inici disbauxat | |
Tête de mort calades; noceur, fêtard |
|
ral: | Reial, Només a l'Expressió camí ral. |
Unitat de compte corresponent a una quarta part de pesseta | |
A l'edat mitjana, moneda del rei, per oposició a la moneda episcopal, comtal o local. | |
No Tenir ni un ral: ne pas avoir un sou Vaillant | |
Reblar el clau: Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir el nostre propòsit.
Comentaris (2)